El Museu Valencià d’Etnologia inaugura aquest dimecres, 19 de setembre, a les 20.00h Prietas las filas. Vida quotidiana i franquisme, “una mostra per a recuperar una memòria objectiva del franquisme a través dels objectes quotidians”. Així l’ha definida el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, en la roda de premsa convocada aquest matí. Prietas las filas, oberta fins al 6 de gener de 2019, rescata diaris, revistes, televisors, cupons de racionament, uniformes, cartells, relíquies i fins a un centenar d’objectes quotidians que destapen l’herència del franquisme fins als nostres dies.
Tant Rius com el director del museu, Francesc Tamarit, han remarcat que no s’ha triat aquesta data d’inauguració per “oportunisme”, ja que fa dos anys que es va començar a treballar en l’exposició. “Quan es va plantejar aquesta exposició no esperàvem que hi haguera una moció ni que s’obriria aquest debat sobre el Valle de los Caídos”, ha apuntat Tamarit. Rius ha afegit que la mostra s’ha plantejat “amb total autonomia per part del museu, sense filtres ni mordaces ni indicacions polítiques de cap tipus”.
Prietas las filas està comissariada per Andrea Moreno, gestora de patrimoni, funcionària de Quart de Poblet i doctora en Arqueologia, i José María Candela, conservador del Museu Valencià d’Etnologia, amb la col·laboració del col·leccionista José Huguet i l’Ajuntament de Quart de Poblet (l’Horta Oest) en la cessió de fons. L’exposició ofereix una visió didàctica i transversal de la cultura material del franquisme per a donar a conéixer, especialment a les generacions que ja han nascut en democràcia –”una democràcia peculiar”, en paraules de Tamarit–, els mecanismes que va engegar la dictadura per a reescriure la història del passat més recent de l’estat espanyol i legitimar-se. Tot i això, “correspon als visitants traure les conclusions i fer fluir el pensament crític”, ha apuntat Rius.
“Un règim polític i ideològic”
“Sobre el franquisme s’ha escrit molt, s’ha fet teatre, s’ha prestat atenció des de les belles arts…, però, sorprenentment, els museus n’han parlat poc”, ha dit Tamarit, “per això créiem que estàvem en l’obligació de fer-ho”. L’exposició aborda el franquisme com a règim polític i ideològic i té en compte les tres potes en què es va sustentar: la Falange, l’exèrcit i la religió. Els textos i els objectes de l’època, és a dir, la cultura material del franquisme, són els protagonistes d’una mostra que exposa els elements d’adoctrinament que va utilitzar el Règim per a construir el seu relat.
Candela, un dels comissaris de Prietas las filas ha explicat com el franquisme “va passar de ser un sistema polític a ser una forma de vida de tots els espanyols i espanyoles” i com el seu èxit va ser que la població assumira com a propis i naturals els preceptes d’aquesta dictadura. Candela també ha fet referència a com Franco va “tirar mà” de l’Església i de l’escola, que va ser corretja de transmissió per a diverses generacions d’espanyols. “Generacions d’espanyols van nàixer i van viure en dictadura sense conéixer cap altra cosa que no fóra el règim autoritari, ultranacionalista i repressiu del Generalísimo”, apunten els responsables de la mostra.
En aquesta exposició també s’aborda el rol subordinat de la dona, “las madres de la Patria”, així com la manera com Franco es desfeia dels seus “enemics”. Segons ha detallat el comissari, al País Valencià, entre el 1938 i el 1956, hi va haver 4.714 execucions. La meitat d’aquestes van ser a Paterna.
L’altra comissària, Andrea Moreno, ha destacat que la mostra vol apropar el franquisme com a règim i com a ideologia d’una manera divulgativa. Però “no és una exposició que se centre estrictament en esdeveniments històrics, sinó que els protagonistes són els objectes”, ha reiterat. Aquestos objectes són els que vehiculen el discurs de la mostra i descobreixen com es generaven, perpetuaven i reproduïen els valors del franquisme.
“Ferides infectades”
Història, antropologia i arqueologia es donen la mà en aquesta finestra oberta als vora 14.000 dies que Franco va exercir com a dictador. “Podríem fer un museu complet sobre el franquisme i els seus objectes”, ha apuntat Moreno, qui ha argumentat que “conéixer el passat és la base per a construir el futur”.
Rius també ha fet referència a l’estratègia del franquisme “per a controlar el nostre futur”, escrivint el seu propi relat. A més, ha criticat atacs feixistes com el de Bétera el passat cap de setmana i ha denunciat que “el PP, com en l’època nazi, assenyala tots els espais de llibertat, tot allò que se n’ix del discurs marcat”. “Aquells que van generar aquestos records [els que s’exposen al museu] volen ressorgir amb el cadàver que es pretén exhumar”, ha advertit el diputat. I ha conclòs: “És complicat tancar velles ferides quan algunes segueixen infectades”.
