L’IVAM torna a traure el museu al carrer i ho fa “inaugurant” una pancarta de 81 metres quadrats dissenyada per l’artista basc Txomin Badiola (Bilbao, 1957). En la presentació d’aquesta intervenció, celebrada aquest dijous al matí, el director de l’IVAM, José Miguel G. Cortés, ha explicat que s’ha triat Badiola perquè és “un artista fonamental de l’art espanyol, que està treballant des dels anys 80, però capaç de qüestionar-se constantment”. Per exemple, “ha passat d’una obra purament escultòrica a altres tècniques”. “És una obra jove, forta, puixant, d’interés”, en paraules de Cortés. El director del museu ha remarcat que no es tracta d’una exposició, sinó que és “una pancarta de cara al carrer, amb les persones i els cotxes passant, amb el soroll”. “La gent haurà d’aturar-se i pensar què vol dir l’artista”, ha explicat.
‘El poble no està amb nosaltres’ és el nom de la intervenció de Badiola, però també una sentència de l’artista d’avantguarda Paul Klee (Suïssa, 1879-1940). Aquestes paraules creuen en diagonal la pancarta, en què també conviuen les expressions ‘Una contradeclaració al món’, ‘Una lluita contra la massa’, ‘La destrucció de la transmissibilitat de la cultura’, ‘L’intermon entre allò vell i allò nou’ i ‘Narratives d’experiència formal’.
Com naix l’obra?
Badiola conta que l’obra va sorgir “de forma atzarosa”. Segons ha relatat en la presentació, quan va rebre la telefonada estava transcrivint la frase de Klee. A més, al seu davant tenia una imatge “procaç i irreverent amb què havia treballat en diferents obres”. Això li va suggerir que “la invitació, la frase i la imatge estaven unides”.
Des del museu expliquen que el treball de Badiola, que finalment inclou diverses frases i imatges, “és també un missatge que ironitza sobre els museus, una ‘nova institucionalitat’ que es creu benèfica, oblidant-se del paper que inevitablement exerceix tota institució com a aparell ideològic”. Amb tot, l’artista reconeix que aquesta obra “no naix de l’interés de comunicar res en concret”, sinó que vol que siga “prou ambigua perquè la gent es pregunte coses”.
Múltiples interpretacions
Cortés ha afegit que la lectura de la frase ens porta a reflexionar que “la gran massa” no està en el mateix moment que l’artista, i que això es podria extrapolar a altres camps més enllà del museu, com ara el camp polític o social.
Preguntat per la polèmica sobre les escultures de l’artista alcoià Antoni Miró, que s’exposen en diferents punts de la Marina de València i mostren escenes sexuals molt detallades, el director de l’IVAM ha manifestat que “estem absolutament a favor que els artistes tinguen total llibertat d’expressió”.
La quarta intervenció en la façana
L’obra de Txomin Badiola forma part de la línia IVAM Produeix, que promou la producció d’obra d’artistes i els dedica un espai aparentment no museístic, com ara la façana, el vestíbul o l’esplanada del museu.
‘El poble no està amb nosaltres’, que es podrà veure des d’aquest dijous fins al 13 de gener, és la quarta intervenció en la façana del museu, després de ‘Box’, de Cristina Lucas, ‘Un cos estrany’, de Marina Núñez, i ‘El món en un condó’, de Juan Hidalgo.
