La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha reconegut a la Universitat Catòlica de València (UCV) el dret al fet que els seus alumnes de Ciències de la Salut puguen realitzar pràctiques en la sanitat pública i a subscriure un conveni de cooperació educativa en matèria de pràctiques acadèmiques curriculars.
El tribunal sosté que la UCV ha acreditat la insuficiència d’hospitals privats per a la pràctica curricular dels seus alumnes i que les places que hi ha en els públics són “suficients” per a atendre “sense tensions” tots els estudiants, procedisquen de l’ensenyament públic o privat.
D’aquesta manera, la sala estima el recurs de la UCV contra la desestimació presumpta de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública d’informatització d’un nou conveni de cooperació educativa que va sol·licitar en juliol de 2016 i ordena a l’administració al fet que elabore un de nou en un termini de quatre mesos, un temps que veu “suficient i raonable”. En el procés figurava com a codemandada la Universitat de València (UV). Així consta en una sentència d’aquesta sala, datada el passat 19 de setembre i facilitada pel TSJ, en la qual condemna les demandades, la Generalitat i la UV, al pagament de costos, limitant-les a 7.000 euros per tots els conceptes. La decisió no és ferma i contra ella cap recurs davant el Tribunal Suprem.
El tribunal estima en aquesta sentència un recurs contenciós administratiu de la UCV contra la desestimació presumpta de la Conselleria de Sanitat Universal d’informatització d’un nou conveni de cooperació educativa sol·licitada el 26 de juliol de 2016.
“Principi d’igualtat”
La Universitat Catòlica sol·licitava que se li possibilitara subscriure amb la Conselleria aquest conveni, ja que considerava que tenia dret per la Llei General de Sanitat, entre altres normes, i perquè, de no subscriure’l, s’atacaria al principi d’igualtat i a la creació de centres docents.
La sala qualifica de “contradictòria” la contestació a la demanda de la Generalitat, ja que, per una banda, demana que s’inadmeta la demanda perquè considera que realment el que s’exerceix és un dret de petició, però, per altra, reconeix el dret de la UCV a subscriure el conveni de cooperació amb una sèrie de condicions i requisits, que sosté que incompleix.
En aquesta línia, la Generalitat al·legava que la subscripció d’eixe conveni tal com volia la UCV “no és conforme a dret” perquè no ho permetia el reial decret de creació, reconeixement, autorització i acreditació d’universitats i centres universitaris perquè l’excepció “no pot convertir-se en regla general” en estar assignat “un hospital universitari a una sola universitat” i ser contrària a la Llei 53/1984 d’incompatibilitats.
En aquest punt, el tribunal es planteja si amb aquesta contestació, la Generalitat el que està fent és desistir del procés, punt en el qual considera que no pot estimar que existeix un “aplanament total” –no va discutir el dret al conveni sinó que es va limitar a negar-ho sense resoldre expressament sobre la sol·licitud– però sí que declara la inexistència de les causes d’inadmissibilitat esgrimides.
Així, la sala rebutja les al·legacions de la Generalitat perquè, en primer lloc, l’excepció assenyalada és la raó del conveni i perquè ho impossibilita la llei d’incompatibilitats, ja que no és extrapolable a altres àmbits (docència, administració o administració de Justícia) perquè s’ha de distingir entre pràctiques acadèmiques i pràctiques curriculars, “sent aquestes les sol·licitades de conveni, realitzades per facultatius públics als quals acompanyen els alumnes en la seua activitat hospitalària diària, sense que es veja interrompuda la seua activitat per l’assistència d’aquests”.
Segons la sala, mantindre una opinió contrària seria “deixar sense contingut el dret” de la UCV perquè “mai se li podria materialitzar l’adscripció d’un hospital a una universitat pública o per incompatibilitat dels facultatius de tals hospitals”.
En aquest sentit, els magistrats indiquen que, amb una pericial, la UCV “ha acreditat que hi ha insuficiència d’hospitals privats per a la pràctica curricular d’alumnes de Medicina i Infermeria, i que les places disponibles per a la pràctica curricular als hospitals públics acreditats per a la docència són suficients per a atendre sense tensions als alumnes procedents de la universitat pública i privada”.
