El Tribunal Suprem ha obligat la Generalitat a concedir les 200 llicències d’arrendament de vehicle amb conductor (VTC) a una empresa a la qual les havia denegat. En una sentència a què ha tingut accés EFE, el Suprem ratifica la fallada de Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJ), que va estimar el recurs de l’empresa Ares Capital SA contra la denegació de 200 llicències VTC, en desestimar el recurs presentat per la Generalitat i la Federació Sindical del Taxi de València i Província.
L’empresa va presentar la sol·licitud de llicències en febrer de 2013, abans de l’entrada en vigor de modificació de la Llei d’Ordenació dels Transports Terrestres en juliol, però la seua petició va ser resolta en octubre quan aquesta norma ja estava en vigor i per això la Generalitat les va desestimar.
El tribunal entén que l’obtenció d’una autorització o llicència és reglada, de manera que la seua concessió o denegació dependrà “del compliment dels requisits i límits existents en el moment de la sol·licitud”.
En aquest sentit, considera que la normativa aplicable “és la vigent en el moment de la sol·licitud”, ja que el contrari “implicaria que la determinació del règim jurídic procedent i consegüentment les limitacions aplicables a una sol·licitud dependrien de la voluntat del responsable de la seua resolució del procediment”.
Sobre la limitació o restricció de llicències, el Suprem assenyala que des de l’entrada en vigor de la Llei Omnibus en 2009 i fins a l’entrada en vigor de la nova llei d’Ordenació dels Transports, cap norma de rang legal permetia que el nombre d’autoritzacions per a prestar el servei de lloguer de vehicles amb conductor poguera condicionar-se quantitativament.
En aquest sentit, assenyala que la normativa aplicable era la vigent en el moment de la sol·licitud no sent aplicable les limitacions quantitatives previstes en el Reglament de la Llei d’Ordenació dels Transports Terrestres.
A més, afig que la llei vigent en l’actualitat no recull “cap tipus de restricció o limitació del nombre de sol·licituds que poden ser interessades, bé per un particular, bé per una societat mercantil”, encara que reconeix que en el plantejament rau “la problemàtica sobre la transmissibilitat d’aquestes llicències”.
