Xavi Sarrià: ‘La meua novel·la és el mosaic del món que hem viscut’

El cantant d'Obrint Pas publica ‘Totes les cançons parlen de tu’, on reviu l’adolescència als 90, un recorregut iniciàtic que reflecteix conflictes interiors i conflictes socials

ACN / València
 
Després de la publicació del recull de contes 'Històries del Paradís' (Bromera, 2008), Xavi Sarrià debuta en la novel·la amb 'Totes les cançons parlen de tu', un projecte gestat "sense pressa" i en què l’autor ha deixat que els personatges "cresqueren i que la història s’expliqués i s’influenciés pel que feia jo al meu dia a dia".
 
El resultat és una novel·la protagonitzada per l'Ivan, un adolescent que torna a València per enfrontar-se a fantasmes del passat i reviu els dies de l’any 1992 que varen marcar la seva vida. Són dies en què s’albira el somni de crear un grup de música, en què les baralles entre bandes de joves estan a l’ordre del dia, de recreatius i cintes de casset, de bancs de parc i descampats.
 
Preguntat sobre les similituds entre el protagonista i ell mateix, Xavi Sarrià explica que la seva història no és com la de l'Ivan però que la novel·la sí que està basada en coses viscudes, "sobretot en la manera d’intentar aprendre, d’experimentar".
 
"Els joves es refugiaven entre els seus per crear-se una identitat i enfrontar-se als problemes"
 
Les pàgines de la novel·la creixen a partir de relacions afectives entre amics, i de música, llibres i pel·lícules com a refugi. La influència de la família, de la música i una mort inesperada marcaran el futur de l'Ivan, al costat dels seus companys, l'Eskorbutín i la Marta, entre altres.
 
"La novel·la parla de superar absències", explica l’autor, que afegeix que el focus està dirigit "cap a l'interior d’allò que hem sigut, d’allà on venim" i "d’eixa vereda iniciàtica com a metàfora del conflicte que tots hem viscut dins nostre".
 
Sarrià situa l’acció a un barri entre l’horta i la ciutat, un territori de blocs de pisos, alqueries i descampats, on els joves "es refugiaven entre els seus per crear-se una identitat i enfrontar-se als problemes que tenien a casa i a la societat en general".
 
 
"Als 90 se’ns presentava el món com a promesa de modernitat"
 
És l’època de la caiguda del Mur de Berlín, del final de la Guerra Freda i l'inici del lliure mercat com a únic model econòmic. Al País Valencià també és època de canvi de cicle, amb l’arribada del PP al poder a la ciutat de València després de 12 anys de governs socialistes.
 
"És una època que vàrem viure amb eixe xoc de contrastos perquè s’acaba una època i comença una altra, del vell món industrial a l’era digital. És una cruïlla molt interessant i calen històries que recreen eixa època", assenyala Xavi Sarrià.
 
En el context dels joves valencians dels 90 es tracta de la primera generació escolaritzada en valencià, sense prejudicis, nascuda després de la mort de Franco que viu "l’estatut creat amb la Transició i s’enfronta a la hipoteques de l’estatut i a totes les renúncies polítiques". En relació a les noves generacions, Sarrià assenyala que si bé continuen el camí iniciat "s’enfronten a un futur molt més negre perquè la situació actual en l’àmbit social és un drama a causa del context que es va iniciar als 90".
 
En aquest sentit, afegeix que "és important veure d'on venim, entendre eixos anys 90 on se’ns presentava el món com eixa promesa de modernitat, com el capitalisme seria la clau de la felicitat i com ha canviat la perspectiva ràpidament i avui s’enfronten eixes conseqüències tan nefastes i com els joves són els primers que ho estan patint".
 
"M’agradaria continuar escrivint i creixent en eixe sentit"
 
Sobre el seu futur com escriptor, Xavi Sarrià reconeix que li agradaria continuar "escrivint i continuar creixent en eixe sentit" i que no ha trobat recels entre els escriptors per provenir del món de la música. "Al contrari, he trobat tot un món de gent que escriu i dedica moltes hores a aquesta passió i que m’ensenya molt i compartim eixa batalla que es lliura ací a València d’incrementar el nombre de lectors, d’arribar a la gent jove, de fer que la nostra literatura continue viva", remarca.
 
Sarrià afegeix que tot i que mai havia escrit una novel·la "porte molts anys escrivint històries en forma de cançons, tractant d’aprendre de la gent que porta molts anys escrivint" i es confessa "molt emocionat amb tota una escena nova d’escriptors de la meua edat amb qui compartim moltes coses, que som amics de fa molts anys i que estem molt contents de començar a escriure eixes històries que són més referents nostres".
 
"Malgrat la situació que vivim al País Valencià és una gran sort i un orgull com s’ha resistit culturalment i com entre totes i tots s’ha creat eixa xarxa on també la literatura és important i ha de ser protagonista", celebra.
 
Publicitat
Publicitat