Dotar de vida Bita no és tasca fàcil perquè per a aconseguir que la protagonista de la pròxima sèrie infantil de la televisió d’À Punt articule unes poques paraules és necessari armar-se de paciència i, foto rere foto, anar canviant cada gest de les celles, pestanyes i, fins i tot, la boca amb una minuciositat extrema però així és el treball artesà d’animació stop-motion.
A pesar que els 58 professionals que treballen en la producció d’El diari de Bita i Cora sota la direcció de Vicente Mallols compten amb deu escenaris per a rodar simultàniament, completar un capítol de cinc minuts d’aquesta sèrie infantil requereix unes dues setmanes de treball de mitjana. Aquestos són alguns dels inconvenients de l’ofici de l’animació stop-motion que, malgrat la seua dificultat i especialització, compta al País Valencià amb una destacat planter de professionals que ara poden assentar-se en la seua terra gràcies a l’impuls a la indústria audiovisual que ha suposat la reobertura de la televisió pública.
Mentre Bita i Cora, protagonistes de la sèrie dirigida a xiquets de 3 a 7 anys, exploren l’espai en les seues aventures, els seus creadors exploren amb èxit els mercats audiovisuals internacionals, ja que s’han venut els drets per a arribar a les televisions de diversos països. La directora de l’empresa productora d’aquesta obra, TV ON Produccions, Paloma Mora, reconeix que si À Punt, que ha assumit al voltant del 35 per cent del finançament, no haguera entrat en el projecte, no s’haguera pogut fer la sèrie, per la qual cosa estan sent “un motor per a un sector que estava moribund”.
Al costat de la televisió pública valenciana, l’Institut Valencià de Cultura (IVC) ha aportat el 40 per cent i la distribuïdora canadenca 9 Story, que també va advocar per la sèrie quan es trobava en la seua fase embrionària i s’encarrega de la seua venda a l’estranger, es fa càrrec d’un 15 per cent del finançament.
Actualment, els 58 professionals (55 d’ells valencians) que treballen en l’obra realitzen la fase de producció entre ninots, focus i telons en el seu taller a la ciutat de València i esperen que a partir de novembre estiga tot llest per a la seua emissió i puguen renovar la sèrie per a una segona temporada.
Segons Mora l’stop-motion és un tipus d’animació molt laboriós i artesanal, ja que cada moviment i paraula dels personatges requereix diversos fotogrames i en cadascun d’ells cal moure les seues estructures i canviar les seues parpelles, celles i boca, per la qual cosa quants més ninots se sumen a l’escena, més treball es requereix.
“Allò bonic que té és que es nota que els ninots no són perfectes i els humans tampoc ho som, en canvi en digital tot és perfecte. Hi ha xicotetes imperfeccions en el millor sentit de la paraula. Són ninots reals i això és el que li dóna un valor especial”, raona la directora de TV ON en declaracions a EFE.
Alguns dels animadors de Bita i Cora han participat en projectes internacionals de gran importància, com l’última pel·lícula del director Wes Anderson, Illa de Gossos, ja que segons Mora, a València hi ha una “llarga tradició d’animació”, especialment en stop-motion.
La responsable de TV ON Produccions destaca la importància que tornen haver-hi sèries animades en la llengua pròpia, ja que “molts xiquets van aprendre valencià veient Bola de Drac o altres sèries doblades al valencià. En aquest panorama, À Punt s’ha convertit en un “motor” que ha servit per a reactivar tot el sector audiovisual, tant la ficció, com l’entreteniment i l’animació.
“Tots els tècnics que estaven fora han vingut corrent perquè volen treballar a la seua ciutat. Hi havia molta gent que estava a Madrid o Barcelona o s’havien dedicat al forn de la seua iaia perquè no tenien treball”, compte.
