La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ha reconegut aquest dilluns que el sistema judicial va fallar en el cas de les dues xiquetes assassinades pel seu pare a Castelló la setmana passada. Com a conseqüència d’aquest succés i d’altres episodis tràgics, ha avançat que s’han reforçat les unitats de valoració forense del risc especialitzades en violència de gènere.
En una trobada amb els mitjans de comunicació per a presentar els protocols d’actuació institucional en matèria de valoració de riscos en els casos de violència de gènere, Bravo ha assegurat que és “importantíssim” incorporar més recursos en el moment inicial d’una denúncia per violència de gènere perquè quan una víctima acudeix a denunciar “no pot estar sola”.
La titular de Justícia ha considerat que la dona estiguera en un procediment judicial civil, que hi haguera discussió sobre la guarda i custòdia de les xiquetes i que l’avaluació del risc no va indicar realment el perill ni l’agressivitat del maltractador són fets que demostren que el sistema judicial va fallar.
La dona solament disposa d’assistència lletrada, quan és molt important que en aquestos casos tinguen suport psicològic i que aquest puga valorar el resultat del qüestionari. Per això, després de la commoció per la mort d’una dona de 28 anys a Elda (el Vinalopó Mitjà) el 8 de novembre de 2017 en rebre un tret en el cap per part de la seua exparella sentimental quan arreplegava al seu fill del col·legi, es va constituir un grup de treball compost per experts que han plantejat una sèrie de propostes.
Amb eixes mesures, que estan dirigides a la Generalitat, al Ministeri d’Interior i de Justícia i als Col·legis d’Advocats, es pretén potenciar les unitats de valoració forense integral, una millora que s’ha aconseguit en les de València i Alacant i a Castelló està en tràmit, dotant-les de més mitjans.
Per a realitzar els informes de valoració de riscos en l’Institut de Medicina Legal de València s’ha dotat d’un metge forense (cap de secció), quatre forenses que també realitzen el seu treball ordinari, tres forenses adscrits als Jutjats de Violència sobre la Dona de Paterna, Torrent i Gandia i altres cinc que atenen les necessitats de guàrdia, així com tres psicòlegs i un treballador social.
En 2017 no es va sol·licitar cap informe de valoració urgent del risc de violència de gènere al País Valencià, i enguany han sigut 19, un nombre escàs, segons la consellera, que ha anunciat que proposarà incloure en els Pressupostos de la Generalitat per a 2019 la creació d’unitats d’avaluació comarcals. En matèria de formació, la Conselleria ha signat convenis per a cursos multidisciplinaris perquè existeix un dèficit de formació en el moment de la recepció de la denúncia i s’ha de garantir que tot el personal tinga la major especialització possible.
Nou enfrontament amb Oltra?
Unes hores més tard a la presentació d’aquesta iniciativa, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, era preguntada sobre aquesta qüestió. La sorpresa, de nou, s’ha plasmat en la cara de la número dos del govern valencià, atés que ha reconegut que no tenia constància d’aquest projecte. “Haguera estat bé conéixer aquest projecte, però bé, supose que no ho tindrien perfilat encara”, ha afegit Oltra, qui ha assegurat que estarà “encantada” que la consellera Bravo els explique en què consisteix.
A més, la vicepresidenta ha recordat que existeix una comissió interdepartamental de la Generalitat en matèria de violència de gènere, que de fet es va reunir un dia abans que el pacte valencià contra la violència “i tampoc va eixir el tema”.
