La reforma de l'Estatut no obligarà l'Estat a equiparar les inversions amb la població

La sentència del Constitucional sobre Catalunya va establir que una autonomia no pot "menyscabar la plena llibertat de les Corts Generals" de decidir com es reparteixen els recursos
7 octubre 2018 01:00h
El debat de la reforma de l\'Estatut valencià de 2011 segueix sense data a la cambra baixa.

Després d'un embús de set anys, l'esperada reforma de l'Estatut arrancarà de manera definitiva a finals d'octubre al Congrés. El bloqueig amb què s'ha trobat la normativa autonòmica no ha sigut només a causa de tràmits burocràtics sinó també dels canvis d'opinió que el PPCV va tindre quan es trobava a la Generalitat. De fet, en aquest període de temps, la reforma dels estatuts castellanomanxec, canari i murcià s'han tramitat abans, malgrat ser posteriors al valencià.

El que la norma fonamental reclama ara és la inclusió d'una disposició que equipare les inversions estatals amb el pes de la població. Es tracta d'una mesura copiada d'altres estatuts com ara l'andalús, l'aragonés i el català (encara que en aquest cas les inversions es relacionen amb el PIB i no amb la població), que en l'any 2006 l'expresident popular, Francisco Camps, es va negar a aprovar per considerar-la inconstitucional. El rebuig de Camps a incloure aquesta qüestió va ser tal, que, fins i tot, el govern d'aleshores va recórrer contra la normativa catalana i l'andalusa.

El que no era assumible en 2006 ja ho era en 2011 quan el PPCV va acceptar finalment equiparar població i inversions de l'Estat, però aleshores calia reformar l'Estatut. Aquest fet va arribar l'any 2011 quan les Corts van aprovar aquesta reforma. Malgrat tot, la clàusula difícilment tindrà algun efecte pràctic. De fet, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'estatut català ja va apuntar contra aquesta mena de disposicions deixant clar que una autonomia no pot "menyscabar la plena llibertat de les Corts Generals" a l'hora de determinar els repartiments dels recursos de l'Estat. El TC no va anul·lar la disposició catalana però la va buidar de contingut.

En consonància amb la doctrina constitucional, el Ministeri d'Hisenda ha obviat les previsions estatutàries. De fet, les dades dels darrers anys sobre el Ministeri d'Hisenda revelen que aquesta disposició no s'ha tingut en compte a l'hora d'elaborar els Pressupostos Generals de l'Estat, el govern espanyol ha repartit les inversions segons les circumstàncies del moment. 

La clàusula trampa de Camps

La reforma de l'Estatut va ser la primera aprovada en tot l'Estat, després de la victòria socialista en les eleccions de març de 2004. L'Estatut català havia de ser el primer, però tant PP com PSOE van engegar primer el valencià per a convertir-lo en un punt de contenció davant d'unes demandes més profundes per part del parlament de Catalunya. Els socialistes i els populars esperaven que la normativa valenciana marcara els límits que la resta d'Estatuts no podrien superar. Els fets, però, no van ocórrer així. Malgrat que Camps en aquell moment no es va atrevir a fixar de manera ferma qüestions com que les inversions de l'Estat al País Valencià s'equipararen al pes poblacional, sí que ho van fer unes altres autonomies i no només Catalunya, sinó també Andalusia. Quina va ser la reacció de l'expresident popular? Primer va criticar aquesta mesura i després va voler tindre-la també en la normativa valenciana.

En previsió que els altres estatuts superaren els valencians, Camps havia fet aprovar el 2006 la clàusula que es va batejar amb el seu nom, que no era sobre les inversions sinó sobre qualsevol matèria en què les altres normatives hagueren arribat més lluny que la valenciana. Precisament les inversions es van revelar com la diferència més sagnant. La reacció de Camps venia marcada per la impotència en comprovar que altres autonomies aconseguien aspectes que l'excap del Consell no va barallar.

Iniciatives posteriors: la Comissió de l'Estatut

Mentre la reforma de l'Estatut es trobava aparcada en aquest temps, les Corts van aprovar per unanimitat en els primers mesos d'aquesta recent legislatura la creació d'una comissió especial d'estudi per a abordar la possibilitat  d'una "àmplia" reforma de l'Estatut per a adequar-lo a les "necessitats actuals de la societat valenciana", incloent-hi la reforma del sistema electoral.

Aquest és un aspecte, que Ciutadans ha tornat a posar damunt de la taula en els últims dies per a incloure la circumscripció única. Sense aquesta condició la formació taronja ja ha avisat que no donarà suport a la nova llei electoral valenciana. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next