El Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) impulsa a València l’exhumació del represaliat Mariano Vicente Vicente, localitzat en una fossa comuna del cementeri municipal i que podria ser el primer cas que s’investiga d’una víctima d’una suposada trama de desaparició de persones en la postguerra i el franquisme.
Així ho ha posat de manifest a EFE el portaveu del GRMH al País Valencià, Matías Alonso, que ha explicat que el que fa “especial” el cas d’aquest agutzil socialista de Val de San García, una pedania de Cifuentes, a Guadalajara, és que no era un afusellat sinó que la hipòtesi és que es podria tractar “d’una trama de desaparició de persones”.
Alonso, junt amb la besneboda de Mariano, Asunción Vicente, i el seu marit, Juan José Plaza, s’ha reunit aquest dimecres amb el delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, per a exposar el seu cas i demanar ajuda i col·laboració per a tramitar l’exhumació del seu familiar, que va estar en una presó de Saragossa abans de morir a València.
Mariano Vicente va ser detingut en abril de 1939, després del final de la Guerra Civil, la qual cosa fa suposar a Alonso que “era un dels primers objectius perquè simplement era l’agutzil del poble i socialista, i cercaven abans els de la idea que els del fusell”.
Va rebre una condemna de sis anys i un dia de treballs forçats i traslladat a la presó de Quintos (Saragossa), on, suposadament, segons ha documentat la família, va quedar lliure en juliol de 1941 i enviat a València a una adreça sense habitatges del Jardí Botànic.
Als set dies, la policia el va trobar al carrer “en un estat lamentable”, segons ha explicat a EFE Asunción, i el van ingressar en l’Hospital Provincial de València, on va morir el 20 de desembre, segons el certificat de defunció del centre hospitalari, per una malaltia en el maluc, i segons el del cementeri, “per desnutrició extrema”.
“Ens estranya que mai no comunicara la bona notícia que l’havien posat en llibertat i l’havien enviat a València perquè no el deixaven acostar-se al poble”, ha apuntat la seua besneboda, qui creu que va ser torturat i el van veure tan malament que en van enviar a València “a morir”.
Mariano Vicente demanava a la família espardenyes, sabó i mantes, però després de ser excarcerat a la família “mai” va arribar informació del seu alliberament i ell “mai més va escriure cartes”, i ha assenyalat que no consta que ell demanara la llibertat condicional com succeïa habitualment.
“La família es va assabentar perquè, en no presentar-se en la presó de València, la Guàrdia Civil va anar a sa casa del poble a preguntar per ell”, ha afegit, abans de recordar que el seu besoncle va contractar un advocat per a trobar-lo i fins i tot va posar un anunci en RNE per desaparegut.
Segons Alonso, “junt amb Mariano, eixos dies hi van ingressar trenta com ell” i la seua “hipòtesi no és que el van arreplegar del carrer sinó que el van portar directament” i s’ha preguntat si en un hospital “pot haver-hi una persona cinc mesos ingressada, que no escriga una sola carta i que muira de fam”.
“Són massa coses que no casen. Caldria investigar quants marianos vicentes més hi ha a Espanya”, ha instat per a explicar que el seu cos està “perfectament localitzat al cementeri de València, en la secció desena, una de les sis fosses comunes que es va intentar destruir”, on va ser enterrat la vespra de Nadal de 1941 “mort per fam”.
La família ha visitat aquest dimecres la fossa on està el seu familiar on ara llueix, sobre una pedra, una placa en la seua memòria.
