El Consell ha autoritzat la dissolució, sense liquidació, de l’empresa pública Ciutat de la Llum SA, mitjançant la cessió de tots els seus actius i passius a la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), amb la finalitat de complir així amb la decisió de la Unió Europea que va obligar la Ciutat de la Llum a retornar les ajudes que va rebre de la Generalitat a través de la SPTCV per considerar-les il·legals.
Aquesta operació es realitza en el marc del procés dissenyat per l’actual Consell per a recuperar el complex, després de la gestió duta a terme per l’anterior executiu del PPCV que va desembocar en la paralització de l’activitat. “Un altre brillant exemple de com gestionava el PPCV”, ha lamentat la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, que ha remarcat que la condemna europea deriva del fet que la inversió que la Generalitat va fer en la Ciutat de la Llum era una ajuda il·legal.
La Comissió Europea va instruir expedient d’ajudes d’estat contra el Regne d’Espanya en relació amb la inversió duta a terme per l’anterior Consell en l’empresa Ciutat de la Llum SA, que va concloure amb la decisió de 7 de maig de 2012 que declarava que la totalitat de la inversió de la Generalitat en Ciutat de la Llum per un import estimat de 265 milions va ser una ajuda il·legal i incompatible amb el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, de la mateixa manera que les aportacions del seu soci únic SPTCV. Així, Europa va dictaminar que la Ciutat de la Llum havia de retornar les ajudes rebudes.
La SPTCV és titular del 100% de les accions en què es va dividir el capital social de Ciutat de la Llum i va ser la societat pública atorgant de les ajudes declarades il·legals per la decisió de la Comissió Europea. La Ciutat de la Llum no disposava de capacitat econòmica per a restituir a la seua matriu, la SPTCV, la totalitat de les ajudes rebudes més els interessos corresponents. Per la seua part, el Consell va negociar amb la Comissió Europea la possibilitat de conducta a la venda dels actius de la Ciutat de la Llum en subhasta pública a fi de garantir que l’alienació es realitzava en condicions de mercat.
Una sort de “dació en pagament”
Després de dues subhastes desertes, el 7 de juny de 2016, el consell d’administració de Ciutat de la Llum va acordar que la fórmula jurídica més adequada per a procedir a l’extinció de la societat era la cessió global dels seus actius i passius, a favor del seu accionista únic, la SPTCV. Per la seua part, la Comissió Europea va notificar la seua acceptació a la cessió global d’actius i passius de Ciutat de la Llum a SPTCV.
En previsió d’això, el pressupost de la SPTCV per a 2018 incloïa, no solament els imports de la seua actuació, sinó també els corresponents a l’absorció de la Ciutat de la Llum, que ascendien a 1,57 milions d’euros.
El mecanisme acordat entre la Comissió de la Competència i la Generalitat ha sigut una espècie de “dació en pagament” de Ciutat de la Llum a la SPTCV per a saldar amb això la devolució de les ajudes i, al mateix temps, garantir que eixa infraestructura està a la disposició del País Valencià, en lloc d’una venda en condicions desfavorables.
Aquesta solució permet rescatar l’activitat en el termini de 9 anys o obrir la possibilitat d’un procés de venda o lloguer dels actius per a determinades activitats. L’operació permetrà rescatar el complex que, després de la gestió de l’anterior executiu, va veure paralitzada la seua activitat i va ser obligat a retornar les ajudes rebudes, així com transformar en productius i en pol de desenvolupament econòmic uns actius que la gestió de l’anterior Consell va abocar a un resultat ruïnós i a la improductivitat.
A aquestes circumstàncies es va afegir que, per sentència del Tribunal Suprem, es van anul·lar totes les expropiacions de sòl després d’un procés la gestió del qual en l’anterior etapa va ser molt deficient. El resultat de tot això, ha explicat Oltra, és que l’executiu anterior va destinar 450 milions al complex, inversió que va acabar amb tots els edificis paralitzats en la seua activitat per la decisió de la Unió Europea i el sòl expropiat anul·lat pel Tribunal Suprem.
Dels 450 milions, 350 van correspondre a Ciutat de la Llum: 190 despeses en el complex i la resta, a sufragar pèrdues. Els altres 100 milions corresponen als diners invertits en l’expropiació i urbanització de l’entorn per part de la SPTCV. Els tribunals tenen pendent decidir sobre si s’incrementen o no les indemnitzacions de les expropiacions.
