L’escenari era el mateix –la sala subterrània de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset– i l’elenc molt semblant. Però, la renovació dels vots reivindicatius ‘Per un Finançament Just’ protagonitzada pels partits polítics amb representació a les Corts, llevat del PPCV, els sindicats majoritaris i la patronal no es va assemblar molt a l’acte del passat 27 d’octubre, quan es va convocar la manifestació que es va celebrar el 18 de novembre següent.
Moltes coses han canviat des d’aleshores. El nou govern soicalista espanyol ha donat senyals de vida pel que fa a la intenció d’encetar una negociació política ajornada durant anys per Mariano Rajoy. A huit mesos de les eleccions autonòmiques, els partits són conscients que ni en el millor dels horitzons hi haurà un nou model abans dels comicis. No és el moment dels grans gestos ni de les gestes mobilitzadores que demanen grans esforços i incrementen els riscos de no respondre a les expectatives.
Per això, la reunió dels representats del PSPV, Compromís, Podem, Ciutadans, UGT, CCOO i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) va tractar de com mantiindre viva l’escalfor de la revindicació sense tibar la corda en benefici de la “unitat” i sense demanar grans aportacions d’energies en vespres de les tradicionals contraccions que les forces polítiques pateixen abans del part electoral.
Pel que fa als sindicats i els empresaris, les manifestacions són una qüestió d’estil. Per als primers constitueixen la base de la seua projecció pública. Per als segons són un recurs d’emergència. Aquest dilluns tots van coincidir que no tocava eixir al carrer, almenys amb eixe format.
Així, el líder d’UGT, Ismael Sáez, va recordar que el seu sinidcat va demanar de fer una marxa a Madrid. No els ho van acceptar. Salvador Navarro, cap de la CEV, va deixar clar que, tot i que van donar suport a la manifestació del 18 de novembre, aquest mecanisme “no dóna solució als problemes”.
En el cas del PSPV una convocatòria així podria interpretar-se com a una protesta contra un govern presidit per ells mateixos. Compromís, soci de govern dels socialistes a la Generalitat, no vol posar Ximo Puig en una posició massa incòmoda i Podem, tampoc, encara que la seua representant, la senadora Vicenta Jiménez, no es va estar de retreure a Pedro Sánchez la rebaixa de l’entusiasme a l’hora de complir la promesa de canviar el sistema.
Ciutadans hi està, però no està clar si hi vol estar. No va acudir a la reunió de fa un any però al final es va sumar a la manifestació. Aquest dilluns va enviar el diputat al Congrés Toni Cantó. La seua presència va fer palés que tindrà un paper clau en el futur de Ciutadans al País Valencià. Va fer servir la seua intervenció per a incomodar el PSPV i exigir-li que pressione Sánchez perquè la reivindicació es faça realitat. També es va preguntar si el PPCV tindrà força a Madrid perquè Casado s’hi implique. Ell, però, no va aclarir si Albert Rivera ja té clar què demanen i volen els valencians ni si n’han parlat.
Tots tenen clar que la millora del sistema de finançament és una prioritat per al país. Els diferencia la intensitat del desig i la ruta per a arribar a la terra promesa de la suficiència financera. Volen continuar junts i no desaprofitar el regal que els va fer el PPCV desmarcant-se d’una plataforma que demana, amb altres formes i maneres, el mateix que ja exigien Francisco Camps, Alberto Fabra i la mateixa Isabel Bonig.
Moltes coses han canviat. Mariano Rajoy ara es dedica a registrar propietats des d’un despatx de Madrid i Pedro Sánchez viu a la Moncloa. El PPCV, però, continua automarginant-se d’una plataforma que, de ben segur, li donaria molt de joc.
