El Patsecova, l'as en la mànega d'Economia contra els macrocentres comercials

La conselleria de Climent ultima un pla que prima el comerç de proximitat, detallista i responsable i respectuós amb el territori i el paisatge
/ València
15 setembre 2018 01:00h
Recreació feta per Intu de com serà el futur Intu Mediterrani, si obté el vistiplau del Consell.

El model de macrocentres comercials, com el d'Intu Mediterrani, que està pendent de construir-se als afores de Paterna i en l'entorn de l'espai natural de La Mola, no agrada al Consell. Una vegada més, el conseller d'Economia Sostenible, Rafa Climent, va reiterar divendres que "a priori" no li agrada el model de projectes com el d'Intu Mediterrani amb un "marc neoliberal en el qual hi ha una guerra competitiva perenne i contínua en la qual uns es creen per a matar a uns altres" i ha defensat la seua aposta per la "sostenibilitat" a través de projectes "rendibles econòmicament però també social i mediambientalment".

Aquestes paraules vénen després que la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, advertira que, quan existeixen consultores (com Aguirre Newman) que diuen que hi ha "saturació" de centres comercials, "convé fer-los cas", atés que "no tenen interés econòmic ací".

El cas és que malgrat que el projecte d'Intu Mediterrani està cada dia més prop de ser una realitat, el Botànic es guarda un as davall la mànega: el Patsecova. Es tracta del Pla d'Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana, que definirà els criteris, les directrius i les orientacions territorials perquè l'ordenació comercial es desenvolupe de forma coherent amb la planificació territorial, tot assegurant la seua coherència amb els objectius de qualitat de vida i desenvolupament sostenible previstos en la legislació valenciana d'ordenació del territori i protecció del paisatge i la seua contribució eficaç.

Segons va explicar el conseller Climent, el Patsecova està ja "en la part final" i "si tot va bé probablement en aquesta legislatura pot estar llest". El projecte d'Intu Mediterrani xoca amb els principis que defensa aquest pla, que s'emmarca en la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana. De fet, el conseller ha deixat oberta la possibilitat que si el Patsecova s'aprova abans que s'acabe la legislatura podria impedir jurídicament projectes de l'estil d'Intu Mediterrani.

Tot i això, Climent assegura que el Patsecova no s'està accelerant per a frenar cap projecte concret, ja que la seua aprovació està pendent "de fa anys". Entre els eixos principals del pla destaca l'increment de la importància del sector comercial detallista en l'economia valenciana; impulsar la creació d'ocupació de qualitat en el comerç; propiciar la diversitat comercial, el servei i la proximitat del comerç als consumidors; fomentar un desenvolupament comercial intel·ligent, sostenible i coherent amb la resta d'instruments i plans urbanístics i territorials; crear un marc d'actuació més transparent, objectiu i participatiu que facilite la iniciativa empresarial, i reduir l'empremta mediambiental del comerç.

Aquestos aspectes xoquen amb el projecte d'Intu i, per això, si el Patsecova s'aprova abans que Intu Mediterrani passe tots els tràmits administratius, el projecte podria no dur-se a terme. Aquesta barrera administrativa no és la primera amb què s'han trobat els promotors del centre comercial. La Generalitat va emetre diversos informes negatius al projecte, que havia rebut la llum verda del PPCV, i l'empresa que el vol construir va haver de rectificar el projecte.

En juliol, el promotor de l'obra, Salvador Arenere, va presentar un nou projecte que, segons va assegurar, s'adapta a la normativa actual i a les exigències del govern del Botànic. Actualment el nou projecte ja ha passat la primera barrera administrativa, la municipal –que va acabar amb el govern de Paterna–, i ara ha sigut elevat a la Generalitat.

En aquestos moments el projecte està a la Conselleria de Territori. Una vegada entre a la de Medi Ambient, s'aplicarà el procediment establit, que comporta "un procés de consulta a totes les administracions i entitats afectades" i el dictamen tècnic posterior de la Comissió d'Avaluació Ambiental. Tal com va explicar la consellera Elena Cebrián, quan el seu departament reba el projecte se seguirà "el procés legalment establit", es farà "amb la màxima transparència" i complint l'objectiu de "garantir la seguretat jurídica de tots".

next