Rubén Serrano, el valencià que ha viralitzat la iniciativa #MeQueer

El periodista va escriure un article sobre l'impacte de l'etiqueta en altres països, sota la qual s'agrupen històries de discriminació i assetjament homòfob
/ València
28 agost 2018 01:00h

"El meu marit és el meu marit i no el meu col·lega. Quan s'acabarà això?", publicava en Twitter l'escriptor alemany Hartmut Schrewe el 13 d'agost. Inspirant-se en la iniciativa #MeToo, sota la qual milers de dones d'arreu del món van denunciar mitjançant les xarxes casos d'assetjament i violència sexual, Schrewe va afegir a la seua piulada l'etiqueta #MeQueer.

Poc després l'etiqueta es va fer viral al seu país i, també, en altres llocs. Persones LGTBI+ van començar a contar per Twitter episodis de discriminació, assetjament, agressions físiques i altres tipus de violència, unes piulades que s'agrupaven sota l'etiqueta #MeQueer.

En el cas de l'estat espanyol, va ser el periodista valencià Rubén Serrano (Monòver, 1992) qui va contribuir a l'impuls del moviment. Redactor del magazín PlayGround i especialitzat en cultura, entreteniment i LGTB+, Serrano va publicar el 24 d'agost un reportatge on es feia ressò del #MeQueer. "Les persones LGTB+ s'uneixen per a denunciar la violència sexual i la discriminació", destacava. A més, va compartir aquest article en una piulada on afegia que "sota el hashtag #MeQueer, persones LGTB+ de tot el món estan compartint en Twitter les històries d'abús sexual, violència física i discriminació que han sofrit per la seua orientació sexual. Stop LGTBfòbia".

Aquell mateix dia, l'etiqueta va arribar a ser tendència estatal, tal com va comunicar Serrano des del seu compte. A més, va repiular molts altres testimonis i també va confessar casos de discriminació patits per ell mateix, com ara "suportar a classe comentaris homòfobs davant els riures de companys i el silenci de professors" o ser insultat per un senyor al crit de "qué maricón" mentre passejava pel carrer amb sa mare. "Va ser molt humiliant i em va fer sentir fins i tot vergonya de mi mateix. Ma mare va guardar silenci, no va saber què dir. Això sí que va ser violència", afegia. A més, també va convidar tothom a compartir aquestes experiències.

Preguntat sobre com va iniciar tot aquest moviment a casa nostra, Serrano respon que creu que va ser d'una manera "impulsiva" i "tal vegada inconscient". "Parlem del que ens passa, ja està bé de silenciar la violència que patim diàriament i que callem per por i per vergonya", explica a Diari La Veu. "És un tema important, la diversitat no és dolenta ni il·legítima ni despreciable", afegeix. A més, recomana a tothom que seguisca l'etiqueta #MeQueer, ja que "no afecta només les persones LGTBI" i cita algunes piulades escrites per professors.

Serrano es pregunta si la iniciativa #MeQueer serà una explosió puntual o, per contra, continuarà en el temps i "servirà per a alguna cosa més que aparéixer en la tertúlia matinal de l'endemà". Amb tot, destaca que s'ha obert "un espai de diàleg i d'exposició" que pot ajudar a crear un canvi col·lectiu cívic, no solament polític o judicial.

En aquest sentit, el periodista també valora positivament el fet que polítics com Ada Colau, Miquel Iceta, Ángela Rodríguez, Antonio Maíllo o Fran Ferri s'hagen unit al moviment. "Em pareix molt inspirador que representants polítics de tots els partits visibilitzen que açò és transversal", argumenta Serrano.

Preguntat per les persones que responen a aquestos representants amb piulades com "a ningú li interessa, ni la teva orientació sexual, ni la meva, ni la de ningú" o "la teva vida sexual ens la sua", Serrano manifesta que el que fan és repetir "el privilegi que consideren que tenen i que els fa estar per damunt d'una persona LGTB". "Si reprens una persona que s'està exposant, el que estàs fent és acarnissar-te; és maltracte", denuncia. I conclou: "La meua homosexualitat no és una broma, no tinc per què callar-me-la".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next