A l’hort de les alfàbegues “Manolo El Morquero” està tot a punt perquè les plantes isquen dimecres, 15 d’agost, pels carrers de Bétera i òmpliguen cada cantonada d’aquest color i olor tan particular.
En aquesta edició, les alfàbegues no batran un nou rècord d’altura, ha assenyalat el consistori en un comunicat, ja que, segons ha indicat el mestre alfabeguer, Ramon Asensi, ha sigut un any estrany pel que fa a les temperatures, “no ha fet la calor d’altres anys però les alfàbegues estan bé, estan sanes i això és el que importa”.
En total s’han cultivat 44 alfàbegues a l’hort i altres 30, al cementeri. De totes elles, 16 s’han quedat per a la Rodà i totes les altres s’han enviat a molts ajuntaments de la demarcació de València, així com a edificis públics com l’Ajuntament de València, el Palau de la Generalitat o les Corts Valencianes per a recordar que les festes de Bétera ja estan ací.
Enguany les alfàbegues són totalment ecològiques, no ha calgut protegir-les de cap plaga, per la qual cosa l’encarregat de l’hort ha optat per deixar-les créixer sense utilitzar cap producte químic. “Dels 20 anys que porte cultivant-les per a la festa, és el primer que no he hagut d’utilitzar cap pesticida, ja que no hi ha hagut ni pugó ni mosca ni res de res. La gent se les pot menjar si vol”. “Criar les alfàbegues és un procediment que es repeteix any rere any. La gran variant perquè cresquen és la calor, que faça calor els mesos que estan plantades, i el gran enemic és la pedra, aquest any ha pedregat però afortunadament ha sigut de manera lleu i no ha causat cap problema”, explica Ramon.
Ara només falta que acaben de créixer fins dimecres i després, el dia 14 de matí, es realitzarà el sorteig de les plantes que corresponen a cada obrera fadrina. Ja a la vesprada, els familiars i amics de cadascuna acudiran a l’hort a vestir-les i a decorar-les amb les canyes, tal com mana la tradició. “Enguany les obreres les han vist créixer, han vingut molt a l’hort, la qual cosa m’alegra enormement. No només han vingut els dies marcats en el calendari per actes oficials sinó també d’altres, sense càmeres ni música, a veure-les créixer i evolucionar tal com es feia antigament”, conclou orgullós el mestre de les alfàbegues.
