Escultures metàl·liques de reminiscència grega amb escenes sexuals molt detallades, de l’artista alcoià Antoni Miró, s’exposen en diferents punts de la Marina de València. La mostra no s’ha escapat de la polèmica entre els qui l’enalteixen per tractar el sexe amb naturalitat i els qui la consideren massa explícita per a un espai públic d’ambient familiar.
Al costat de l’emblemàtic edifici Veles e Vents i entre l’aigua i l’antiga base de l’Alinghi, una filera de més d’una dotzena d’escultures treballades amb planxes metàl·liques de gran grandària –tant la figura com el seu motlle– evoquen des d’aquest cap de setmana l’art grec amb volums en els quals es distingeixen penis, pits i vagines i que representen escenes en plena masturbació, a punt de realitzar una penetració, una fel·lació o la pràctica del sexe anal.
Es tracta d’una exposició impulsada per Presidència de la Generalitat i la Conselleria de Cultura amb la qual s’inaugurarà La base, el nou espai creatiu i cultural en l’espai que abans va ser la seu de l’equip suís de la Copa de l’Amèrica de vela. Les peces de l’artista alcoià formen part d’una exposició més àmplia que s’inaugurarà el pròxim dia 25 de setembre en la Marina de València, ja que els pròxims mesos acollirà una mostra en el seu interior amb una revisió de diverses grans sèries de Miró, que es completa amb les escultures en l’exterior, ha explicat Castro.
L’espai interior de la Marina s’omplirà de peces de les sèries Personatges; Manifestació, amb quadres de manifestacions polítiques sorgits després de la indignació i el 15M; Nus i nues, amb anatomies d’homes i dones; Suite Havana, visions de nus femenins pintats a Cuba, i Ponts i Costaneres, ponts de la zona d’Alcoi, ha afegit el comissari.
Passejant a peu, amb bicicleta o patins, valencians i turistes que passaven aquest dilluns per la zona han descobert la mostra i alguns, escandalitzats, han criticat que és massa explícita i hauria d’estar en un lloc on no passen tants xiquets i, uns altres, encantats, han defensat que és simplement art i representa la naturalesa i el cos humà. Fins i tot hi ha hagut qui no ha pogut amagar un somriure en trobar en el seu passeig les escultures eròtiques de Miró o qui, sense deixar de pedalejar, ha tret la càmera per a immortalitzar algunes de les peces de la mostra.
Juliana, una dona italoargentina que anava amb bicicleta amb el seu fill menut, ha reconegut que la mostra li “agrada” perquè és una cosa “molt natural, que succeeix en la vida i és el nostre cos, representa el que som” i ha assenyalat que el seu fill “mirava amb atenció” i segurament després li faria preguntes.
No obstant això, per a Vicente, un home major que havia eixit a córrer, les escultures de Miró podrien ser adequades per a la gent jove però per a una persona de la seua edat són “una guarrada” i “un escàndol” i ha sostingut que això no és art. Antonio ja sabia de l’existència de les escultures “cridaneres” i ha decidit acostar-se a veure unes obres que, al seu entendre, “no és un art per a col·locar al carrer” i és “fort posar-les a la vista dels xiquets”.
No obstant això, a Adolfo, un home també major, les escultures li agraden i no creu que hi haja “cap problema” en veure aquest tipus de peces, fins i tot per als xiquets perquè “es faran majors i ho veuran”. Per a Ángela, una italiana que no parava de fer fotos a totes i cadascuna de les escultures, l’exposició és una “meravella” que recrea “la història dels etruscos i grecs”, que pel fet de ser ella de la Toscana coneix bé, i no entén les crítiques per ser sexe explícit: “Per als pagans el sexe era la millor manera per a arribar a Déu”.
Toni ho veu un “poc obscé per a la zona turística en la qual està” i haguera preferit que estiguera en un espai tancat i Mila creu que és “una zona amb molt de xiquet, que preguntaran molt” i encara que veu “bé parlar de sexe”, al seu parer, “és massa explícit perquè ho vegen els xiquets”.
Carolina i Carmen estaven passejant amb Joel adormit en el carret i si bé per a la primera calia veure l’exposició amb “naturalitat” i ha recordat que “vénen de l’art grec” i aleshores no tenien “tant de pudor”, a la segona li sembla “una miqueta explícit, pels xiquets”.
Preguntat sobre aquesta polèmica, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha assegurat que la Marina té “llibertat d’acció” i l’Ajuntament “respecta el seu funcionament” i “no” té “res a dir” i ha apuntat que per a alguns “pot ser discutible i per a uns altres és una qüestió normalitzada” i que figures d’aquest tipus abunden en museus d’Itàlia i altres llocs i “no passa res”.
“Preocupa més l’erotisme que la corrupció”
Fernando Castro, el comissari de l’exposició de Miró, ha mostrat la seua sorpresa per la polèmica sobre aquestes peces que recreen l’art clàssic i ha sostingut que “sembla que preocupa més l’erotisme” que la corrupció o el terrorisme.
“El que de moment s’ha vist és únicament les escultures de l’exterior. Eixa sèrie es diu Suite eròtica”, ha apuntat Castro, qui ha explicat que és una “visió de les escenes eròtiques grecollatines” i corresponen a peces, gravats i pintures d’erotisme grec i llatí de museus com el de Nàpols o uns altres d’art clàssic.
Castro ha assenyalat que li “ha cridat l’atenció la polèmica sobre una sèrie eròtica que no és una altra cosa que l’art clàssic” i ha recordat que la base de la cultura clàssica grega i llatina “és el que va anomenar Ovidio l’art d’estimar o el que deien la ciència sexual”. “És interessant que es cree polèmica sobre les imatges de l’amor i l’erotisme que vénen des dels grecs i de Roma. Sembla com si ens preocupara més l’erotisme que la corrupció o el terrorisme. Amb la quantitat de coses de les quals un es pot escandalitzar en el present, si ens escandalitzem d’imatges que reprodueixen els gravats del bressol de la civilització de Grècia i la Roma Imperial, apaga y vámonos“, ha apuntat.
Respecte a les crítiques per l’explícit de les imatges en un espai d’ambient familiar i amb presència de xiquets, ha assegurat que els vindrà “bé” i ha recordat que els donem “classe d’educació sexual” i “volem que es formen en història de l’art”. Ha alertat que a “aquestos mateixos xiquets, els seus pares els posen a jugar amb videojocs de violència i amb armes militars” i en l’exposició veuen peces “per a res hiperrealistes” d’imatges retallades perquè “es veja la relació entre el paisatge de la naturalesa i el corporal, donant-li el sentit de la nuesa en l’època clàssica que parla de l’harmonia amb la naturalesa”.
Castro ha assegurat que la mostra “no té connotacions pornogràfiques, llevat que a Grècia, pornògraf significava el que fa la crònica dels detalls de la vida quotidiana”: el periodista, i ha recorregut a la dita que “la perversió o la provocació està en l’ull de l’espectador”. “La qüestió de si els xiquets veient-ho es provocaran, és una visió unilateral de la infància. Els xiquets són menys ignorants del que creiem que són”, ha apuntat i ha incidit que si aqueixos mateixos xiquets poden veure cossos nus en la Capella Sixtina del Vaticà o escenes eròtiques, de terror o violentes, com l’Afusellament del 2 de maig en el museu del Prat.
