El refugi antiaeri de la Guerra Civil situat a l’edifici consistorial i construït en 1938 ha rebut 14.145 visitants des de la seua reobertura en abril de 2017 mentre que pel refugi del carrer dels Serrans, fet en 1937, han passat 2.478 persones des que es va reinaugurar el passat mes d’abril (Fotogaleria). Així, durant aquestos mesos de 2018 tots dos búnquers han rebut la visita de 8.108 persones. Els dos espais obrin de dimarts a dissabte i poden visitar-se en grups de fins a 25 persones. L’entrada és gratuïta i cal concertar cita prèvia.
La restauració dels dos amagatalls de la Guerra Civil va començar en 2016. El primer a obrir-se al públic, en abril de l’any passat, va ser el que es troba sota el pati central de l’edifici consistorial (Fotogaleria). Durant 2017 va rebre 8.515 visites i unes 5.630 durant els mesos d’aquest 2018. Es tracta d’un refugi de tipus escolar que va ser construït en 1938 i que tenia capacitat per a 700 xiquets. Es va modificar parcialment a la dècada dels 50 i a la dècada dels 60 es va utilitzar com a magatzem de documents. Al llarg del segle va caure en desús fins que fa dos anys l’Ajuntament va emprendre el projecte “per a la seua posada en valor com a llegat patrimonial de la memòria històrica de la Guerra Civil de la ciutat de València”, ha recordat la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello.
Per altra banda, pel búnquer del carrer dels Serrans han passat 2.478 persones des que va obrir les portes el passat mes d’abril. Després de la guerra, i fins a 1953, va ser utilitzat com a magatzem i botiga de plàtans. Posteriorment, l’Ajuntament el va cedir a la falla Santa Cruz, que el va convertir en casal, però l’any 2000 va ser abandonat per problemes de goteres. La primera fase de recuperació del refugi va consistir en la neteja i impermeabilització del sostre per a posar fi a les filtracions d’aigua i, a continuació, es va realitzar un estudi arqueològic per a escometre la fase final del projecte.
L’edil ha recordat que “els edificis inclouen una musealització amb panells perquè els visitants aprecien les instal·lacions i recorden quina va ser la seua comesa” i ha puntualitzat: “Es tractava d’una demanda ciutadana de fa molts anys i per a nosaltres era molt important dur-la a terme”. El pla de rehabilitació dels refugis antiaeris forma part “d’una sèrie d’accions per a la reparació de la memòria històrica, entre les quals s’inclouen el canvi dels noms de carrers i la retirada d’honors, distincions i símbols que incomplien la Llei de Memòria Històrica o la recuperació de les restes mortals de Teófilo Alcorisa”.
