Antifrau xifra en 1,1 milions d'euros el frau per les prejubilacions irregulars en l'EMT de València

La investigació revela que els empleats van treballar 65 jornades i no les 131 reglamentàries per a tindre dret a percebre el salari complet
/ València
17 setembre 2018 01:00h
L\'autobús és el mitjà de transport triat habitualment pel 43% dels ciutadans de València.

Entre els anys 2014 i 2018 l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de València va abonar 1.129.643 euros en concepte de salaris a empleats prejubilats que no van treballar les jornades fixades en el conveni col·lectiu i que els haurien donat dret a percebre la nòmina completa.

Aquesta és la conclusió a què ha arribat l'Agència Antifrau després de la investigació engegada a instàncies de la pròpia EMT, que en 2017 va detectar que els empelats prejubilats treballaven 65 jornades laborals malgrat que se'ls pagava conforme a les 131 pactades entre sindicats i empresa.

Antifrau no entra a examinar legalment si es poden realitzar jornades laborals inferiors al mínim legal, però l'ens que dirigeix Joan Antoni Llinares és contundent a l'hora d'assenyalar que s'han pagat salaris públics "per jornades no realitzades".

En el seu informe, l'Agència ha constat l'existència d'un desviament de fons perquè "si amb diners de naturalesa pública s'abonen jornades de treball que efectivament no s'han realitzat, existeixen fons públics que s'ha desviat del seu fi d'interés general".

L'informe acredita que la Inspecció de Traball ja va advertir a l'empresa de transports en 2001 que qualsevol contracte a temps parcial no podia ser inferior al 23% de la jornada completa, encara que es podrien acumular, com així va succeir, al començament de la vigència del contracte.

Així, un treballador amb 61 anys havia de treballar 131 jornades consecutives amb horari complet per a obtindre la prejubilació. Qualsevol quantitat menor de dies treballats, encara que es pactara amb un conveni amb l'empresa, suposaria una contravenció de la legislació laboral.

L'Agència Antifrau ha detectat dos casos en què de les 131 jornades, els treballadors no en van complir cap i ha constat que "fons públics pressupostats per a pagar treball efectiu no s'han destinat a la seua legítima finalitat".

El darrer acord per a les prejubilacions es va signar en 2013 quan el PPCV governava l'Ajuntament de València amb Rita Barberà d'alcaldessa i Alberto Mendoza de regidor encarregat de l'EMT. L'actual gerència, encapçalada per Josep Enric Garcia, va detectar la situació a finals de 2016 i va fer-la pública en maig d'enguany.

Laude arbitral

Alhora que l'Agència Antifrau elaborava l'informe que detecta diversos delictes contra l'administració pel presumpte desviament de fons públics, un laude arbitral laboral ha confirmat la tesi de l'actual direcció de l'EMT i la seua decisió de traslladar els fets a l'organisme dirigit per Joan Llinares.

Com assenyala el mateix laude, la Llei 2/2012 de Pressupostos Generals de l'Estat que va entrar en vigor el 6 d'agost de 2012, deixa "suspés l'acord de 6 d'agost de 2001" sobre jubilació parcial. El document arbitral apunta que "l'empresa va poder haver exigit el desenvolupament dels contractes a temps parcial dels qui es van jubilar anticipadament i parcialment conforme a les regles legals aplicables".

Ara això ha canviat, la Llei de Pressupostos Generals de juliol de 2018 ha derogat en eixe aspecte la de 2012 i "possibilita la millora de la jornada general per convenis o acords", com indica el laude en la seua pàgina 11.

Però, l'EMT va denunciar els fets en maig de 2018, és a dir, quan la Llei 2/2012 estava en vigor i no es podia fer la reducció de la jornada. Ara, tant l'informe de l'Agència Antifrau com el laude arbitral donen la raó a l'EMT i permeten des d'aquest moment fer 65 dies de reducció de jornada sempre que així ho determinen els serveis jurídics i tècnics de l'Ajuntament.

next