El 80% dels judicis celebrats mitjançant el procediment del jurat en l’Audiència Provincial de València durant l’any 2017 va acabar amb un veredicte de culpabilitat. A més, en els processos vistos en els 9 primers mesos de 2018, el percentatge arriba al 100%.
En total, l’Audiència ha celebrat en aquestos dos anys –2017 i 2018 fins a setembre– 28 judicis per aquest procediment pel qual, entre d’altres, es jutgen delictes d’homicidi, assassinat, suborn, violació de domicili o malversació de cabals públics.
De les 20 vistes corresponents a l’any passat, en 16 d’elles els ciutadans llecs en Dret que integren el tribunal popular van declarar culpable l’acusat, mentre que en les quatre restants el judici va concloure amb veredicte de no culpabilitat. En els nou primers mesos d’enguany, s’han celebrat 8 judicis per aquest procediment; en tots ells, el jurat va trobar l’acusat culpable dels fets que se li imputaven. A més, queden 12 vistes pendents de celebrar en 2018.
Les dades les ha fet públiques aquest dijous el president de l’Audiència Provincial de València, Fernando de la Rosa, qui ha presidit el sorteig biennal per a triar els 3.000 integrants de la borsa de candidats a jurat per als judicis que se celebraran en 2019 i 2020. A l’acte també han assistit el delegat provincial de l’Institut Nacional d’Estadística, Javier Muñoz, i la lletrada de l’Administració de Justícia de l’Oficina del Jurat, Gloria Herráez.
Qui forma part del jurat popular?
En el cas de València, han sigut triats 3.000 ciutadans majors de 18 anys seleccionats per mostreig aleatori del cens de la demarcació. Aquest cens està format per 1.894.215 persones, segons dades facilitades per la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral.
Una vegada celebrat el sorteig, s’envia una comunicació a les persones triades perquè tinguen coneixement de la seua inclusió en la llista de jurats i puguen al·legar en cas que els afecte alguna de les situacions d’incompatibilitat, incapacitat o excusa que recull l’article 8 de la Llei del Jurat. Els jutges degans dels partits judicials als quals pertanyen els municipis de les persones que han presentat reclamacions són els encarregats de resoldre-les. Posteriorment s’informa l’Oficina del Cens, que depurara la llista inicial.
Una vegada comunicada la llista definitiva a la presidència de l’Audiència, a la presidència del Tribunal Superior de Justícia i a la sala penal del Tribunal Suprem, els ciutadans inclosos en aquesta poden ser convocats per a formar part de qualsevol judici amb tribunal popular que se celebre en els anys 2019 i en el 2020.
Aquest procediment de sorteig per a l’elaboració de llistes de forma aleatòria està regulat en l’article 13 de la Llei del Jurat. El sorteig s’efectua amb un ordinador, utilitzant una combinació matemàtica que garanteix l’aleatorietat. El programa facilita la llista a través de combinacions numèriques, de manera que no es visualitzen noms ni cap altra dada que permeta la identificació dels ciutadans triats.
Si finalment el candidat forma part del jurat, la llei preveu una retribució diària de 67 euros.
