La Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que celebra la seua 33a edició del 18 al 28 d’octubre del 2018 en els Cines Babel i en IVC-La Filmoteca, comença a revelar la seua programació. Una de les múltiples mirades del festival es detindrà en el cinema negre francés. Junt amb el repàs a l’última fornada cinematogràfica feta a la Mediterrània en la seua Secció Oficial, la secció informativa i els cicles homenatges, Mostra de València-Cinema del Mediterrani s’endinsa en la zona negra del gènere policial amb el cicle ‘Polar: sèrie negra a la francesa’.
Segons ha explicat en un comunicat el director de programació del festival, aquesta retrospectiva “ofereix una oportunitat única per a comprovar com ha evolucionat el cinema negre francés des dels anys cinquanta fins a l’actualitat, a través del treball de directors com Becker, Truffaut, Melville, Tavernier, Chabrol, Audiard o Richet”.
El cicle ‘Polar: sèrie negra a la francesa’ de la 33a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani ofereix un recorregut pels moments més representatius del ‘polar’, un subgènere dins del policial francés més proper al policial negre americà que al clàssic estil anglés, que inclou grans clàssics i altres derivacions del gènere fins a l’actualitat.
En aquest cicle es podrà veure Rififi, de Jules Dassin; Pierrot le Fou, de Jean-Luc Godard; Sèrie negra, d’Alain Corneau, o Deixeu que els cadàvers es bronzegen, d’Hélène Catet i Bruno Forzani. Aquestes són algunes de les 17 pel·lícules que completen el programa.
Origen del gènere
I és que el cinema negre és un invent francés. En 1946, la crítica francesa va conéixer les pel·lícules nord-americanes que no havia pogut veure durant la Segona Guerra Mundial i va encunyar el terme film noir per a referir-se al to pessimista i fosc, que les impregnava. Però abans d’aquest tret d’eixida, els francesos ja havien dibuixat un rastre sòlid i millorat del gènere negre en la gran pantalla. En realitat, el cinema negre és un clar exemple de l’apropiació cultural a la qual ha donat lloc la cinefília mundial.
Des de la postguerra, el policial francés va beure del cinema negre nord-americà. Els policials dels anys 40 i començaments dels 50 són més violents; l’acció es trasllada dels barris marginals al glamurós París. Però el film noir francés desenvoluparà també trets propis. Les fronteres entre bons i dolents es difuminen i l’heroi acostuma a ser un antiheroi tenallat per un passat fosc.
