La Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV) es consoliden entre les deu millors universitats de l’Estat i entre les 500 més preuades del món, segons el rànquing de Xangai de 2018, que s’ha publicat aquesta setmana.
Aquesta classificació valora les 500 millors universitats d’entre les prop de 22.000 existents en el planeta i ofereix el rànquing a nivell mundial i estatal. Així doncs, a l’Estat existeixen 84 universitats de les quals només deu apareixen en aquest llistat internacional. La millor institució universitària és la Universitat de Barcelona, que encapçala el rànquing estatal i se situa entre les 200 millors del món. Per darrere resten la Complutense de Madrid, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Granada, tres centres que se situen en la classificació mundial entre les 200 i les 300 millors universitats.
La Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat del País Basc es troben entre les 300 i 400 millors institucions del planeta, mentre que entre les 400 i 500 millors universitats es troben la Politècnica de València, la Universitat de Santiago de Compostel·la i, per últim, la Universitat de València. La UV manté la seua posició respecte a l’any anterior, encara que millora en tots els indicadors en els quals puntua, ha destacat la institució en un comunicat.
La llista mundial està encapçalada per Harvard, Stanford i Cambridge. El rànquing de Xangai, nom col·loquial de l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), és la classificació internacional més reconeguda. En l’ARWU2018 hi ha una universitat espanyola menys en la llista, la qual cosa demostra la dificultat de mantindre’s en una classificació tan selectiva. Per a puntuar als diferents centres d’educació superior, Xangai utilitza indicadors centrats en el rendiment investigador de les institucions. Així, valora el professorat o alumnat que haja guanyat un Premi Nobel o una Medalla Fields; el personal investigador altament citat en 21 categories temàtiques; els articles publicats en les revistes Nature i Science; els articles indexats en el Social Science Citation Index i en el Science Citation Index-Expanded de l’any anterior, i el rendiment acadèmic per capita de les institucions (resultat ponderat dels cinc indicadors anteriors dividits pel nombre de personal acadèmic equivalent a temps complet).
