Les diputacions i el model urbanístic impedeixen l'acord total dels tres socis del Botànic

Compromís dóna suport a la proposta de Podem de suprimir les corporacions provincials però no se suma a la petició de paralitzar els grans projectes com ara Puerto Mediterráneo

Punt final a l'últim Debat de Política General (DPG) abans de les eleccions valencianes. Aquest dijous els parlamentaris van debatre i votar les diferents propostes de resolució de cada grup polític, que, per primera vegada, es limitaven a dotze després de canviar les regles del debat més cridaner de l'any a les Corts. Aquesta decisió es va prendre per tal d'agilitzar el procés de votació així com per a evitar que, com en edicions anteriors, la sessió concloguera quasi de matinada. El PPCV, però, no ho va acceptar i, com va exhibir el diputat Alfredo Castelló, va presentar més de mil propostes de resolució.

Els tres socis del Botànic (PSPV, Compromís i Podem) van aconseguir pràcticament un acord total en la majoria de les propostes de resolució. No obstant això, dues demandes de la formació morada van evitar la unanimitat de l'esquerra valenciana: el buidatge de les diputacions i l'aturada dels grans projectes urbanístics, com ara Puerto Mediterráneo (Paterna), Manhatan (Cullera), el PAI de Portitxol (Xàbia) i el PAI del Grau (València).

De fet, el secretari general de Podem, Antonio Estañ, ja havia avançat que els socialistes no votarien a favor de l'eliminació de les corporacions provincials. "El PSPV no votarà a favor", va reconéixer entre els periodistes als passadissos de les Corts. El pronòstic del líder de la formació morada es va complir: El PSPV va votar en contra, així com Ciutadans i el PPCV. Compromís, en canvi, sí que va donar suport a la proposta que planteja que el pressupost de les corporacions provincials siga assumit per la Generalitat.

El diputat socialista José Muñoz va justificar el 'no' de la seua formació al·legant que una decisió d'aquesta importància no es pot prendre "d'una manera gratuïta" sinó amb propostes "ben meditades" i amb un camí marcat. Muñoz també va recordar que el govern valencià està treballant en la pròxima llei de governs locals. Així mateix, va defensar la necessitat d'engegar més mecanismes de control per a no permetre que les diputacions continuen tenint "mala fama per les situacions que s'han anat produint".

Sota el punt de vista del diputat de Podem, César Jiménez, aquest assumpte es podria resoldre aplicant l'article 66.3 de l'Estatut d'Autonomia, que reconeix la capacitat del Consell d'assumir competències que desenvolupen les diputacions. El síndic del PSPV, Manolo Mata, en canvi, va assenyalar que ha d'haver-hi una reforma constitucional perquè les competències de les diputacions es puguen gestionar segons els interessos de cada comunitat autònoma, en lloc d'usar la via de l'Estatut, i que les diputacions són institucions sanejades econòmicament, per la qual cosa no es guanyaria "res" amb eixa proposta.

Així mateix, poc després de la votació la diputada de Podem, Cristina Cabedo, va criticar al seu perfil de Twitter que PSPV, Ciutadans i PPCV no donaren suport al buidatge de les diputacions. "En les rodes de premsa molt de consens però a l'hora de la veritat, on està la valentia?", va lamentar. 

En el cas dels megaprojectes, malgrat que la proposta de la formació morada, que exigia una moratòria, no va tirar endavant, els partits d'esquerra van acordar posar fi "al model de desenvolupament territorial basat en megaprojectes especulatius".

La negociació del finançament abans de 2019

Com era d'esperar, l'infrafinançament valencià va ser un dels principals protagonistes del debat. Tot i que, tots els partits van mostrar la seua disconformitat amb l'actual model, no va haver-hi unanimitat en el text que van presentar conjuntament PSPV i Compromís, atés que Ciutadans es va abstindre i el PPCV va votar en contra. Només s'hi va sumar Podem. Aquest text demana obrir la negociació d'un nou sistema de finançament abans de 2019 i la compareixença del president del Consell, Ximo Puig, al Senat perquè explique els problemes que el País Valencià té actualment en aquesta matèria. 

Aquesta proposta va generar una picabaralla entre la portaveu adjunta de Compromís, Mireia Mollà, i el diputat del PPCV, Rubén Ibáñez qui va sentenciar que li feia "vergonya" el canvi de postura que el Consell havia adoptat en els últims mesos. "El 2016 exigíeu una reforma immediata i ara parleu d'obrir la negociació", va asseverar, abans de dir que la compareixença de Puig al Senat l'ha bloquejada el seu propi partit i no el PP.

Mollà, per la seua banda, va demanar serietat a Ibáñez davant un "tema tan important que depén dels serveis bàsics": "Tenim un full de ruta totalment coherent que, a més, unes altres autonomies com ara Galícia, Aragó, Castella-la Manxa i Astúries, governades pel PP i pel PSOE, també han pactat que ha d'estar resolt abans de 2019".

Un primer consens per a la taxa de sucre

Malgrat que Podem havia plantejat la implantació d'una taxa a les begudes ensucrades "desproveïdes d'aportació alimentària", la proposta finalment consensuada amb PSPV i Compromís va ser la de realitzar un "estudi sobre la necessitat i l'oportunitat de l'entrada en vigor" d'aquest impost "amb l'objectiu de reduir-ne el consum".

Sanitat i educació

En matèria sanitària, es va aprovar la proposta de PSPV-Compromís (de nou amb l'abstenció de Ciutadans el rebuig del PPCV i el 'sí' de Podem) per a elaborar un pla integral per a reduir les llistes d'espera i la recuperació de la gestió pública dels departaments en règim de concessió.

D'altra banda, en educació va tirar endavant, amb l'abstenció del PPCV, el text que havia impulsat Podem (consensuat amb PSPV i Compromís) en el qual s'insta a engegar un pla per a dignificar la labor dels professors, amb un "calendari concret" per a atendre les reivindicacions d'aquest col·lectiu.

Cap de les llargues propostes del PPCV (1.050 en paraules del diputat Castelló agrupades en les 12 reglamentàries) va resultar aprovada. Tampoc la que sol·licitava que la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació (CVMC) indicara el cost de cada programa d'À Punt als títols de crèdit; una altra perquè no es vetara Lo Rat Penat com a receptor d'ajudes públiques i la reclamació perquè "no se subvencionen entitats que donen suport al Procés", tal com va explicar Jorge Bellver.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat