El PPCV vol assegurar-se que el decret que regula els usos lingüístics en l’administració valenciana no s’aplique tot i el recurs de cassació anunciat pel Consell contra la suspensió decretada pel Tribunal Superior de Justícia. Així ho ha anunciat aquest matí la presidenta del partit, Isabel Bonig, en una compareixença a les Corts després de reunir-se amb representants del CSI-F, un dels sindicats contraris que es prioritze el valencià en les institucions.
El TSJ ha anul·lat tretze articles del decret que reglen les retolacions d’edificis, notificacions i comunicacions amb els ciutadans en la llengua pròpia mitjançant dues sentències publicades a mitjans de juliol. El Consell va anunciar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Davant de la possibilitat que s’admeta a tràmit, el PPCV demanarà que, en qualsevol cas, la suspensió del decret s’aplique de manera immediata.
A parer de Bonig la sentència deixa clar que al decret “no es manté la igualtat i es vulneren drets en l’àmbit de l’administració i de les relacions dels ciutadans amb l’administració”. Així, ha recordat que el PPCV ja va proposar un pla de foment del valencià però no ha obtingut “resposta perquè la política lingüística es faça de comú acord mantenint la cooficialitat, sense imposicions i sense obrir velles batalles”.
En aquesta línia, ha avançat que el PPCV ha presentat una iniciativa perquè el requisit lingüístic no siga indispensable per a accedir a un lloc de l’administració pública valenciana sinó un mèrit. “Volem tindre els millors professionals i per això volem una administració on el requisit siga un mèrit i no una cosa genèrica per a tots”. Bonig ha recordat que, segons la Constitució, només existeix l’obligació de conéixer i emprar el castellà, mentre que l’ús del valencià és un només un dret, segons recull l’Estatut d’Autonomia.
Segons Bonig, hi ha “guerres obertes per aquest tema entre PSPV i Compromís” i el PPCV “brinda al PSPV i a la consellera, Gabriela Bravo el seu suport perquè en el projecte de Llei de la Funció pública el requisit lingüístic, com així ve confirmat per la jurisprudències espanyola i europea, siga un mèrit”.
