Pedro Sánchez va aconseguir la investidura amb 180 vots. Matemàticament hauria sigut possible que prosperara la moció de censura contra Mariano Rajoy sense el concurs dels quatre diputats de Compromís. Però, de fet, el ‘sí’ de Joan Baldoví, Marta Sorlí, Ignasi Candela i Enric Bataller va ser determinant perquè l’efecte dòmino que va conduir al desencadenament del tomb polític espanyol.
Darrere de Compromís van anar els nacionalistes catalans i els bascos. Els darrers vots necessaris (fins a 176) van arribar del PNB. L’arrenglerament final dels dos parlamentaris de Bildu van completar la majoria de 180.
Les properes setmanes Pedro Sánchez ha de revalidar la confiança del parlament espanyol. La continuïtat del govern socialista depén en bona mesura de l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2019. El PSOE, amb només 84 diputats, ha de negociar a múltiples bandes. En primer lloc ho ha de fer amb Podem, el seu soci principal i imprescindible per a començar a configurar alguna mena de majoria.
De les forces minoritàries Compromís sembla, a priori, l’aliat més accessible. És un partit de govern al seu territori i en coalició amb el PSPV. La gran novetat és que, per primera vegada, un partit “d’estricta obediència valenciana” com aquest dilluns el va qualificar la seua coportaveu, Àgueda Micó, pot ser protagonista en la configuració dels comptes de l’Estat.
L’any passat ja va sorgir el debat al voltant de si el valencianisme polític havia d’implicar-se en una negociació amb el PP de Rajoy. Els guanys podrien haver sigut ser tangibles. El PNB va acabar donant la majoria al PP a canvi de substanciosos beneficis territorials.
Políticament, però, la dreta nacionalista basca ho tenia més fàcil. Durant dècades, quan ha calgut ha fet de frontissa, com abans la dreta catalana, amb les majories relatives de PP i PSOE. Compromís no va entrar en la negociació, precisament, perquè governa amb els socialistes al País Valencià amb el suport de Podem i perquè molts dels seus militants i votants no haurien entés que donara oxigen a un partit hipercentralista i tacat de corrupció.
De fet, el finançament il·legal constatat en una sentència va propiciar la caiguda de Rajoy. Ara, Compromís es troba en el bloc que dóna suport al govern espanyol. La negociació dels PGE serà a múltiples bandes i Sánchez no és l’únic interessat que no s’avancen les Eleccions Generals.
La pressió de Compromís, com la de resta de forces que prefereixen que s’esgote la legislatura espanyola, haurà de compensar-se amb la possibilitat que Sánchez esgrimisca l’avançament electoral. La complexitat està garantida.
Reivindicacions avançades
Aquest dilluns Compromís ja va avançar una demanda que, per a portar-se a terme, hauria d’incloure’s en el capítol d’inversions del Ministeri de Foment. La Generalitat va demanar set accessos nous per a quan s’allibere de peatges l’AP-7 a finals de 2019.
La coalició valencianista n’ha afegit cinc més. Àgueda Micó va destacar en una roda de premsa que aquest dimecres Ximo Puig visita Pedro Sánchez a la Moncloa i que el secretari d’Estat d’Infraestructures estarà a València eixe dia, reunit amb la consellera María José Salvador.
“Cal que Ximo Puig tinga una actitud de president de totes i tots els valencians i no de membre del Comité Federal del PSOE”, va advertir la també secretària general del Bloc en una frase que sona a toc d’eixida de la darrera negociació amb molts diners a taula abans d’unes eleccions valencianes on, entre altres coses, els partits es disputaran el lloc de millor defensor dels interessos de la ciutadania i el país dels valencians.
