“El meu marit és el meu marit i no el meu col·lega. Quan s’acabarà això?”, publicava en Twitter l’escriptor alemany Hartmut Schrewe el 13 d’agost. Inspirant-se en la iniciativa #MeToo, sota la qual milers de dones d’arreu del món van denunciar mitjançant les xarxes casos d’assetjament i violència sexual, Schrewe va afegir a la seua piulada l’etiqueta #MeQueer.
Mein Mann ist mein Ehemann und nicht mein Kumpel. Wann hört das endlich auf#Homophobie#MeQueer
— (((HartmutSchrewe))) (@HartmutSchrewe) 13 d’agost de 2018
Poc després l’etiqueta es va fer viral al seu país i, també, en altres llocs. Persones LGTBI+ van començar a contar per Twitter episodis de discriminació, assetjament, agressions físiques i altres tipus de violència, unes piulades que s’agrupaven sota l’etiqueta #MeQueer.
En el cas de l’estat espanyol, va ser el periodista valencià Rubén Serrano (Monòver, 1992) qui va contribuir a l’impuls del moviment. Redactor del magazín PlayGround i especialitzat en cultura, entreteniment i LGTB+, Serrano va publicar el 24 d’agost un reportatge on es feia ressò del #MeQueer. “Les persones LGTB+ s’uneixen per a denunciar la violència sexual i la discriminació”, destacava. A més, va compartir aquest article en una piulada on afegia que “sota el hashtag #MeQueer, persones LGTB+ de tot el món estan compartint en Twitter les històries d’abús sexual, violència física i discriminació que han sofrit per la seua orientació sexual. Stop LGTBfòbia”.
Bajo el hashtag #MeQueer personas LGTB+ de todo el mundo están compartiendo en Twitter las historias de abuso verbal, violencia física y discriminación que han sufrido por su orientación sexual e identidad. Stop LGTBfobia.https://t.co/aQvOPjiQ6T
— Rubén Serrano (@RubenSerranoM) 24 d’agost de 2018
Aquell mateix dia, l’etiqueta va arribar a ser tendència estatal, tal com va comunicar Serrano des del seu compte. A més, va repiular molts altres testimonis i també va confessar casos de discriminació patits per ell mateix, com ara “suportar a classe comentaris homòfobs davant els riures de companys i el silenci de professors” o ser insultat per un senyor al crit de “qué maricón” mentre passejava pel carrer amb sa mare. “Va ser molt humiliant i em va fer sentir fins i tot vergonya de mi mateix. Ma mare va guardar silenci, no va saber què dir. Això sí que va ser violència”, afegia. A més, també va convidar tothom a compartir aquestes experiències.
Amigos y amigas gais, lesbianas, bi, trans, intersex y todos los miembros de la comunidad LGTB+, compartamos nuestras historias bajo el hasgtag #MeQueer Nuestras voces importan. Señalemos la discriminación que sufrimos para ayudar a acabar con ella.
— Rubén Serrano (@RubenSerranoM) 24 d’agost de 2018
Preguntat sobre com va iniciar tot aquest moviment a casa nostra, Serrano respon que creu que va ser d’una manera “impulsiva” i “tal vegada inconscient”. “Parlem del que ens passa, ja està bé de silenciar la violència que patim diàriament i que callem per por i per vergonya”, explica a Diari La Veu. “És un tema important, la diversitat no és dolenta ni il·legítima ni despreciable”, afegeix. A més, recomana a tothom que seguisca l’etiqueta #MeQueer, ja que “no afecta només les persones LGTBI” i cita algunes piulades escrites per professors.
Sobre el #MeQueer:
Espero que lo lean muchos profesores y reflexionen acerca de que tantos tuits incluyan la frase “ante el silencio de mis profesores”
Espero también que lo lean muchos adolescentes y que lo vean como algo super marciano. Será una buena noticia.
— Fernando D. (@gamusino) 25 d’agost de 2018
Creo q los profes d todos los niveles deberíamos pasarnos por el hashtag #MeQueer .Podremos ver como se siente el alumnado y el daño q les podemos llegar a hacer. Es uno de los tabús q hay q desterrar d la escuela. Si ofendes o callas tú también estás participando en el acoso.
— Maestra enfurecida (@Maestra_enfu) 24 d’agost de 2018
Serrano es pregunta si la iniciativa #MeQueer serà una explosió puntual o, per contra, continuarà en el temps i “servirà per a alguna cosa més que aparéixer en la tertúlia matinal de l’endemà”. Amb tot, destaca que s’ha obert “un espai de diàleg i d’exposició” que pot ajudar a crear un canvi col·lectiu cívic, no solament polític o judicial.
En aquest sentit, el periodista també valora positivament el fet que polítics com Ada Colau, Miquel Iceta, Ángela Rodríguez, Antonio Maíllo o Fran Ferri s’hagen unit al moviment. “Em pareix molt inspirador que representants polítics de tots els partits visibilitzen que açò és transversal”, argumenta Serrano.
Amb 11 o 12 anys un company ja em va marcar per anar sempre amb les xiques. Maricón. L’èxit de l’activisme és convertir els insults en orgull. Però això vaig tardar en aprendre-ho . #MeQueer
— Fran Ferri (@franferri_) 25 d’agost de 2018
Preguntat per les persones que responen a aquestos representants amb piulades com “a ningú li interessa, ni la teva orientació sexual, ni la meva, ni la de ningú” o “la teva vida sexual ens la sua”, Serrano manifesta que el que fan és repetir “el privilegi que consideren que tenen i que els fa estar per damunt d’una persona LGTB”. “Si reprens una persona que s’està exposant, el que estàs fent és acarnissar-te; és maltracte”, denuncia. I conclou: “La meua homosexualitat no és una broma, no tinc per què callar-me-la”.
