Una desena de centres educatius oferiran religió islàmica i evangèlica aquest curs

La Conselleria d'Educació remarca que només s'està oferint "allò que diu la llei" i es desmarca de les polèmiques
/ València
6 setembre 2018 01:00h
Cap municipi de la demarcació de Castelló farà classes de Religió islàmica el curs vinent.

Entre 8 i 10 centres educatius valencians oferiran, a més de la religió catòlica, la possibilitat de triar també la islàmica o l'evangèlica –4 o 5 centres per a cada confessió–. Així ho han afirmat aquest dijous el conseller d'Educació, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler, en la presentació del curs 2018-2019.

Amb la clara intenció de quedar-se al marge de les polèmiques, Soler ha remarcat que l'any 1992 l'estat espanyol va signar acords amb diverses confessions perquè aquestes es pogueren oferir amb igualtat de condicions que la catòlica. Però, tot i que la llei garanteix el dret a rebre aquestos ensenyaments, no totes les autonomies els ofertaven.

La conselleria, "en compliment del que marca la llei", ha decidit començar un programa pilot en una desena de centres, "una decisió que no requereix cap acord amb l'equip directiu ni amb les AMPA, igual que no cal cap acord per a oferir la religió catòlica", ha remarcat Soler.

El secretari autonòmic d'Educació ha precisat que s'estan ultimant els detalls administratius per al programa pilot i que no arrancarà probablement fins a octubre. Tot i això, ha avançat que més o menys la meitat dels centres participants oferiran l'opció de religió islàmica i l'altra meitat, l'evangèlica.

"Tensions pròpies de segles passats i que només volen atiar l'odi"

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, ha reiterat que no entén la polèmica, "perquè estem ofertant allò que diu la llei". Amb tot, ha recordat que des de la conselleria preferirien que no hi haguera cap assignatura dedicada a una sola religió, però ha postil·lat que mentre l'ensenyament religiós no desaparega de les aules públiques, "cal complir la llei". "I estem obligats a oferir-ho", ha recalcat.

A més, Marzà ha manifestat que "per a qui no professem cap religió, ens sorprén que alguns posen el crit al cel només amb les altres religions, però veuen bé que al 100% dels col·legis s'impartisca la catòlica". "Sembla que s'acabe el món quan se n'ofereix una que no és la seua", ha afegit. També ha tingut paraules per als partits polítics que "generen unes tensions pròpies de segles passats i que només volen atiar l'odi".

Adaptar-se a la diversitat

El conseller també ha sigut preguntat per la petició de la Confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (AMPA) Gonzalo Anaya del País Valencià, que demana la desaparició de qualsevol tipus de religió en les aules dels centres escolars i que, a més, no s'oferisquen menjars "a la carta" en funció de la creença de cadascú i que no es permeta "indumentària religiosa".

El conseller, que ha dit que acostuma a compartir la majoria de plantejaments d'aquest col·lectiu, ha mostrat el seu desacord sobre aquest punt en concret, ja que ha defensat que "les persones puguen anar als centres expressant la seua llibertat d'expressió sempre que això no impedisca la seua educació en igualtat". "Cal adaptar-se a la diversitat que tenim a les nostres aules i fer-ho de la millor manera possible, integrant tot l'alumnat", ha conclòs Marzà.

Fampa-València matisa les declaracions

Sobre la mateixa qüestió s'ha pronunciat la Federació de mares i pares de la demarcació de València (Fampa-València) –integrada en la confederació Gonzalo Anaya–. Aquesta federació ha fet públic un comunicat en el qual "matisa" les declaracions que aquest dimecres va fer el president de la Gonzalo Anaya, Txomin Angós, respecte que a els menjadors escolars no es preparen menús en funció de cap creença.

Fampa-València considera que "un dels pilars de l'educació pública és la inclusió que per definició preveu la manera en què l'escola dóna resposta a la diversitat". "Per tant, tot allò que ocorre dins de l'escola ha de donar resposta a totes les realitats possibles, més encara en una escola pública que ha d'incloure els valors de la integració i pluralitat", argumenta.

D'aquesta manera, consideren que "també el menjador escolar, un servei complementari a l'escola i que educa, ha de donar aquesta resposta a la diversitat i per tant oferir menús especialitzats en funció de les creences de cada família, com per exemple menús vegans, vegetarians o uns altres".

"Aquest és un debat obert i emplacem la comunitat educativa al fet que, des de la participació, aprofundisca i genere els mecanismes per a arribar a un consens en els nostres centres entre totes i tots", conclou la federació.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next