L’advocat i exfiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, assegura que, malgrat que és “una hipòtesi”, “probablement amb els enregistraments de Corinna s’hauria citat a declarar el rei emèrit Joan Carles I”, en referència a les gravacions de les converses del comissari Villarejo en les quals l’amiga del monarca explicava que aquest últim gestionava contractes a favor de l’Instituto Nóos dirigit per l’exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, condemnat en aquest procés.
Així ho va indicar en el marc de la seua participació en una sessió del cicle ‘Análisis VIU’ de la Universitat Internacional de València, celebrat aquest dimecres i que es va centrar en el tema de la corrupció, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat. La jornada ‘Trobades amb experts en investigació de la corrupció’ va estar organitzada per Horrach, que va centrar la seua intervenció a analitzar les particularitats de l’estructura judicial espanyola i la figura i competències del jutge d’instrucció.
En la trobada es van tractar qüestions com la visió del lletrat sobre les particularitats del cas i la investigació de supòsits de corrupció a Espanya. Abans de començar la jornada, el fiscal del cas Noos va explicar que, malgrat ser “una hipòtesi”, “probablement amb els enregistraments de Corinna s’hauria citat a declarar el rei emèrit Joan Carles I”.
A més, l’advocat va assenyalar el dèficit dels mitjans d’investigació penal, tant en casos de corrupció com en qualsevol altre a conseqüència de l’actual estructura judicial i, més concretament, per “l’artificial prolongació de la figura, competències i funcions del jutge d’instrucció”.
Horrach va assegurar que la prevaricació “és la base per a iniciar i desenvolupar una investigació criminal vinculada a un delicte de corrupció”. “El problema principal resideix en aconseguir provar la implicació d’un càrrec públic en un cas de corrupció sense que la seua signatura o implicació aparega provada en cap dels expedients administratius de contractació”, ha argumentat.
L’exfiscal va indicar la “necessitat d’utilitzar els delators, imputats que assumeixen els fets en els quals han participat i assenyalen a la resta. Si els que han intervingut no delaten els seus superiors, difícilment podem provar la intervenció dels màxims representants polítics en un cas de corrupció”.
“Cal ser pràctics i perquè algú delate un company o un superior cal oferir-li beneficis processals i punitius. La veritat no arriba sola, cal buscar-la i si no s’utilitza els coacusats és impossible trobar-la”, va recalcar.
L’ara advocat va apostar per un canvi legislatiu. “Existeix una necessitat d’un canvi en el Codi Penal per a dotar els fiscals de mecanismes suficients per a oferir beneficis als delators, arribant, fins i tot, a oferir la impunitat”, va sostindre en aquesta línia.
