La ficció de manufactura valenciana torna a la televisió pública valenciana amb l’expectativa de conrear èxits i connectar amb el públic familiar. La Vall, el serial de 13 capítols que s’emetrà cada diumenge per À Punt a les 21.45 hores converteix un tema aparentment minoritari com el despoblament en el detonant d’un ‘thriller’ que manté alguns paral·lelismes amb el darrer producte de masses de l’extinta Canal 9.
Pau Martínez dirigeix junt amb Ana Ramón Rubio aquesta primera temporada de la producció de Mediterráneo Media per a À Punt. El cineasta valencià, però, va ser un dels directors de L’Alqueria Blanca, una sèrie que va marcar un abans i un després en la història de la televisió pública valenciana i que es va gravar a la Colònia de Santa Eulàlia, un llogaret que actualment es troba despoblat i amb edificis en procés d’ensorrar-se i desaparéixer. La relació entre ambdues sèries és una “paradoxa”, com ho qualifica Martínez, però, en canvi La Vall pren un fet tangible i real com l’abandonament de l’entorn rural –es calcula que al voltant d’un centenar de localitats valencianes pateixen despoblament– per a convertir-lo en la dinamita que engega la trama d’intrigues d’aquesta producció que no defuig tampoc d’afegir alguna gota de comèdia, introduïda amb “naturalitat” dins de les escenes, explica Pau Martínez.
“Vos necessite, entre tots hem de salvar el meu poble. Correu perill. Vindreu?”, declara Malena Segarra, l’alcaldessa de La Vall que interpreta Marta Belenguer. La regidora d’aquest municipi fictici –les localitzacions són d’Alfondeguilla (la Plana Baixa) i Xest (la Foia de Bunyol)– tracta de frenar el risc en què es troba el municipi que perd veïns a marxes forçades després que els Calabuig decidiren tancar la fàbrica que ocupava la reduïda població de La Vall. Malena Segarra és una alcaldessa progressista, “una dona molt positiva i idealista amb el seu projecte de no deixar morir el poble i l’única de tota la sèrie que no encobreix res”, raona Belenguer. Davant, però, es troba l’oposició barroera de Jaume Calabuig, el personatge que interpreta Josep Manel Casany.
“Jaume vol conservar el que era la Vall. Son pare va ser alcalde i ell vol ser alcalde, té eixe objectiu i no suporta que ella siga l’alcaldessa. És el rival, el conservador, no vol que vinga gent de fora i per a evitar-ho es proposa reobrir la fàbrica”, descriu Casany sobre un paper que d’entrada el dibuixa amb “unes pinzellades de racisme i de conservador”, que pensa que la vida passada era millor. L’empresari “té les seues frustracions, perquè els temps canvien, a més a més, la seua forta història personal a poc a poc va eixint en la sèrie i es va humanitzant i al final, potser va i resulta que no era tan dolent com en un primer moment semblava”, avança l’actor.
Segarra contra Calabuig
La Vall, al llarg dels capítols, s’ompli de noves cares, veïns nouvinguts amb idees, models familiars diversos i “draps bruts”, apunta Marta Belenguer. A més de la tensió que provoca el repoblament del llogaret, les històries personals que defineixen cadascun dels personatges –en la producció han participat 18 actors amb cares conegudes com ara Sergio Caballero, Cristina Fernández, Pilar Almeria, Isabel Rocatti, Ximo Solano, Álvaro Báguena i Empar Canet, entre d’altres–, s’afegeix a la trama els vídeos sobre la vida local que ha gravat Marc Revert, el personatge que encarna Àngel Fígols. En els arxius audiovisuals, “hi ha pistes”, una dada que decideix investigar el fill de Revert i de l’alcaldessa, Marc Revert junior, que interpreta Jorge Motos.
Si en L’Alqueria Blanca hi havia dues famílies antagòniques, els Falcó i els Pedreguer, a La Vall conviuran els Segarra i els Calabuig. Marta Belenguer dóna vida a l’alcaldessa Malena Segarra, un paper seriós i, per tant, equidistant dels personatges “histriònics” que l’actriu valenciana ha interpretat més habitualment. “El to de la sèrie està molt ben aconseguit, s’allunya molt del costumisme i de la comèdia a què jo estic més acostumada. Crec que l’edat m’ha donat una calma i el personatge em demanava ser una dona tranquil·la per a transmetre les seues idees”, explica Belenguer, qui des de fa dues dècades viu a Madrid on continua treballant.
Segarra, muller en la ficció de Marc Revert, tindrà al davant Jaume Calabuig. Casany torna a la xicoteta pantalla amb un paper de dolent. “Sempre m’ho passe millor fent de dolent que de bo, encara que quan vaig començar a fer sèries feia de bo com en Herència de sang i les sèries que es feien en el 95 i 96. He desembocat ahí i estic encantat. En el codi més grotesc, com pot ser Açò és un destarifo, treballe més perfils, igual faig de víctima que de botxí, però, darrerament he desembocat en eixe tipus de personatges i no sé per què. Em sent còmode, encara que no va molt amb el meu caràcter i personalitat. Tots tenim dins nostre el fatxa, el progressista, i de sobte amb el meu fatxa em trobe còmode”, manifesta l’actor.
La Vall d’À Punt s’emmiralla en la BBC i l’HBO
El cost de producció de La Vall és menut si es compara amb projectes que emeten plataformes com Netflix i HBO –segons va afirmar aquest dimecres el productor Antonio Mansilla durant la presentació de la sèrie, cada capítol té un cost de mitjana de 100.000 euros–, això no obstant, els referents en què s’emmiralla la sèrie d’À Punt són Happy Valley, la producció emesa per la BBC One des de 2014, i Silicon Valley, un dels productes audiovisuals d’HBO, va reconéixer Pau Martínez. Ara bé, “La Vall és un thriller sense policies”, va advertir el director.
“La Vall és una història de proximitat sobre un poble fictici que aborda el despoblament amb dosi de misteri”, va explicar Pau Martínez sobre la sèrie en què “tenim dipositades unes expectatives molt altes”. “La gent s’ha acostumat a veure sèries de Netflix i HBO i, salvant les distàncies, volíem arriscar-nos”, va afegir Martínez.
La sèrie ha sigut dirigida a quatre mans –Martínez s’ha fet càrrec de les seqüències de plató naturals i Ramón dels exteriors– i barreja el misteri amb pinzellades de costumisme “sense caure en l’exageració”, advertia Martínez. Els localismes, doncs, marcats pel guió amb què han treballat ambdós cineastes, van ser treballats a partir dels textos i la feina dels lingüistes “per a unificar un estil de valencià i buscar la naturalitat en les escenes que s’aproximen a la comèdia, que poden arrancar algun somriure”, com ara els diàlegs entre Antònia Costa –una dona major cosmopolita que interpreta Isabel Rocatti– i Adelina Sendra –també una dona gran natural del llogaret interpretada per Pilar Almeria–, però sempre “fugint de l’exageració”, ha relatat el director.
El tàndem Martínez Ramón uneix l’experiència de dos directors amb trajectòries dissemblants. Si bé Martínez compta amb experiència en la direcció de sèries –Unió Musical da Capo o L’Alqueria Blanca–, Ana Ramón Rubio encara assaboreix l’èxit de la premiada websèrie Todos queríamos matar al presidente. “En les websèries la durada és diferent, però al final és una història”, afirma Ramón. Tot i això, “haver vingut de la web no crec que haja influït perquè el rodatge és igual. Quan treballes en websèries tot ha d’anar un poc més ràpid que quan ho fas per a televisió, en Internet l’espectador fa diverses coses alhora, piula en Twitter i mira la sèrie, has d’enganxar amb un ritme més accelerat, però la tele es presta a més pausa”, raona. “El fet que La Vall siga un thriller i que cada personatge tinga el seu misteri es presta a un ritme més lent, perquè l’espectador va omplint els buits que li vas deixant”.
En La Vall no s’ha seguit el model d’altres sèries en les quals cada capítol conté la signatura d’un director diferent, sinó que amb un treball previ “ací hem hagut d’engranar-ho molt bé, per a unificar el fet de ser dos directors i que l’espectador no detecte que està feta a quatre mans”, apunta Ana Ramón.
Diumenge, doble capítol
“La Vall és una mostra de la qualitat del nivell que hi ha per a fer ficció”, va sentenciar Cesar Martí, el director de continguts d’À Punt. De moment, però, hi ha una temporada assegurada sobre la qual s’han dipositat moltes esperances d’èxit. Tot i això, s’esperarà a veure l’evolució per a prendre decisions sobre la seua continuïtat, encara que, segons va assegurar la directora d’À Punt, Empar Marco, “en vindran d’altres, perquè no pararem”.
Tanmateix, des de la productora Mediterráneo Media s’hi mostren convençuts que el producte audiovisual creat per a la televisió pública pot exportar-se. “Noruega i Suècia vénen les seues sèries a tot el món i nosaltres tenim l’obligació de fer el mateix”, va dir Mansilla, és per això, que “estem treballant per a dur-la fora, perquè és factible que es puga veure a nivell global”, va destacar el productor.
Aquest diumenge, 23 de setembre, comença La Vall amb l’emissió especial de dos capítols de la sèrie i una hora després es podrà tornar a veure des de la web d’À Punt Mèdia.
