Els habitatges en venda a València tenen una edat mitjana de 49 anys, mentre que a Alacant és de 38 anys i a Castelló de la Plana de 37, segons un estudi publicat per Idealista sobre l’envelliment de l’habitatge a les capitals de demarcació de l’estat espanyol.
En el cas dels habitatges de lloguer, València torna a situar-se al capdavant en el conjunt de les capitals valencianes, amb una edat mitjana de 50 anys, seguida d’Alacant, amb 34, i Castelló de la Plana, amb 31. En el conjunt estatal, l’edat mitjana dels habitatges en venda és de 45 anys i la dels de lloguer, de 44 anys.
Segons aquest estudi, Barcelona és la ciutat amb un parc de venda i lloguer més envellit: els habitatges en venda tenen una edat mitjana de 69 anys en la capital catalana, mentre que en els de lloguer s’eleva als 72 anys. En el cas de l’edat de l’habitatge en venda, Barcelona va seguida de Pamplona (64 anys de mitjana), Sant Sebastià (60 anys) i Bilbao (54 anys). A continuació se situa Madrid, on les cases tenen 53 anys de mitjana. No obstant això, tal com destaca Idealista, existeixen importants diferències entre les demarcacions, tant en el cas d’habitatges en venda com de lloguer.
Així, un total de 23 capitals tenen un parc d’habitatges en venda de vora trenta anys. Les més modernes són les vivendes d’Albacete, amb 31 anys de mitjana. A Lugo l’edat puja fins als 32 anys, mentre que a Almeria, Múrcia, Lleida i Guadalajara arriba als 33 anys.
Pel que fa al lloguer, Barcelona concentra també el parc d’habitatges més vetust, ja que tenen 72 anys de mitjana. Tot seguit es troben les de Sant Sebastià (68 anys), Madrid (56 anys), Tarragona (53 anys) i Pamplona (52 anys).
Només Ciudad Real té uns habitatges per a llogar per sota de la trentena (29 anys). Les següents ciutats, amb edat ja per damunt de les tres dècades, són Albacete (30 anys), Lugo, Soria i Castelló de la Plana (31 anys en els tres casos), seguides per Almeria i Guadalajara (ambdues amb 32 anys).
Segons sosté el cap d’estudis d’Idealista, Fernando Encinar, les dades reflectides en l’estudi demostren que el parc immobiliari espanyol “no està suficientment renovat”. A més, posa èmfasi en el cost més elevat que comporta viure en un edifici amb més de cinc dècades a causa de les reformes, les derrames i una mala eficiència energètica.
