Compromís proposa la cessió temporal al Museu de Belles Arts de València de les obres que s'hi van refugiar durant la guerra

La coalició recorda que entre 1936 i 1938 es van traslladar peces del Museu del Prado a la capital valenciana per a "apartar-les de la barbàrie del front i evitar que foren malmeses"
/ València
28 agost 2018 01:00h
València va acollir 391 pintures, 181 dibuixos i el Tresor del Delfí, provinents del Museu del Prado.

Els senadors de Compromís, Carles Mulet i Jordi Navarrete, han registrat una moció al Senat en què proposen la cessió de part de les obres del Museu del Prado que es van refugiar a València sota la Direcció General de Belles Arts en aquesta ciutat en plena contesa civil. Segons han argumentat, la cessió al Museu de Belles Arts de València tindria com a objectiu "rememorar l'esforç de qui va traslladar les obres i el paper cabdal de València fa 80 anys en la protecció i permanència de la història i cultura de l'estat espanyol en un context molt convuls".

La moció explica que aquesta cessió temporal suposaria "potenciar el Museu de Belles Arts de València, on podria mostrar-se, a més, la col·lecció de fotografies i l'exposició sobre l'evacuació forçada que van patir els fons del Prado fins al Palau de la Societat de Nacions de Ginebra, així com els fets i decisions que van portar a adoptar la mesura d'evacuar, davant la convicció que l'art quedara protegit dels conflictes bèl·lics, per al gaudi futur de totes les persones".

Aquesta cessió "tindria efectes molt beneficiosos per a la ciutat, en descentralitzar aquesta mostra i apropar a la població les obres d'art que van estar en uns moments tan difícils a València, juntament amb una exposició didàctica del que va ser aquella planificada operació que va traslladar les obres fins a Catalunya i Ginebra amenaçades per les bombes i les diferents guerres", ha indicat el portaveu Carles Mulet.

A la tardor de 1936 es van traslladar vora 2.000 obres d'art a València per decisió del govern de la II República, amb l'objectiu d'apartar-les de la barbàrie del front i evitar que foren malmeses. L'execució del trasllat del Tresor Artístic dels fons més destacats del Museu del Prado va ser duta a terme per la Junta de Confiscació i Protecció del Patrimoni Artístic. Els treballs de trasllat van durar gairebé un any. Després d'haver estat bombardejats el Museu del Prado, la Reial Acadèmia de Belles Arts, el Museu Arqueològic, el Museu Antropològic, el Palau de Llíria i la Biblioteca Nacional, entre d'altres, per l'aviació feixista, van sortir del Museu del Prado 361 obres amb destinació a València, nova capital de la República, on es lliurarien a la Direcció General de Belles Arts.

La Junta de Confiscació i Protecció del Patrimoni Artístic va ser creada per un decret l'1 d'agost de 1936 i tenia les funcions de "confiscació o conservació en nom de l'Estat de totes les obres, mobles o immobles, de valor artístic, històric o bibliogràfic que, en raó de les anormals circumstàncies presents, oferisquen al seu parer, perill de ruïna, pèrdua o deteriorament".

El Museu del Prado es va tancar preventivament el 30 d'agost de 1936, arribant la primera ordre d'evacuació el 5 de novembre, data en què es va produir el primer enfrontament a la ciutat en el si de la batalla de la Ciutat Universitària. La decisió de traslladar i protegir les obres va ser impulsada per Ricardo Orueta i Duarte, que havia estat al càrrec de la Direcció de Belles Arts i, després de l'intent fallit de portar-la a l'Exposició Internacional de Nova York de 1939, la Junta de Protecció del Tresor Artístic va decidir que el trasllat i protecció es realitzara a València, ja que no era objectiu militar en aquell moment.

Josep Renau va ser nomenat Director General de Belles Arts el 7 de setembre de 1936 i va encapçalar aquesta delicada operació de salvaguarda. Després de l'embalat de les obres, va començar el trasllat en camions cap a València. Els vehicles utilitzats per al trasllat eren camions militars condicionats per aquesta finalitat, que disposaven d'extintors i mesures contra incendis. Entre el 5 de novembre de 1936 i el 5 de febrer de 1938, es van realitzar 22 expedicions a València amb obres del Museu del Prado, en què es van traslladar 391 pintures, 181 dibuixos i el Tresor del Delfí (heretat per Felip V).

Un cop lliurades a la Direcció General de Belles Arts, les obres es van dipositar a les Torres de Serrans i a l'església del Patriarca, perquè eren edificis preparats amb estructures especials per als possibles bombardejos. Juntament amb aquestes obres d'art van arribar també a la capital valenciana intel·lectuals, artistes, polítics i refugiats.

Així, segons destaca Compromís, València va ser clau durant la Guerra Civil espanyola no només per haver estat nomenada la capital de la República, sinó també per ser la ciutat receptora de les obres d'art. "Va ser, per tant, una ciutat acollidora, clau en la protecció del patrimoni històric de tots els espanyols", conclou la nota.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next