Interpretar música en directe a peu de carrer, quan “ningú s’espera que estigues ací, tan a prop”, és l’escenari idoni per a impactar en la vida dels transeünts i enriquir la quotidianitat urbana: aquesta és la motivació central de Borja Catanesi, premiat com el millor músic de carrer del món.
Aquest jove valencià, que ha guanyat la primera edició dels Universal Street Games celebrada als Estats Units, explica a EFE que la seua vàlua és la passió amb què transmet “el missatge que és la música” i el carrer, l’enclavament per excel·lència per a exhibir l’art i “alegrar” el vaivé de la rutina formant part del paisatge del quotidià.
“La música és un bé mil·lenari, és intrínsec a l’home”, defensa Catanesi. “Per què no omplir els carrers amb ella, com també d’altres arts que alegren la vida de la gent que està de pas, de camí a casa o al treball”, es pregunta l’artista.
A ritme de funk, rock, blues i reggae i proveït de la seua guitarra elèctrica, un amplificador i un pedal digital o looper –que grava i reprodueix sons en bucle–, aquest músic de 23 anys ha tocat –però mai cantat– en racons de fins a cinquanta ciutats de tot el planeta des que als 17 anys va decidir eixir al carrer perquè tenia “moltes ganes de tocar davant de públic”.
L’art al carrer, diu, genera “experiències espontànies i molt boniques que només poden ocórrer en un entorn així”, on “tot està obert al canvi”. Per exemple, explica que “un dia que estava tocant es van acostar unes ballarines professionals i es van posar a dansar al meu costat”. “La gent es va anar aturant i va fer un rogle gegant, una cosa que només pot ocórrer en un espai públic obert”, relata.
L’or aconseguit en juliol en aquest certamen internacional, que busca els millors ballarins, estrelles de l’esport i músics de carrer, serveix a Catanesi per a impulsar la promoció del seu primer disc –que va gravar gràcies al micromecenatge i que publicarà en setembre–, així com per a fer arribar a més gent el seu missatge: és possible ser jove i fer de la música la teua forma de vida.
“La gent de vegades no entén que toque al carrer i fins i tot m’ofereixen menjar i em miren amb cara de pena quan, en realitat, jo em sent molt afortunat de fer el que m’agrada i amb el que, a més, em guanye la vida bastant bé viatjant per molts llocs”, assegura.
En el seu periple musical, que l’ha portat a recórrer Europa, els Estats Units i Nova Zelanda amb la seua guitarra a coll, s’ha trobat amb diferents maneres d’acollir la música de carrer, entre les quals l’estat espanyol destaca per les seues reticències: Catanesi ha rebut tres multes per usar amplificador. Després d’haver sigut multat “per contaminació acústica en plenes Falles”, va adreçar fa cinc mesos una petició a l’Ajuntament de València en la plataforma change.org en defensa d’una “regulació justa” per a la música de carrer.
El guitarrista argumentava que, després d’haver participat en festivals d’artistes de carrer de tot el món –coneguts com a ‘buskers’–, de tornada a la seua ciutat va trobar una realitat “plena d’obstacles”, ja que, lamenta, a València no existeix un permís per a utilitzar amplificació, quan per a molts instruments és impossible sonar sense ella.
“La meua missió quan isc al carrer és que a la gent li agrade, que gaudisca de l’espectacle, i per això interactue amb el públic. La riquesa que em donen els carrers és l’alegria que em transmet dedicar-me a fer feliç la gent”, revela. A més, en certa manera és un bé social, afirma, perquè “anima” qui està de camí al treball o de retorn a casa i ho gaudeix “qualsevol que passa”, per la qual cosa l’art esdevé democràtic.
Catanesi, que va guanyar els Universal Street Games després de ser seleccionat entre els tres millors aspirants de la seua categoria, ja s’havia proclamat vencedor en 2015 del certamen Feeling the Street. En la seua gestació com a artista, les xarxes socials “ho han sigut tot”, afirma a EFE, “perquè serveixen per a arribar a molta gent sense tindre grans recursos”. D’elles s’ha servit per a documentar uns concerts que inclouen, entre les publicacions més populars, aquelles on els vianants se sumen de forma espontània a la seua actuació.
“El viatge va nodrint la música que faig”, assenyala Catanesi, que impregna els seus acords dels llocs en què toca la guitarra, que sol acompanyar d’un rítmic beatbox, en una travessia a la recerca del seu somni: tocar en grans escenaris i rebre reconeixement com a músic.
