RedactaVeu / ACN / Brussel·les
Segons l’OMS, el vincle entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica i les malalties cardiovasculars, respiratòries i el càncer és cada vegada més estret. La contaminació atmosfèrica es produeix a l’aire lliure (fums dels cotxes, indústria, etc.) però també a les llars on s’utilitzen estufes de carbó o de llenya.
En concret, segons l’OMS, la contaminació de l’aire que causen, entre d’altres, els fums dels vehicles o les indústries va causar la mort de 3,7 milions de persones a tot el món durant el 2012.
Un 40% va morir per una cardiopatia isquèmica, un 40% per problemes vasculars al cervell, un 11% per pneumopaties obstructives cròniques i un 6% per càncer de pulmó. La resta, un 3%, eren nens que van morir per infecció de les vies respiratòries.
A més de la contaminació de l’aire lliure, l’OMS també alerta de la contaminació atmosfèrica en espais tancats. És la que causen les cuines de carbó, llenya o biomassa i que el 2012 va provocar uns 4,3 milions de morts arreu del món, sobretot dones i nens, que en moltes regions del planeta són els qui passen més hores a casa.
Un 34% van morir per problemes vasculars al cervell, un 26% per cardiopaties isquèmiques, un 22% per pneumopaties obstructives cròniques, un 12% per infecció aguda de les vies respiratòries infantils i un 6% per càncer de pulmó.
Per regions, els països amb les rendes més baixes de l’Àsia sud-oriental i del Pacífic occidental són els que van registrar més morts relacionades amb la contaminació atmosfèrica.
Estalvi sanitari i beneficis climatològics
En l’estudi, l’OMS alerta que calen polítiques més decidides per atacar aquest problema. “L’excessiva contaminació atmosfèrica sovint és conseqüència de polítiques que no són sostenibles en sectors com el transport, l’energia, la gestió dels residus i la industria pesada”, explica el coordinador del departament de Salut Pública de l’OMS, el doctor Carlos Mora.
L’expert assegura que aplicar estratègies per lluitar contra la contaminació de l’aire surt a compte a llarg termini per “l’estalvi en els costos de l’atenció sanitària i pels beneficis que comporta pel clima”.
