Save the Children presenta aquest dijous la campanya ‘Trenque el silenci’ amb l’objectiu de “sensibilitzar la població sobre el dolor que han viscut i segueixen vivint molts xiquets i xiquetes i per a demanar major protecció per a les víctimes”. En concret, fa referència a les víctimes d’abusos sexuals en la infància i recull testimonis que són “una mostra inequívoca de l’existència d’una problemàtica arrelada en la nostra societat”.
La campanya també vol fer una crida a tota la població perquè done el seu suport solidaritzant-se amb les víctimes i reclamant al govern espanyol que aprove, dins del projecte de Llei de Protecció Integral a la Infància contra la Violència, mesures específiques de lluita contra l’abús sexual a menors.
Abusos sexuals al País Valencià
Segons les dades facilitades per Save the Children, en 2017 es van registrar a l’estat espanyol 4.211 denúncies per abusos sexuals, de les quals un 16,1% van ser al País Valencià, amb 681 denúncies. A més, des de 2010 aquestes denúncies han augmentat quasi un 80% en aquest territori. No obstant això, per al director territorial de Save the Children, Rodrigo Hernández, aquestes dades “podrien ser només la punta de l’iceberg, ja que lamentablement es tracta d’una situació molt normalitzada, en la qual la culpa o la vergonya fan molt difícil que els xiquets i xiquetes s’atrevisquen a denunciar”.
Un altre aspecte que destaca l’ONG és que la majoria de processos judicials oberts al País Valencià se suspenen per falta de causes que justifiquen l’acció de la justícia, una ràtio que se situa concretament en un 75,6% i que estaria per sobre de la mitjana estatal (amb un 72,2%), segons l’informe ‘Ulls que no volen veure’ de Save the Children.
“Encara que des del Consell s’han engegat mesures que poden ajudar a millorar la situació d’aquestos xiquets i xiquetes, com ara la futura llei d’infància, és urgent que tire endavant com més prompte millor la Llei Integral de Protecció a la Infància enfront de qualsevol tipus de violència, que segons va anunciar el govern [espanyol] s’enviarà al Congrés dels Diputats per a la seua aprovació el segon trimestre de 2019″, assegura Hernández.
Per al responsable de Save the Children, “és fonamental treballar en la prevenció per a evitar que es produïsquen fets tan terribles com els d’Elx o Castelló”.
Emiliano, Nadia i Gloria trenquen el silenci
L’ONG denuncia que el patiment de les víctimes continua ocult en nombroses ocasions a causa de la solitud en què es veuen sumides aquestes persones, així com a causa de l’encobriment d’altres individus i institucions que no van detectar o no van denunciar els abusos. Per això, Save the Children agraeix la generositat i valentia dels qui van patir abusos en la seua infància i estan ara visibilitzant la seua experiència.
Un dels testimonis inclosos en ‘Trenque el Silenci’ és el d’Emiliano. Ell va començar a patir abusos sexuals per part d’un sacerdot en el seminari on estudiava quan tenia 10 anys. Cada nit li horroritzava ser la persona triada. La por, el dolor i la vergonya del que va patir durant anys van acabar amb la seua infància i van marcar la seua vida adulta. Emiliano té avui 52 anys i fins fa dos no va ser capaç de trencar el silenci per a explicar i denunciar el que va viure quan era xicotet.
“Trenque el silenci i espere que molta més gent trenque el silenci amb mi”, assegura Emiliano en una entrevista amb Save the Children.
Nadia trenca el silenci de forma pública per primera vegada per a denunciar la violència que va patir per part del seu pare. “En casos d’abús sexual en la llar tot és molt més complicat. Primer has de ser conscient de la situació; després, tindre el valor de comunicar-ho a la teua família, i, finalment, fer un pas més… I normalment és la teua paraula contra la seua, no tens res on agafar-te. Hi ha molt de desemparament”, lamenta Nadia.
També hi ha el cas de Gloria Viseras, exgimnasta que va denunciar l’entrenador Jesús Carballo per abusar sexualment d’ella quan era una xiqueta. Viseras considera que “la llei actual protegeix l’abusador perquè té en compte els aspectes administratius i no els aspectes emocionals de la persona que pateix la violència” i defensa que “la llei hauria d’estar orientada al fet que les víctimes puguen trencar el silenci”.
