El 7,4% de la població del País Valencià viu en llars amb privació material severa, és a dir, que els manquen determinats béns i serveis o no poden satisfer necessitats financeres bàsiques, la tercera major taxa de l’estat espanyol, segons l’últim estudi ‘Focus on Spanish Society’, editat per Funcas.
La publicació posa de manifest les “significatives” diferències territorials si s’analitza aquesta taxa en les diferents autonomies. Així, mentre Navarra, Aragó, Castella i Lleó, Cantàbria, Galícia i La Rioja van registrar en 2017 les taxes de privació severa més baixes (inferiors al 3%), les més altes es van verificar a Múrcia (6,2%), Balears (6,9%), València (7,4%), Melilla (9,4%) i illes Canàries (13,6%).
La publicació recalca que en 2007, l’estat espanyol es trobava entre els països amb menors taxes de privació severa de la Unió Europea, amb un 3,5% –prop de països com Suècia, Dinamarca i Finlàndia–. La taxa espanyola es va doblar (7,1%, en 2014), mentre que la d’aquestos països va descendir.
Des d’aleshores, aquest indicador de pobresa ha disminuït a l’Estat fins a situar-se, en 2017, en el 5,1%. Encara que és inferior a les taxes de privació registrades a Grècia (21,1%), Itàlia (10,1%) i Portugal (6,9%), continua per damunt de la de països com França (4,1%), Alemanya (3,6%), Dinamarca (3,1%) i Holanda (2,6%).
Entre els ciutadans menors de 18 anys residents a Espanya, la taxa de privació material severa (6,5%) és quatre punts percentuals més elevada que la dels qui tenen 65 o més anys (2,4%). En termes absoluts, dels 2,36 milions de residents a l’estat espanyol afectats per privació severa en 2017, 541.000 (23%) tenien menys de 18 anys i 205.000 (9%) comptaven amb més de 64 anys.
