La Unió de Llauradors estima les pèrdues directes per als citricultors valencians en una quantitat que supera ja els 260 milions d’euros en aquesta campanya 2013-2014, quan falten pocs mesos per a concloure la mateixa. La campanya té un balanç negatiu en totes les espècies de cítrics, varietats i zones; encara que depenent de la varietat i la zona la situació és diferent.
El balanç negatiu de pèrdues és per la diferència entre els ingressos i les despeses per als productors. En mandarines, segons el balanç de la Unió, les pèrdues són d’uns 64 milions d’euros i en taronges 196 milions d’euros. Si bé és cert que els problemes de ‘clareta’ o petits calibres han influït en aquestes pèrdues, segons el parer de la Unió no en poden ser l’excusa. Ramón Mampel, secretari general de la Unió, assenyala que “la Generalitat no ha sigut capaç, una vegada més, de reaccionar ni convocar ni una sola vegada el sector per a intentar planificar la campanya, ni tan sols quan ja sabia que la cosa anava malament. I la interprofessional citrícola Intercitrus no sabem si existeix perquè no dóna senyals de vida quan la situació és angoixant per a molts citricultors”.
En l’espècie de mandarines, els preus s’han mantingut dins de la normalitat dels últims anys, és a dir que no són per a llançar coets d’alegria encara que el citricultor es conforma cada vegada amb menys. De totes maneres, les millors cotitzacions s’han aconseguit en la fruita de calibre gran ja que el 30% de la collita o bé no s’ha recol·lectat o bé ha obtingut un preu inferior a altres campanyes. Per tant, un millor preu no ha compensat el baix calibre.
La situació de les taronges és molt pitjor
Pel que es refereix a taronges la situació és molt pitjor, cosa que afecta sobretot a aquelles comarques on existeix bastant més preponderància d’aquesta espècie sobre les mandarines. Les pèrdues directes per als productors, quan encara no ha finalitzat la campanya (falta la València i la Nàvel Powell), rondarien ja els 200 milions d’euros en les varietats del grup Nàvel (Navelina, Navelate i Lane Late). S’han pagat o es paguen en camp al voltant de 0,08 euros/kg o fins i tot menys, xifres realment ridícules.
En les varietats del grup València, quan encara falta pràcticament un mes per a recol·lectar-les, s’ofereixen en aquests moments en camp unes quantitats de 0,23 euros/kg que els productors consideren purament especulatives i de les quals no es fien. Caldrà veure també el comportament posterior de la varietat tardana Nàvel Powell.
Sobre les varietats de taronges que han tingut un comportament més negatiu cal assenyalar que resulta contradictori que no tinga repercussió en el preu del productor els bons resultats durant aquesta campanya de la indústria, destinació habitual de moltes d’elles. Tenen una matèria primera pràcticament gratis i de ben segur els ix més rendible que portar suc concentrat de Brasil.
La producció industrial d’aquestes varietats és de gran qualitat perquè els problemes de ‘clareta’ o escàs calibre no afecten la qualitat del suc com ocorria altres anys amb les gelades que sí afectaven negativament el rendiment del suc. No obstant açò, enguany la bona qualitat no és argument suficient per a tenir en camp un millor preu mentre que en altres ocasions sí ho era per a baixar el preu. Ramón Mampel indica que “caldria demanar comptes a totes les grans inversions efectuades amb diners públics de la Generalitat per a modernitzar el sector industrial del suc i que ara deixen a l’estacada el productor amb un preu ínfim per la seua collita”.
