La soprano Montserrat Caballé ha mort aquest divendres a la nit als 85 anys a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, on estava ingressada des del mes de setembre per uns problemes a la vesícula. El funeral per la intèrpret serà aquest dilluns a les 12.00 hores al Tanatori de les Corts i la sala de vetlla s’obrirà aquest diumenge al migdia.
Tot i que darrerament s’havia retirat dels escenaris per problemes de salut, Caballé ha protagonitzat una carrera professional d’èxit interpretant un centenar de personatges d’òperes en escenaris de tot el món.
Nascuda a Barcelona el 12 d’abril del 1933, Caballé va començar de ben jove les incursions al món de la música amb les classes Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, que va haver d’abandonar un temps per la precària salut del seu pare i que la va obligar a treballar per pagar-se una intervenció. Va ser el mecenes Joan Antoni Bertran qui li va sufragar les depeses de la seua formació, de manera que va poder continuar els estudis a principis de la dècada dels 50. Allà, hi coneixeria les sopranos que la van influir en la seua carrera professional, com Eugenia Kemmeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi.
Després dels seus estudis al Conservatori del Liceu, Caballé va debutar als escenaris l’any 1955 interpretant Serpina de l’òpera La serva padrona en dues actuacions a l’estiu d’aquell any a València, Reus i Figueres. L’any següent ingressava al Teatre Municipal de Basilea. La seua estrena al Liceu no arribaria fins al 1962, quan va interpretar Arabella de Richard Strauss, després de passar pels escenaris de Bremen i Viena, on en aquesta darrera ciutat va triomfar com a Donna Elvira de Don Giovanni. El seu reconeixement ja era un fet a nivell internacional i la seua consolidació va arribar el 1965 a Carnegie Hall de Nova York, quan després de substituir Marilyn Horn a Lucrezia Borgia, una obra de Gaetano Donizetti de qui Caballé n’acabaria interpretant un ampli ventall d’òperes, junt amb altres de Giuseppe Verdi.
També en 1965, va debutar al Metropolitan Opera interpretant el paper de Marguerite en el Faust del compositor francés Charles Gounod. Ja a la dècada dels 70, va tornar a creuar l’Atlàntic per estrenar-se a L’Scala de Milà amb Norma de Bellini i representar Violetta a La Traviata al Covent Garden de Londres.
Reconeixements
Al llarg de la seua trajectòria, Caballé ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals destaca la Medalla d’Or del Gran Teatre el Liceu (1996), la Medalla d’Or de la Generalitat (1982) i el Premi Príncep d’Astúries (1991), junt amb Victoria dels Àngels, Josep Carreras i Plácido Domingo, entre d’altres. A més, el seu retorn al Gran Teatre del Liceu el 2003 –després d’uns anys apartada dels escenaris per problemes de salut– amb l’òpera Enric VIII la va fer mereixedora del Premi Nacional de Música, i també va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la Universitat de Barcelona els anys 2008 i 2011, respectivament.
A finals de la dècada dels 80, Caballé va interpretar junt amb el cantant de Queen, Freddie Mercury, el tema Barcelona, que posteriorment s’acabaria convertint en l’himne dels Jocs Olímpics de Barcelona al mateix temps que la cançó es convertia en un supervendes. La diva i el cantant, que s’admiraven mútuament i van arribar a treure un àlbum junts, no van poder cantar junts aquest tema en la inauguració dels Jocs, ja que el cantant britànic va morir l’any abans com a conseqüència de la SIDA.
Primers problemes de salut
A l’octubre 2012, la soprano va patir un ictus lleu mentre es trobava a l’estranger que no li va afectar la mobilitat ni la parla, tot i que una conseqüència va ser la fractura d’húmer que va patir, de la qual se li va fer un tractament conservador i va evitar, així, passar pel quiròfan. Aquest contratemps la va obligar a suspendre un concert a l’Auditori de Girona.
Caballé havia limitat molt les aparicions públiques. Una d’elles va ser l’homenatge que va rebre al Teatre Reial de Madrid el 9 de desembre del 2014, on diverses sopranos, entre elles la seua filla, van interpretar diverses peces i van recordar la trajectòria de l’artista, especialment a les dècades dels 60, 70 i 80, quan Montserrat Caballé va arribar al cim de la seua carrera.
Problemes amb Hisenda
Durant els últims anys, Caballé ha estat pràcticament retirada de la vida pública i ha estat notícia pels seus problemes amb Hisenda després que el fisc considerara que no va pagar mig milió d’euros el 2010. Finalment, la soprano va arribar a un acord amb la Fiscalia de Delictes Econòmics i amb l’Advocacia de l’Estat per no anar a judici ni a presó –va acceptar una pena de sis mesos de presó que quedaria anul·lada amb l’abonament d’una multa–.
Anteriorment, en l’abril i el maig del 2014, Caballé ja va retornar els 508.000 euros que li reclamava Hisenda, amb l’objectiu de buscar una reducció de la possible pena que se li poguera imposar per suposat frau fiscal. Ho va fer en dos pagaments, un primer de 300.000 euros i un segon de 208.000. A més, se li van sumar 75.000 euros en concepte d’interessos.
