Les xifres del nou curs: rècord històric de professorat, més aules i augment de les ajudes

Les classes comencen amb 69.871 docents, 776.559 alumnes de segon cicle d'Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i cicles formatius i 44.302 infants en escoletes de 0-3 anys
/ València
7 setembre 2018 01:00h

La Conselleria d'Educació va presentar aquest dijous les novetats del curs escolar 2018-2019. Sota el títol 'L'educació en moviment', el conseller Vicent Marzà i el secretari autonòmic, Miguel Soler, van donar a conéixer en una roda de premsa en l'edifici de Campanar les xifres del curs que comença aquest divendres a Alacant i el dilluns vinent a la resta del territori.

Més professorat que mai

El curs a les escoles i als instituts comença amb 69.871 docents, un 2% més que el curs passat i una xifra de rècord en la història de l'educació valenciana. Dels 63.820 professors del curs 2014-2015 es va passar a 64.013 en 2015-2016, 66.884 en el 2016-2017 i 68.327 en el 2017-2018, una xifra a què enguany s'han sumat 6.051 docents.

A més, el 63% de les aules de Primària que no tenien tutor generalista pel Reial Decret 14/2012 ja en tenen aquest curs i la previsió és que en setembre de 2019 siga ja el 100%. Pel que fa al professorat de Secundària, el 50% tindrà reduït el seu horari lectiu a 19 hores setmanals, de les 20 actuals. Una altra millora en el cos docent és la reducció dels temps de substitució, que passa de 23 dies a 9 dies.

Alumnat en cada nivell i ràtio de les aules

L'alumnat a les escoles i als instituts serà quasi igual que el del curs passat, amb 776.559 alumnes de segon cicle d'Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i cicles formatius. Això són 1.447 alumnes menys que el curs passat en aquestos nivells, l'equivalent a un descens del 0,2%. Per demarcacions, a Castelló ha augmentat un 0,4%, a València ha baixat un 0,5% i a Alacant no hi ha hagut variacions.

La mitjana d'alumnes per aula serà de 21,9. En el cas de les aules de Primària, el 90% estarà per sota de la ràtio màxima de 25 alumnes. En el cas de les aules d'ESO, el 97% de les aules estarà per davall de la ràtio màxima de 30 alumnes. Per demarcacions, la mitjana d'alumnes per aula a Castelló serà de 21,1; a València, de 22, i a Alacant, de 22,1. En el cas d'Infantil, el 100% de les aules estan per davall de la ràtio màxima.

En el cas de les escoletes 0-3 anys, aquest curs hi haurà 44.302 alumnes escolaritzats, un 9% més que el curs passat i 6.050 alumnes més que en l'anterior legislatura, "malgrat la progressiva davallada de la natalitat", remarquen des d'Educació.

Les raons per a l'increment de les matrícules en aquest tram podrien ser les aules gratuïtes de 2 anys i les millores del bo infantil, segons el diagnòstic que ha fet la conselleria, que considera que "les famílies que abans no podien matricular els seus fills i filles a l'escoleta infantil ara sí que poden".

Augment de les unitats educatives

Mentre que en l'anterior legislatura es van eliminar 528 unitats, segons informa l'actual equip d'Educació, durant el govern del Botànic se n'han creat 1.801. En el curs 2012-2013 se'n van eliminar 408; en el 2013-2014, 17, i en el 2014-2015, 103. Per contra, en el curs 2015-2016 se'n van crear 430; en el 2016-2017, 443; en el 2017-2018, 535, i aquest curs hi ha 393 noves unitats.

Ajudes a l'alumnat i les famílies: Xarxa Llibres, beques menjador, aules gratuïtes i bo infantil

Aquest curs, 424.636 alumnes participaran en la Xarxa Llibres. Això són 47.621 alumnes més de Primària i Secundària que el curs passat, un augment del 13%. Per demarcacions, a Castelló hi participaran 51.160 alumnes, un 12% més; a València, 220.873 alumnes, un 12% més, i a Alacant, 152.603 alumnes, un 14% més. Pel que fa a les beques menjador, s'ha assignat un pressupost de 71,8 milions d'euros i es preveu que se'n beneficien 127.000 alumnes, 6.000 més que l'any passat. Sumant la Xarxa Llibres i les beques menjador, les famílies poden estalviar per cada fill entre 358 i 705 euros respecte del curs 2014-2015.

En el cas de l'alumnat de dos anys, aquest curs hi ha 14.472 places gratuïtes de dos anys en 737 aules. D'aquestes places, 9.700 són en escoletes municipals; 2.360, en escoletes de la Generalitat, i 2.412 en aules de dos anys en escoles. D'altra banda, Educació ofereix ajudes per a les despeses d'escolarització en les escoletes privades. Així, hi ha hagut un augment pressupostari per al bo infantil fins als 42 milions, un 27% més respecte del curs passat i un 40% respecte de l'anterior legislatura.

D'aquesta manera, per a la família d'un alumne de 2 anys escolaritzat en una aula gratuïta, les despeses han baixat dels 2.200 euros del curs 2014-2015 als 0 d'aquest curs. En el cas de les famílies amb un alumne de 2 anys escolaritzat en una escoleta privada amb el bo infantil, les despeses han passat dels 2.200 euros als 1.400 com a màxim.

Innovació a les aules i col·laboració amb empreses

El Consell destinarà aquest curs 2,86 milions d'euros a ajudes per a projectes d'innovació educativa a les escoles i instituts. També es destinarà més d'1 milió d'euros en ajudes a projectes d'innovació aplicada en la FP. Soler va avançar que "prompte eixirà la convocatòria, esperem que en un mes". Aquestes ajudes estan destinades a la col·laboració entre els centres de formació professional i centres tecnològics o pimes.

Millora i construcció de centres educatius

Un altre eix important en les polítiques de l'actual equip d'Educació és el pla Edificant, gràcies al qual s'han destinat ja més de 260 milions d'euros per a la millora de 207 centres i 201,5 milions per a la construcció de 47 de nous. A més, 96 ajuntaments ja tenen la delegació de competències per a tramitar les obres. Segons les dades oferides aquest dijous, a la demarcació de Castelló s'han destinat ajudes a millorar 25 centres i a construir-ne 9. En el cas de la demarcació de València, hi hauria la millora de 74 centres i la creació de 16. Destaca, però, el cas de la demarcació d'Alacant, amb la millora de 104 centres i la creació de 22.

A més, tots els centres educatius valencians disposaran de 50.000 euros, independentment de la seua mida, per a comprar material didàctic i equipament i per a fer obres menors. Abans només podien gestionar entre 9.000 i 12.000 euros, segons la grandària del centre. Això forma part de l'aposta de la conselleria per dotar d'autonomia els centres, a qui també se'ls assignarà "un paquet horari" perquè puguen decidir com es reparteixen entre el cos docent les diferents tasques de coordinació, com ara la Xarxa Llibres o els programes d'igualtat i convivència.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next