La Diputació de València, a través de l’àrea de Medi Ambient, ha desenvolupat una campanya de sensibilització i conscienciació sobre el gran valor mediambiental de la posidònia oceànica i de les seues prades marines.
Aquesta iniciativa, que està destinada tant als ajuntaments com als banyistes, fa pedagogia sobre la importància ecològica d’aquesta planta als ecosistemes marins, el seu paper en la protecció de la costa enfront de l’erosió i la seua funció com a reserva de biodiversitat, segons ha informat la corporació provincial en un comunicat.
El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que la posidònia representa un indicador de la qualitat de les aigües i que el que es busca amb la campanya és “fer que no es veja com un residu sinó com un element més de la naturalesa que cal tractar i cuidar i no tant criticar el fet que hi haja posidònia en una platja, perquè és realment el contrari, un indicador de qualitat i no de brutícia”.
Entre els beneficis que reporta aquesta espècie destaquen la seua elevada producció d’oxigen i el seu gran consum de diòxid de carboni (CO2) així com el seu paper de refugi per a una àmplia varietat d’animals marins. Les prades de posidònia oceànica també frenen l’onatge i els corrents marins, la qual cosa impedeix l’erosió de la costa i, al mateix temps, són fixadores i estabilitzadores del sediment, ha indicat.
Així, ha defensat que la presència d’aquesta espècie és, alhora, un indicador de la qualitat de l’aigua on creixen, ja que es tracta d’una planta que per al seu desenvolupament precisa d’aigües de bona qualitat, netes, transparents i molt oxigenades. Amb tot això, la protecció de les prades de posidònia serveix per a incrementar els recursos pesquers i per a desenvolupar models de turisme ecològic.
Els cúmuls de posidònia “no són fem”
Les restes d’aquesta planta que s’acumulen en la línia de costa per l’acció de les ones “no són fem”, ha subratllat, sinó que “compleixen una funció molt important de protecció de les platges davant l’erosió”. Per això, des de la corporació es promou l’equilibri entre la neteja d’aquestes restes i la seua conservació per a protegir el medi, ha insistit.
Des de l’àrea de Medi Ambient es recomana que, només en el cas que l’acumulació i podridura ocasionen molèsties evidents i condicions d’insalubritat, caldria procedir a la retirada de les algues i restes de vegetació marina. En aquest cas, l’extracció es faria deixant un matalàs de deu centímetres d’algues sobre l’arena.
Des del departament insisteixen que en cap cas s’han de transportar a l’abocador, ni s’han d’eliminar les algues durant l’hivern o la primavera, sinó que la seua retirada, en cas de produir-se, s’ha de realitzar durant el període estival. Durant aquest procés, és necessari amuntegar-les perquè s’assequen en una zona propera a la mar, de manera que el cúmul vaja perdent arena per a poder reincorporar-les posteriorment o crear cordons de dunes embrionaris.
Els estudis realitzats sobre aquest tema indiquen que la retirada de 1.000 metres cúbics de restes de posidònia oceànica implica la pèrdua de fins a 44 metres cúbics d’arena de platja. A més, en l’actualitat s’està investigant la manera de donar-li nous usos a les restes de posidònia. Per això, s’estudia la seua utilització com a material de construcció, material ignífug i, fins i tot, s’estan valorant les seues propietats sanitàries.
