El ple de l’Ajuntament de Castelló va aprovar el passat 31 de maig la denominació única i en valencià del topònim de la ciutat amb els 14 vots a favor del Pacte del Grau –PSPV, Compromís i Castelló en Moviment– i l’oposició del Partit Popular i Ciutadans, amb 11 vots. Entre els arguments esgrimits pels governants municipals es troba un informe presentat en febrer de 2018 que assegurava que “Castelló és la denominació tradicional, històrica i legal i, per tant, la més adequada al marc institucional”. A més, la proposta del govern local i de la Regidoria de Normalització estava també sostinguda per un informe tècnic lingüístic i per un informe jurídic.
No obstant això, el PP de la localitat considera insuficients els arguments de l’equip de govern i ha presentat un document amb 14 al·legacions en el qual defensen la convivència del topònim en les dues llengües perquè la forma en castellà, Castellón, “no té els seus orígens en cap guerra ni imposició ‘per dret de conquesta’ i és fruit de la gradual castellanització de la noblesa valenciana des del segle XVI”.
Així ho explica el document presentat pel grup popular a l’Ajuntament de Castelló de la Plana, al qual ha tingut accés Diari La Veu. Al text, el PP argumenta que la denominació Castelló de la Plana no és la primera que va rebre la ciutat i que, en tot cas, el topònim Castellón és només 150 anys més recent que el valencià i únic oficial en l’actualitat. “Sense fer una cerca exhaustiva”, el PP de Castelló ha situat en 1564 l’aparició del topònim en castellà. En aquest sentit, el grup municipal considera que “amb almenys 454 anys d’història, [el topònim en castellà] està fonamentat històricament i no és justificable la seua eliminació sense eliminar una part de la història i de la tradició de la ciutat”.
D’aquesta manera, els populars consideren “falsa” l’afirmació inclosa en el “fullet” editat per l’Ajuntament de Castelló en el qual s’explica que la castellanització del terme ve del “temps dels Decrets de Nova Planta, quan es va afegir una ‘n’ al final del nom original”.
En aquest sentit, remarquen que l’aparició del topònim Castellón de la Plana és anterior al Decret de Nova Planta, document promulgat en 1707 amb el qual es deroguen els furs i s’imposa el castellà en els documents oficials. D’aquesta manera, si bé és cert que el Decret de Nova Planta no inventa la denominació en castellà, la obligatorietat d’emprar el castellà en els textos oficials promou la extensió del terme i acaba imposant-lo fins a l’any 1982, quan el topònim en valencià es fa cooficial. És a dir, durant 275 anys, l’única forma oficial era la castellana.
Justificar un terme ja oficial
A l’escrit d’al·legacions, el PP insisteix que el govern del PSOE i Compromís “no aporta cap justificació de per què la denominació Castellón de la Plana ha d’eliminar-se”, tot i que la decisió del govern municipal comptava amb l’aval d’un informe signat pel fill predilecte, Germà Colón; el cronista de la ciutat, Antonio Gascó, i els professors i estudiosos Vicent Garcia Edo i Vicent Pitarch i Almela. Tots ells indicaven en el document que l’afegitó d’una ‘ena’ al topònim per a castellanitzar-lo és “aliena a la història i cultura” de la ciutat i “causant d’una situació, si més no, estranya”. “Quin bé faria la recuperació del nom únicament en valencià tant per raons històriques i filològiques com per dignitat i estètica, i més tenint en compte que aquesta decisió no causaria danys d’interpretació a tercers”, apunten els experts en l’argumentació.
Aquesta explicació, però, no ha convençut els populars, que consideren que els arguments no expliquen per què cal eliminar la denominació Castellón de la Plana. A més, assenyalen que és “redundant” justificar un nom que ja és oficial”. Així, creuen que els arguments del PSPV i Compromís haurien d’anar encaminats a explicar per què cal eliminar el topònim en castellà en lloc d’explicar per què cal mantindre la denominació valenciana.
Vitoria i Gasteiz
Una altra de les raons per les quals el PP insta a mantindre la doble denominació l’extrauen d’un document de les Nacions Unides, “que no obliga a deixar un sol topònim” i reconeix la “dificultat” de la nomenclatura en les zones bilingües. Es tracta del Manual per a la normalització dels noms geogràfics, en el qual posen el cas de Vitoria-Gasteiz com a exemple de la convivència dels dos topònims, tal com reflecteix el PP en les seues al·legacions.
No obstant això, el mateix text de l’ONU explica que “el principi d’univocitat, pel qual s’assigna en cada moment un únic nom normalitzat a cada entitat geogràfica (lloc, accident o zona), constitueix l’ideal de normalització toponímica”, tot i que per a les zones multilingües recomana un topònim en cada llengua. En les al·legacions, el PP demana explicacions al PSPV i Compromís per no respectar les “recomanacions” de l’ONU, que no són en cap moment un dictamen.
Segons el portaveu del PP a l’ajuntament de Castelló, Carlos Feliu, el debat que plantegen el PSOE i Compromís és una “fal·làcia i una mentida”.
“El que de debò plantegen és eliminar el nom Castellón de la Plana per a acabar imposant només la seua denominació en valencià. Acabar amb aquesta riquesa lingüística que hem mantingut durant tants anys suposa una reculada”, assenyala.
A més, el grup municipal ha insistit en un comunicat que “si alguna cosa ha caracteritzat aquesta polèmica des del principi ha sigut la imposició del govern de PSOE i Compromís enfront del diàleg social” i l'”aplicació del corró impedint posicionar-se a la ciutadania sobre aquest tema”, tot i que l’ajuntament va organitzar diverses jornades divulgatives per a donar a conéixer les raons històriques del procés d’oficialització abans de dur la votació al ple.
