El Consorci de Museus rep el reconeixement internacional per "acostar la cultura a tothom"

L'Espai de Telles, les convocatòries Altaveu i Resistències Artístiques i els tallers dedicats a persones amb alzhèimer són algunes de les mesures valorades per l'entitat Design for All Foundation
/ València
26 setembre 2018 01:00h
L\'Espai de Telles és un espai d\'experimentació artística reservat als infants de 0 a 3 anys. 

El Consorci de Museus de la Generalitat, dirigit per José Luis Pérez Pont, està duent a terme diverses mesures per a "acostar la cultura a tothom", tal com ho defineixen des de la institució. Així, destaquen les convocatòries Altaveu, per a projectes d'inclusió i cohesió social; Reset, de relectures de gènere i multiculturalitat; Resistències Artístiques, de producció artística en entorns educatius, i Cercles, per a projectes de mediació cultural per a joves.

També hi ha el projecte Comencem de 0 (que inclou activitats per a la primera infància com Mus'n' Babies o l'Espai de Telles, el primer espai per a bebés en un museu), els tallers Refrito, per a joves; Necessitem tot tipus de ments, per a persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA); Art i cultura contra l'Alzhèimer, en col·laboració amb el Museu d'Art Contemporani d'Alacant, i Açò no és una pedra, és una idea, així com la taula de treball per a la implementació de millores en els tallers d'expressió artística en els centres ocupacionals de València, per a la integració social i cultural de persones amb diversitat funcional.

Institucions que marquen el camí a seguir

El Consorci de Museus està desenvolupant aquest conjunt de mesures a totes les demarcacions "vertebrant el territori perquè el projecte arribe a tota la ciutadania". A més, són precisament aquestes mesures adreçades a reduir les desigualtats en l'àmbit de la cultura les que han fet mereixedor el Consorci de Museus d'una menció especial dins dels premis Design for All Foundation a les Millors Pràctiques. En concret, l'organisme valencià ha sigut distingit dins de la categoria de 'Projectes, propostes, metodologies i estudis' per la seua tasca desenvolupada en diferents accions encaminades a obtindre una "cultura per a tots".

Design for All Foundation és una entitat sense ànim de lucre i d'àmbit internacional fundada en 2001, amb seu a Catalunya. L'entitat ja va concedir en març al Consorci de Museus el diploma de Bones Pràctiques i va seleccionar el seu projecte per a participar en la novena edició dels premis internacionals a les Millors Pràctiques que es van entregar divendres passat, 21 de setembre, a Luxemburg.

Segons indiquen des del Consorci, Design for All Foundation reconeix les institucions "que destaquen i que marquen el camí a seguir en el futur per a una millor pràctica del disseny per a tothom o disseny universal". Així, aquestos premis reconeixen els esforços, grans o xicotets, que han dut a terme empreses, entitats, administracions i professionals de tot el món per a demostrar que tota aplicació del disseny per a tothom contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones". 

L'equip del Consorci de Museus, després de recollir el diploma de Design for All Foundation. / CONSORCI DE MUSEUS

Cultura per a tothom, també per a les generacions del futur

S'entén per 'disseny per a tothom' (Design for All) la intervenció sobre entorns, productes i serveis amb la finalitat que totes les persones, incloses les generacions futures, independentment de l'edat, el gènere, les capacitats o el bagatge cultural, puguen gaudir participant en la construcció de la nostra societat en igualtat de condicions. 

En aquest sentit, el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, manifesta que "dins del nostre programa d'Educació i Mediació, en els museus i centres d'art en els quals treballem, tant a Castelló, com a València i Alacant, busquem generar processos de treball sostenibles de mediació amb diversos col·lectius, basats en l'experiència artística com a principi d'un procés d'aprenentatge vital".

Pérez Pont també destaca que "la igualtat és un dels principis sobre els quals es desenvolupa el projecte del Consorci de Museus, a través de les convocatòries públiques que situen els creadors i creadores en igualtat d'oportunitats en l'accés a les programacions dels museus i centres d'art així com mitjançant diferents projectes d'inclusió i cohesió social en els quals treballem per a la integració de tota la ciutadania en l'àmbit de la cultura".

Sobre el reconeixement rebut, el director del Consorci de Museus assegura que "reforça el treball realitzat i ens impulsa a continuar amb les línies establides de participació i atenció a tot tipus de públic".

Fotografia del taller Art i cultura contra l'Alzhèimer, realitzat en col·laboració amb el Museu d'Art Contemporani d'Alacant. / CONSORCI DE MUSEUS

Russafa i el "dret a la ciutat"

Precisament fruit del programa Altaveu, per a projectes d'inclusió i cohesió social, naix la mostra 'Fills del Jardí', que s'obri aquest dimecres al Centre del Carme i que es podrà visitar fins al 24 de novembre. Reivindicar l'espai públic com a propi i de tota la ciutadania és el que busca el documental de ficció Dreamcity, una trilogia de l'artista urbanista Khairi Jemli que pren forma en aquesta exposició.

En Dreamcity, Khairi Jemli investiga en tres barris de ciutats espanyoles que es troben en processos diferents: San Antón, a Conca; San Francisco, a Bilbao, i Russafa, a València. La proposta té l'objectiu de visibilitzar la importància d'un espai públic "que siga realment per a tots, un punt de trobada on teixir xarxes i, en definitiva, crear cohesió social", expliquen des del museu.

Pérez Pont recorda que, "gràcies al programa Altaveu, l'exposició 'Fills del Jardí' mostra el resultat d'una sèrie d'accions que l'artista Khairi Jemli, juntament amb l'Associació de Joves Artistes Precaris, ha realitzat al barri de Russafa al llarg d'uns quants mesos per a motivar la ciutadania i activar el seu pensament crític".

Mitjançant diverses intervencions en l'espai públic, 'Fills del Jardí' tracta de visibilitzar el poder popular i la importància d'aquest, així com apoderar sectors invisibilitzats dins dels barris que protagonitzen la mostra. També recull testimonis d'actors rellevants dins d'aquestos entorns per a mostrar les diferents realitats dels barris i establir diverses capes de lectura per a l'espectador.

Aquesta 'trilogia d'investigació audiovisual' es mostra en l'exposició juntament amb material d'estudi divers i convida a reflexionar "sobre la manera com utilitzem l'espai públic i com podem recuperar-lo davant de l'especulació immobiliària i la mercantilització d'aquestos barris que pertanyen a tota la ciutadania", descriu el museu en un comunicat.

Intervenció a Russafa en el marc de 'Fills del Jardí'. / CONSORCI DE MUSEUS

Protecció i defensa contra la gentrificació

'Fills del Jardí' és una invitació a reflexionar sobre la construcció de l'espai i com protegir-lo i defensar-lo de la gentrificació, per exemple. En definitiva, Jemli proposa una recuperació de la ciutat per als ciutadans. En els documentals sobre San Antón, a Conca, i San Francisco, a Bilbao, es mostren dos barris amb una alta població immigrant i les fronteres simbòliques que hi ha entre aquestos i la resta de la ciutat. En el cas de Russafa, es mostra com l'especulació immobiliària, la mercantilització de l'espai i el procés de gentrificació que ha patit aquest barri impedeixen hui en dia l'apoderament del veïnat, que no troba un espai propi al seu barri.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next