RedactaVeu / València.
Compromís ha sol·licitat formalment a la Junta de Portaveus que es complisca la sentència on es dóna la raó a Giuseppe Grezzi davant l’Ajuntament per una resolució del 25 d’abril de 2013 on es reprovava, amb els únics vots del Partit Popular, l’assessor de Compromís. Tant a la sentència de la jutgessa, com a l’escrit del fiscal parlen d’una vulneració del dret fonamental a la llibertat d’expressió (article 20.1 de la Constitució).
“No és una bona notícia que l’Ajuntament de València siga condemnat per vulnerar un dret fonamental, com és el dret de llibertat d’expressió. Com es diu en el text del fiscal: “La llibertat d’expressió constitueix un dels fonaments essencials d’una societat democràtica” i en la sentència: “Hem de considerar superats els temps on era exigible als servidors públics una lleialtat acrítica” les coses ja no són, per sort, com pensa i intenta dur a terme Rita Barberà” segons Joan Ribó.
La sentència demostra “la instrumentalització de les institucions per part del Partit Popular, en aquest cas l’Ajuntament de València, per als seus propis interessos. L’intent de censura respon a la persecució i l’atac constant que rep el Grup Municipal Compromís per part de l’equip de Rita Barberà”.
Ribó assenyala que “per desgràcia aquesta sentència no és una excepció. El comportament de l’equip de govern en la nova Ordenança de l’espai públic també mostra actituds autoritàries en algun dels seus articles com per exemple, reservar per al Consistori algunes places importants com la de l’Ajuntament o la de la Mare de Déu. També a la proposta inicial es prohibia la propaganda dels partits polítics fora del període electoral, però una al·legació de Compromís ha modificat la intenció de l’article”.
Joan Ribó recalca que el Partit Popular “primer ens ha retallat els serveis bàsics i el nivell de vida de la majoria de la població, ara es dedica a retallar-nos les llibertats fonamentals per a silenciar l’oposició. Des de Compromís no permetrem que Rita Barberà aplique la màxima “el carrer és meu!”, ja que tenim clar que l’espai públic és de tots i és el lloc on s’ha d’expressar el dret a la llibertat d’expressió ”.
