La collita del 98

Marc Giner, Lluís de la Vega, José Salvador i Álvaro Gimeno. No han vist jugar al Genovés i han crescut amb un trinquet sempre en crisi. Malgrat tot, han decidit ser pilotaris i amb 20 anys simbolitzen el relleu generacional de la pilota professional
/ València
23 setembre 2018 01:00h
José Salvador va deixar el futbol i va canviar les botes pel guant.

No van vore jugar al Genovés. De fet, des del principi han conegut el trinquet de la localitat de la Costera atrapat en una crisi existencial. Han crescut escoltant, cada dia, que els d'abans jugaven més, que jugaven millor, que mai hi haurà jugadors com aquells ni partides com aquelles. Malgrat tot, es van fer pilotaris. Ara tenen 20 anys, són universitaris i estan preparats, disposats a fer front a la incertesa de la transició que viu la pilota valenciana, com quasi sempre a l'espera d'èpoques millors. Ells són la prolífica generació del 98, repleta de jugadors de totes les modalitats. Un nou fil d'esperança que il·lumina el futur més immediat. Quatre joves pilotaris d'esta camada es posen a prova les pròximes setmanes davant les grans figures en el nou Individual d'escala i corda. Un tast exigent per una collita prometedora.

Un d'ells és Marc Giner, que ja sap el que és jugar el mà a mà. L'any passat va caure davant el campió Soro III. "Ara ja m'ha passat la temporadeta del subidón i també la del bajón. Estic en un moment d'establir-me. Quan jugues la teua primera partida veus els professionals al teu costat i dius 'xe!, estic ací amb ells com un més'. I això és molt bonic. Però, després ve el bajón. Potser és un poc ignorància, però creus que estàs molt bé, guanyant partides, i ni de casualitat eres el rest que fa 8 en el rànquing. Hi ha molts per davant. I et dius: 'Jo que pensava que açò seria cosir i cantar'. Ni de bon tros. Venen tres males partides i el coco comença a pegar-li moltes voltes a tot", explica el rest.

Giner és natural de Murla, un lloc on la pilota no s'aprén, simplement es respira en l'ambient. En el seu cas, ser pilotari no va ser cap elecció. Només va ser una qüestió d'instint. "No vaig començar a jugar un dia en concret, perquè vaig nàixer i ja havia començat. Mon pare em posava la pilota al bressol. Després me la penjava a l'escala, omplia els caixons de pilotes... Amb sis anys ja estava en l'escola de pilota, però l'any anterior ja estava preparant-me per a entrar. Amb mon pare jugava cada dia a migdia i a les vesprades anava cada dia a entrenar a algun lloc", rememora el jugador de la Marina, que, a més de jugar de manera professional, també estudia el cicle superior de Tècnic Superior en Animació d'Activitats Físiques i Esportives (Tafad) mentre ho compagina amb la faena de monitor en l'escola de Muro.

Giner, acostumat a viure en un poble on la pilota és pràcticament una religió, està convençut que si a la resta dels joves valencians no els ha picat el cuquet d'aquest esport, és perquè no s'ha sabut ensenyar bé. "Si a Murla ens agrada la pilota, no és perquè li agradava al meu iaio. La pilota és massa bonica i només cal bona comunicació. No calen grans canvis, la pilota està molt bé com està. Si algú veu dues partides d'iguals a 55, no em crec que no li agrade la pilota. No m'ho crec", afirma.

L'Individual els espera

En els octaus de final de l'Individual, Giner haurà de jugar contra un dels seus companys aquesta dècada, un altre jove que també ha sabut fer-se un lloc en els cartells més importants. Lluís de la Vega, d'Almussafes, recentment proclamat campió del Trofeu Diputació de València de frontó, ja destacava als trinquets en la seua adolescència. Ara, després d'imposar-se als millors en la modalitat de frontó, és una de les promeses que més expectatives genera en el trinquet.

Giner és una de les promeses de Murla. / FEDERACIÓ PILOTA VALENCIANA

Com Giner, De la Vega s'ha apropat a la pilota gràcies a l'afició del seu pare, encara que, a diferència del de Murla, el pilotari d'Almussafes s'ha criat en un entorn que simplement desconeixia la pilota. "Vaig començar a jugar darrere de mon pare, que era jugador aficionat. Anàvem pels pobles i jo sempre amb la piloteta buscant un lloc on poder jugar. Després, jugant ja el trofeu Caixa Popular (el més important en les categories inferiors) em va vore Adrià de Sueca i em va fer debutar amb 16 anys al seu trinquet. Als meus amics no els ha agradat mai la pilota, crec que perquè no saben bé què és, no els aplega. Ara, en classe tinc dos nous amics que sí que la segueixen i vénen a vore les partides", diu Lluís. Es refereix a dos companys que ha conegut en el grau de Psicologia que estudia des de fa tres cursos a la Universitat de València. "Compagine el fet de jugar a pilota amb els estudis, com la majoria de pilotaris ara. De matí estudie, vaig a classes, i de vesprada entrene, vaig a córrer o jugue partides. Vaig pel meu compte. Ho faig perquè la meua il·lusió seria un dia treballar en alguna cosa que m'agrade mentre jugue a pilota", assenyala el d'Almussafes.

De la Vega és un dels joves que ha entrat en el vestidor del trinquet just en uns anys convulsos, de massa canvis i molta inseguretat. En les converses abans de la partida es parla excessivament del futur. "Em porte molt bé amb tots. Amb Carlos de Genovés, amb Nacho, Genovés II tinc molt bona relació. Els majors ens diuen que ens posem a estudiar, que açò no és llarg. Però este món té màgia. La pilota és diferent. Des de xicotet se'm donava bé qualsevol esport, però em vaig decantar per la pilota perquè té alguna cosa que t'enganxa. M'agradaria seguir jugant fins als 40. O seguir jugant amb més de 40 a qualsevol nivell", conclou.

Entre els bons amics de De la Vega dins del trinquet està José Salvador, un altre dels grans exponents d'aquesta extraordinària collita del 98 que no va dubtar en deixar el futbol. Penjar les botes per poder arreglar-se la mà. "Melchor és família meua i va jugar la final d'un Bancaixa. Aleshores jo jugava al futbol, però vaig vore aquella final a Pelayo i em va nàixer l'afició. Amb 9 anys vaig avorrir el futbol i em vaig canviar", explica el jugador de Quart de les Valls, que haurà de jugar una partida prèvia, contra Pere, per tal de classificar-se per als huitens de final del mà a mà. "És el campionat que més m'agrada. Tinc moltes ganes que aplegue i a vore si puc donar un sustet", bromeja.

Salvador, també estudiant del Tafad, vol fer-se un lloc entre els grans rests de l'escala i corda. Els mateixos que fa uns anys només podia vore des de l'escala i ara són companys en el vestidor. "En les primeres partides que et posen vas al vestidor i és diferent de tot el que has viscut fins al moment. Puc anar i jugar contra de De la Vega i puc parlar de qualsevol cosa amb ell, però, per exemple, estic amb Soro III, amb qui em porte molt bé, i ja no saps si has de parlar o no. Fa molt de respecte estar amb un jugador així. De sobte eres un més i això és un plaer", subratlla el de Quart.

De la Vega reconeix que el món de la pilota enganxa i "té màgia". / FEDERACIÓ PILOTA

Salvador és dels que creu que els joves, fins i tot els que juguen a pilota, no tenen el mateix tipus d'afició que fa un temps. "Sempre es diu que els jugadors d'abans jugaven millor. No he vist a Genovés o Rovellet, però si és cert que feien el que diuen serien monstres. D'altra banda, el jugador nou és diferent. En juvenils, els de la meua edat, acabàvem la partida i ens dutxàvem a tota velocitat per a vore la partida de després. Ara només es queden a vore la partida dos o tres xavals. I jo crec que no només de jugar s'aprén. També s'ha de vore partides. Si no veus certes coses, no tens referents", apunta Salvador, que es lamenta que la majoria de la gent de la seua edat tinga una percepció de l'esport diferent. "La gent jove està totalment desenganxada perquè prefereix anar a un partit de futbol i cridar allí quatre barbaritats a l'àrbitre o als jugadors. Agrada més això que anar a una partida a guardar silenci i aplaudir un bon quinze, sense mirar qui l'ha fet. A Quart de les Valls i a Faura hi ha clubs de pilota, encara així costa molt mobilitzar la gent jove", defensa l'escaleter.

Joves preparats i formats

Un altre jugador de la collita del 98 que haurà de superar un duel previ per tal de jugar amb els millors 16 jugadors del moment és Álvaro Gimeno. També amb 20 anys, el de Massalfassar vol convertir-se en els pròxims anys en un dels mitgers de referència, encara que sap que ho tindrà molt complicat. "Ens van fer una xarrada sobre la pilota en classe. Jo tenia quatre anys. Vaig tornar a casa eixe dia i vaig dir-li als meus pares que volia apuntar-me. Jo m'apuntava a tot, però la pilota em va agradar molt. Tots els meus amics jugaven a futbol, però el futbol no el tragava, així que em vaig quedar amb la pilota i de seguida vaig començar a jugar a galotxa", resumeix Álvaro, que va fer el pas al trinquet després de vore una partida del Trofeu de Nadal en Pelayo. "Jugava Dani. Jo em tornava boig mirant-lo. Em vaig deixar la galotxa i em vaig centrar en l'escala i corda", assenyala el de l'Horta Nord, estudiant del grau de Ciències de l'Activitat Física i Esport.

Álvaro, després de començar a jugar com a punter les seues primeres partides, té clar quin és el camí a seguir. "Dins de mi em dic que seré el millor, el número u. Si no t'ho creus tu... Jo no sol eixir amb els amics per ahí, em gite prompte sempre i em cuide molt perquè vull arribar dalt. M'esforce molt i tinc molta afició", destaca Gimeno, molt respectuós amb els "majors". "Jo al principi arribava, em posava en la tauleta a arreglar-me i no deia res. Estava molt tallat. També jugant. Em pose nerviós perquè sent la responsabilitat", argumenta.

No sap, això sí, si els seus amics estaran a l'escala per a vore-ho i disfrutar-ho. "Els que no els crida l'atenció. La gent major de Massalfassar sí que està més posada en la pilota, però els joves... No saben quan es juga ni on. Es queden 'flipats' quan els dic que jugue un dimarts a la vesprada a Massamagrell. No saben res. Ha de canviar la mentalitat i 'donar-li més bola' a la pilota", expressa sobre l'afició a la pilota en el seu cercle d'amistats.

Àlvaro aspira a convertir-se en un dels mitgers de referència. / FUNDACIÓ PILOTA VALENCIANA

Aquestos quatre jugadors lluiran la qualitat de la generació del 98 en el pròxim campionat Individual d'escala i corda. Ara bé, hi ha d'altres jugadors, com Tonet IV i Vercher, també de la mateixa 'quinta', estan jugant i consolidant-se en la modalitat de raspall. D'altra banda, Sacha Kruithof, d'Orba, s'ha convertit en el gran referent valencià en One Wall, el joc internacional de pilota a mà en què ha sigut campió d'Europa i del món. Ells també tenen 20 anys i formen part d'una nova generació de jugadors que s'ha treballat des de la base gràcies als nous fonaments de la pilota. Un relleu que anuncia la pervivència del trinquet i que vol plantar cara com més prompte millor a Soro III, Puchol II, Genovés II, Javi, Félix... La joventut demana joc.

next