Diari La Veu del País Valencià
El Palau de la Generalitat restaura la Sala Nova i tres quadres que representen els braços de les Corts

El patrimoni artístic de la Generalitat llueix un nou rostre. L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) ha dut a terme treballs de neteja, integració cromàtica i protecció de dues obres exposades en diferents sales del Palau de la Generalitat, danyades pel pas del temps. Es tracta de la porta renaixentista d’accés a la Sala Nova des del Saló de Reis, amb els tres llenços, i del frontal de l’altar, exposat en la capella del Palau.

Amb la finalitat de protegir i mantindre en bon estat de conservació el patrimoni de la institució, la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, ha dut a terme les actuacions de repintar, eliminar pols i brutícia i millorar dels mecanismes de protecció, perquè les obres lluïsquen als salons del Palau amb un aspecte renovat.

La porta renaixentista de jaspis grisos i rojos que dóna accés a la Sala Nova des del Saló de Reis del Palau de la Generalitat, obra de Joan María i Joan Baptista Abril, és una de les obres restaurades. La porta està composta per tres nínxols rectangulars separats per pilastres, en cadascun dels quals es troben tres llenços pintats a l’oli que han sigut objecte de les actuacions de l’IVCR+i.

Els llenços, que representen els tres braços de l’antiga Generalitat –una Verge amb el Xiquet que representa el braç eclesiàstic, Sant Jordi com el braç militar i l’Àngel Custodi, que representa a la ciutat o al braç civil– presentaven un estat de conservació deficient, amb deformacions i acumulació de brutícia ambiental, greix i pols, que havien incidit en els llenços durant segles. No obstant això, el major problema, segons els tècnics de l’Institut Valencià de Conservació, era l’acumulació d’intervencions d’èpoques anteriors i els seus efectes. Per exemple, en el cas de la Verge entronitzada, s’havia fet una neteja “molt agressiva”, que havia afectat les veladures. A més, la resina que es va aplicar en l’anterior restauració havia alterat la superfície del llenç i encongit la pintura, la qual cosa és ja irreversible.

Tot açò s’ha pogut conèixer gràcies a un procés de documentació fotogràfica i diverses anàlisis científiques, com a fase prèvia a la restauració. El procés en si mateix va començar amb l’eliminació dels bastidors als quals estaven subjectes, amb la finalitat de poder netejar en profunditat el revers dels llenços. Així mateix, es va procedir a apegar les zones desenganxades i a eliminar les restes de brutícia, vernissos i repintar, i finalment es va decidir protegir les obres amb un vernís sintètic, a més d’ancorar-les al mur mitjançant un sistema d’imants senzill, reversible i innocu per a l’obra.

Neteja i protecció per al frontal de l’altar

Quant al frontal de l’altar del Palau, l’actuació de conservació es va iniciar en 2017 i ha culminat enguany. El procés es va centrar, sobretot, en l’eliminació de la pols, que s’havia acumulat en la superfície del brodat, dificultava la seua lectura i estava començant a afectar l’estat de les fibres.

El frontal consisteix en una superfície brodada de sedes i fils metàl·lics estesos, elaborat en el segle XVI per Phelip de la Torre i fills, amb un disseny atribuït a Joan de Joanes que mostra, en el centre, la figura de Déu, medallons amb els busts de Sant Marc i Sant Lluc en els laterals. Així mateix, en ell es representen tres segells que simbolitzen els braços de les Corts, un àngel, que custodia el regne, i Sant Jordi llancejant al drac.

No és la primera restauració a la qual se sotmet aquest frontal per a pal·liar els efectes del pas del temps durant els seus cinc-cents anys de vida. Entre els anys 1999 i 2000 va ser objecte d’actuacions per a millorar el seu estat en el Centre Tècnic de Restauració. La seua ubicació actual a la capella del Palau es va decidir en 2006, moment en què l’obra va recuperar el seu paper original de frontal d’altar.

L’actuació sobre el frontal ha tingut com a objectiu eliminar la pols acumulada i retornar la unitat a la peça. A més, s’ha dissenyat un nou sistema expositiu consistent en una caixa-marc per a protegir l’obra i subjectar-la amb major facilitat, mitjançant l’ús d’esquadres lligades directament a l’obra.

Comparteix

Icona de pantalla completa