Un lustre després, el Consorci de Museus i el Museu de Belles Arts de València mamprenen la col·laboració amb una mostra dedicada als escultors “post-Benlliure”, els valencians Juan Bautista Adsuara Ramos (Castelló de la Plana, 1891-1973), Carmelo Vicent Suria (València, 1890-1957) i José Pérez Pérez ‘Peresejo’ (Barcelona, 1887, Alcoi, 1978). “En 2016 trobàrem una falta de relació directa entre els tres museus de Belles Arts”, va indicar el gerent del Consorci de Museus, José Luís Pérez Pont durant la presentació aquest dijous de l’exposició ‘Adsuara, Vicent i Peresejo. Tres escultors mediterranis entre la tradició i la renovació’ (Fotogaleria). Aquest serà el primer treball braç a braç entre els diferents espais i en 2019 en vindran de nous, van avançar tant Pérez Pont com el director del Museu de Belles Arts, José Ignacio Casar Pinazo.
El Museu de Belles Arts feia quatre anys que no dedicava una exposició a l’escultura, tret de les mostres dedicades a Mariano Benlliure i Vicente Beltrán, malgrat que en el fons del centre que dirigeix Casar Pinazo es disposa de 1240 peces. En aquesta dedicada a Adsuara, Vicent i Peresejo volen representar un punt i a banda, va emfatitzar el responsable de la pinacoteca que “el Museu de Belles Arts no és només una pinacoteca” motiu pel qual, amb el nou projecte museogràfic –que segons Casar Pinazo s’ha licitat recentment– es preveu que 170 obres passen dels magatzems a l’exposició temporal, de fet, per a aquesta exposició s’han restaurat 6 obres de Carmelo Vicent que estaven molt deteriorades, va indicar el gerent del Consorci de Museus. Paral·lelament a la mostra, el museu acollirà quatre conferències al voltant dels tres escultors i es projectarà la pel·lícula El mesías salvaje (1972), de Ken Russell.
La col·laboració entre centres expositius, ja que la mostra es nodreix de fons dels Museus de Belles Arts de València i Castelló; del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid; de la col·lecció dels ajuntaments d’Alcoi i de Benicàssim, i d’altres col·leccions particulars de Castelló, València i Madrid ha permés promoure la investigació al voltant del context i l’obra d’aquestos escultors que han quedat en l’oblit, va indicar Pérez Pont. En el mateix sentit es va manifestar José Ignacio Casar, que va destacar la tasca d’investigació dels fons de la institució, restaurar part de la col·lecció i difondre autors amb poca o nul·la bibliografia contemporània. Una tasca que serveix, també, per a promocionar nous historiadors com ara qui és també el comissari de l’exposició, Jaume Penalba.
Els tres escultors “han sigut oblidats o són desconeguts a la seua terra natal”, va afirmar el comissari. Adsuara, Vicent i Peresejo són un clar exponent de l’escola valenciana d’escultura de la primera meitat del segle XX. Tots tres van ser seguidors dels cànons establerts per Mariano Benlliure fins que van acabar formant part del corrent renovador de l’escultura espanyola, la denominada renovació “post-Benlliure”, que suposaria l’abandonament de l’imperant burgesia i abraçaria els paràmetres purament escultòrics com la forma, el volum i la massa.
La mostra –que ja es va poder veure a Castelló de la Plana en 2017– reuneix 49 obres entre escultures i obra sobre paper, algunes d’aquestes restaurades per a l’ocasió i mai exposades al públic, va explicar Jaume Penalba. Això no obstant, per a l’exposició a València s’han incorporat importants peces procedents de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Fundació Bancaixa. L’exposició pretén suplir la manca d’estudis i de mostres dedicades íntegrament a l’escultura. Penalba, però, va emfatitzar els reconeixements a través de guardons i triomfs –Adsuara va rebre en 1929 el Premi Nacional d’Escultura per les al·legories de Les Arts i Les Ciències i Peresejo va ser conservador del Prado– en diferents concursos dels tres escultors que van haver de passar processos de depuració després de la Guerra Civil per haver-se significat públicament amb el govern legítim republicà. Adsuara, Vicent i Peresejo van abordar la temàtica profana i la religiosa, sobretot la imatgeria de sants a partir de 1940, en tot cas, va indicar el comissari, l’última exposició que es va dedicar a Carmelo Vicent va ser en 1957 i la darrera dedicada a Peresejo va ser en 1978. A més a més, tret d’Adsuara qui va donar les obres que restaven al seu estudi en 1972, un any abans de morir, a la Diputació de Castelló, moltes de les peces de Vicent i Peresejo es troben, malauradament, en parador desconegut.
Hi ha escultura després de Benlliure? La resposta és afirmativa, prova d’això són aquestos tres artistes oblidats i no són els únics, perquè, segons va indicar Penalba, el llistat de noms d’estudiants de belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles és llarga i com tants altres, desconeguts actualment.
