Sanitat i Educació s'alien per a educar en hàbits alimentaris saludables dins dels menjadors escolars

El conseller Marzà i la consellera Barceló presenten la nova 'Guia per als menús en menjadors escolars', que actualitza el document de 2007

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, han presentat aquest dimecres al CEIP Alejandra Soler de València la 'Guia per als menús en menjadors escolars 2018', un document que actualitza la guia publicada en 2007 i que pretén arbitrar els mecanismes que garantisquen una oferta alimentària equilibrada i saludable als centres educatius públics i privats valencians. 

Per exemple, es recomana per al primer plat llegums, arrossos, pasta, creïlles, verdures i hortalisses en amanida o cuinades. Pel que fa als segons plats, se solen configurar aliments rics en proteïnes animals com les carns, els peixos o els ous, si bé una bona complementació d'aliments vegetals suposa una alternativa adequada a les proteïnes animals i poden configurar el menú amb una altra estructura. A més, quan el primer plat continga racions corresponents a aliments dels considerats constituents habituals d'aquest plat juntament amb altres del segon plat (per exemple, paella de pollastre), es considerarà plat únic. En aquest cas hauria d'anar acompanyat per una ració de verdura, lacti i fruita per a constituir un menú complet. Sobre les postres, es recorda que aquest "és el lloc reservat per a la fruita fresca en la nostra cultura, costum que s'ha de mantindre". "El consum de lactis (llet, formatge o iogurt) no suplirà en cap cas la fruita, tot i que pot complementar-la (per exemple, maduixes amb iogurt)", indica.

Menús prototip per a 10 dies

Aquestes són algunes de les recomanacions bàsiques que inclou la nova guia, unes recomanacions que s'han d'adaptar a cada menor segons la seua edat, sexe, creixement i activitat física. Tenint en compte això, i també les indicacions de l'OMS i de la Universitat de Harvard, en el document també s'inclouen una sèrie de menús escolars saludables per a la població infantil i adolescent. Així, es presenten els menús escolars prototip per a 10 dies –és a dir, 2 setmanes escolars–, que han de ser completats amb les ingestes que es realitzen fora del centre educatiu. Hi ha menús per a l'alumnat d'entre 4 i 6 anys; d'entre 7 i 9; d'entre 10 i 12, i des dels 12 fins als 16. Tots ells segueixen l'estructura tradicional dels components d'aquest àpat: primer plat, segon plat, guarnició i postres. 

Un 50% del menú ha d'estar constituït per verdures, hortalisses i fruites de proximitat, mentre que l'altra meitat es reparteix entre els cereals integrals i les proteïnes i fruites seques. Per contra, s'han de limitar les carns roges i evitar les processades, com ara el bacó i les salsitxes.

Una bona alimentació és prevenció

Tal com ha indicat Barceló, l'etapa escolar és "una edat molt important per a tindre hàbits saludables". Amb aquesta guia, es pretén "orientar els professionals que treballen als menjadors escolars, les empreses que fan els menús i els consells escolars". A més, Marzà també ha parlat de "la importància que les famílies puguen tindre a l'abast eixa guia, que puguen consultar-la". De fet, el document ja està disponible al web de la Generalitat. En aquest sentit, el conseller ha remarcat que es fan entre un 10% i un 11% d'àpats al menjador escolar, però que la resta són a casa. "Per això és important traslladar els bons hàbits també a la llar".

Durant la presentació de la guia s'ha remarcat que una alimentació inadequada i la manca d'activitat física són les causes principals de malalties com ara l'obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis tipus 2, alguns tipus de càncer, la càries i l'osteoporosi. Per això, una bona alimentació "és prevenció", en paraules de Barceló, ja que "no es desenvolupen problemes en el futur".

Malgrat que el País Valencià és terra de dieta mediterrània, l'Enquesta de Salut de 2016 ha evidenciat que, en la població menor de 15 anys, un 68,7% no consumeix diàriament verdures ni hortalisses; un 35,5% no consumeix fruita diàriament; un 8,5% no consumeix llegums setmanalment; un 48,4% consumeix aperitius (snacks) diverses vegades per setmana; un 34,5%, begudes ensucrades, i un 4,1% consumeix diàriament pastissos, dolços o brioixeria industrial. Amb aquestes dades en la mà, la responsable de Sanitat ha reconegut que "estem molt per davall dels percentatges òptims" i ha remarcat la importància de "fer pedagogia sobre l'alimentació".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat