Moviment contra la Intolerància xifra els delictes d'odi al País Valencià en més de 400 incidents a l'any

L'informe Raxen posa de manifest que aquest territori segueix al capdavant de les agressions ultres, juntament amb Madrid, Catalunya i Andalusia
/ València
28 setembre 2018 01:00h

Moviment contra la Intolerància ha registrat 87 incidents relacionats amb delictes d'odi al País Valencià en 2017. Concretament, 55 a la demarcació de València, 17 a la de Castelló i 15 a la d'Alacant. No obstant això, consideren que aquestes xifres no representen la realitat, ja que a la Unió Europea només es denuncien el 20% dels casos. Per això, l'organització afirma que al nostre territori es produeixen entre 400 i 600 incidents a l'any, la meitat d'ells a la demarcació de València.

Així es desprén de l'Informe Raxen anual que ha donat a conéixer aquest divendres el president de Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, en roda de premsa. Quantitativament, els incidents registrats per l'organització són similars als de 2016 i, de nou, el País Valencià se situa entre les autonomies "al capdavant" en aquest tipus d'incidents, juntament amb Madrid, Catalunya i Andalusia.

Més enllà de les dades numèriques, Ibarra ha alertat sobre un "clima d'intolerància, amb un repunt de la islamofòbia", especialment després dels atemptats de Cambrils i Barcelona l'estiu passat. En aquest sentit, el president de Moviment contra la Intolerància ha subratllat un problema creixent que no recull l'informe: "L'eclosió salvatge en Internet del discurs de l'odi, humiliant, vexatori i atemptatori contra la dignitat de les persones", que s'observa cap a immigrants, institucions o persones que tenen ideologies contràries a qui ho emet.

"Sabem que la propaganda sempre precedeix a l'acció", ha avisat Iborra, per la qual cosa ha reclamat que "es rastrege bé què està passant en Internet i en les xarxes socials", ja que "la major part tenen una "base organitzada i, si tenen una base organitzada, és que hi ha grups neonazis i grups neofeixistes operant a la Comunitat Valenciana".

Males perspectives per al futur

Ibarra ha reclamat a les institucions polítiques, judicials i policials que siguen "proactives" enfront de la "impunitat" de què gaudeixen aquestos fets i actuen "d'ofici" per a investigar-los. De fet, el president de l'organització ha instat el govern valencià a elaborar una llei contra tota forma de discriminació que puga desembocar en delictes d'odi. "Si espera que s'aclarisca el parlament espanyol, la perspectiva és inquietant", ha apuntat. 

També ha advocat per l'"educació" primerenca en la tolerància als centres educatius i per impulsar un pla de protecció de les víctimes.

Segons ha avançat Ibarra, el pròxim informe reflectirà encara més agressions, ja que "aquest estiu s'han registrat moltes agressions" no només a persones i a col·lectius vulnerables, sinó també cap a les associacions que les defensen.

"Els ultres ixen de l'estadi"

L'informe destaca que en 2017 s'han produït al País Valencià "moltes agressions" –se n'han recollit 40–, molta incitació a la violència, signes de polarització en l'àmbit de la xenofòbia i el racisme i, en l'àmbit del futbol, una presencia activista ultra amb agressions en categories inferiors. També apareix una intolerància violenta, un "matonisme", que "en determinats escenaris i sense vindre al cas es provoca una agressió", ha apuntat Ibarra.

A més, el document posa en relleu que "els ultres han eixit de l'estadi i són capaços d'atacar una manifestació", cosa que és "un canvi qualitatiu i una politització extraordinària del grup ultra del futbol" que "té un component ideològic", ha apuntat Ibarra.

A parer seu, "els ultres no haurien d'existir i, si existeixen, no haurien d'eixir de l'estadi excepte per a anar-se'n a casa". "Però ens trobem que són capaços d'organitzar-se i atacar una manifestació d'una forma molt agressiva". De fet, Moviment contra la Intolerància està personada com a acusació popular per les agressions produïdes en la manifestació del darrer 9 d'Octubre

Dret de manifestació per a tothom

Preguntat per la celebració del pròxim 9 d'Octubre, en la qual s'han autoritzat diverses manifestacions i concentracions –entre elles España 2000–, ha volgut deixar clar que el dret de manifestació és "legítim, fins i tot de manifestacions que no ens agraden".

Ara bé, Ibarra ha demanat a la Delegació del Govern Espanyol que "prenga mesures cautelars per a realitzar una intervenció si es produeixen actuacions delictives" i si s'exerceix el dret a manifestació "conculcant llibertats i drets dels altres, és a dir, insultant, vexant, injuriant, amenaçant i confluint coactivament contra una altra manifestació", com va ocórrer l'any passat.

Posar la víctima en el centre

Respecte al pla del Ministeri de l'Interior per a reinserir agressors per delictes d'odi, Ibarra creu que és prioritari "protegir les víctimes i les associacions que les defensen amb un pla d'intervenció i, després, amb la reinserció del delinqüent".

Al seu entendre, "començar plantejant-se reunir condemnats de delictes d'odi amb víctimes és començar la casa pel final". En aquestos moments, ha dit, l'estatut de la víctima "no està ben aplicat" i "trobem a faltar un enfocament victimològic que pose la víctima en el centre i s'ocupe de les seues necessitats psicològiques i dels problemes de represàlies, perquè sol haver-hi prou agressió organitzada".

Quin és el límit a la llibertat d'expressió?

Finalment, preguntat sobre la possibilitat que el govern espanyol regule la llibertat d'expressió, com va apuntar la vicepresidenta Carmen Calvo, Ibarra ha assenyalat que "no podem polaritzar-nos entre limitar la llibertat d'expressió o el tot val" i s'ha remés a la definició del 'discurs de l'odi' encunyada en 1997 per la Unió Europea. Al seu entendre, "el límit de la llibertat d'expressió és el discurs de l'odi", ha conclòs.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next