9-O: Un any d'agressions feixistes a cara descoberta

Des del 9 d'Octubre de 2017 s'han comptabilitzat 87 delictes d'odi al País Valencià

L'activitat dels grups alineats amb l'extrema dreta al País Valencià va tindre un punt d'algidesa durant els anys del Consell Preautonòmic i les primers eleccions a les Corts. De 1976 a 1983, el feixisme actuava amb impunitat però amb nocturnitat i posant a esguard la identitat dels autors dels atacs. Així, els noms i cognoms dels artífex de diversos atemptats, com ara els que van patir Joan Fuster i Sanchis Guarner, continuen anònims. Fins ara no s'ha sabut qui va enviar el paquet bomba al filòleg valencià, ni qui va instal·lar dos explosius a la façana de la casa de l'escriptor de Sueca.

Malgrat tot, les accions feixistes al País Valencià des de la democràcia, incloent tots els atacs perpetrats pels ultres al llarg de la denominada Batalla de València, fins a l'actualitat s'han qualificat com una activitat terrorista de baixa intensitat. Un degoteig d'atemptats on els autors s'han preocupat d'ocultar-se rere la foscor de la nit, el passamuntanyes o l'anonimat del correu postal. Tanmateix, des del 9 d'Octubre de 2017 fins a la Diada del País Valencià que tindrà lloc aquest dimarts, els atacs i actes feixistes s'han intensificat al llarg d'aquestos 12 mesos. Però, més enllà del creixent nombre d'actes on l'extrema dreta ha tractat de rebentar manifestacions, aplecs, atacar seus i actes polítics i fer escarni a càrrecs del Consell –com ara el que va patir la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra–, el que més crida l'atenció és el fet que aquestos s'han realitzat amb la cara descoberta i, sovint, amb autorització per part de la delegació del govern espanyol per a concentrar-se a escassos metres d'actes autoritzats.

Al llarg d'aquest any, des de la darrera diada fins a la d'aquest 2018, els atacs feixistes i contramanifestacions han augmentat. Rere els continus actes feixistes hi ha diversos esdeveniments que han alimentat el desig dels grups ultres d'ocupar els carrers i tractar d'acovardir la ciutadania. Així, els fets previs i posteriors a l'intent de referèndum català l'1 d'Octubre (1-O) i la declaració de l'executiu de Pedro Sánchez en favor de traure Francisco Franco del Valle de los Caídos han coincidit en el temps amb els mesos on el feixisme ha actuat contra diversos actes autoritzats.

Concentració d'España 2000 a València contra un acte a favor del referèndum. / DANIEL GARCÍA-SALA

Abans del 9 d'Octubre de 2017, l'extrema dreta va contramanifestar-se a escassos metres de la porta d'accés a la seu de la Societat Coral el Micalet. Aquell 25 de setembre, el partit ultra España 2000, amb el seu líder José Luis Roberto al capdavant, assetjava els assistents que acudien a un acte al Micalet en solidaritat amb Catalunya que pocs dies després havia anunciat la votació de l'1-O. L'aleshores delegat del govern espanyol al País Valencià, el popular Juan Carlos Moragues argumentava que havia autoritzat la manifestació feixista a tocar del teatre per a "fer efectiva la llibertat d'expressió". Un dia després, el 26 de setembre, un nodrit nombre de persones acomiadava els efectius de guàrdies civils que eren desplaçats a Catalunya al crit d'"a per ells" i altres víctors.

Les imatges de les càrregues policials de l'1 d'Octubre van fer la volta al món. Huit dies abans de la Diada del País Valencià de 2017, les xarxes dels grups feixistes es convocaven per a frenar allò que dimonitzen com a catalanisme "imperialista" als carrers. El preàmbul de la manifestació vespertina convocada per la Comissió 9 d'Octubre va ser la processó cívica que té lloc durant el matí de la diada. Els grups ultres van aprofitar la conjuntura viscuda al Principat una setmana abans per a assetjar al llarg de la marxa els partits i col·lectius d'esquerra que participaren. Això no obstant, la presència policial no va impedir que els grupuscles feixistes insultaren el seguici al seu pas per davant de la imatge a Vinatea, a la plaça de l'Ajuntament, al carrer Sant Vicent i al carrer la Pau.

El 9 d'Octubre de 2017 la manifestació estava convocada sota el lema 'Si al valencià', un eslògan que malgrat l'obvietat i la innocuïtat no va suposar cap fre per al feixisme, que, després d'escalfar la marxa matinal, va rebentar la vespertina. Manifestants i periodistes van ser agredits durant aquella vesprada, que es va saldar amb zero detinguts. La delegació del govern espanyol es felicitava per l'actuació policial, "que ha garantit la seguretat i integritat física dels manifestants", deia aleshores l'organisme que presida Moragues.

Durant els mesos posteriors al 9 d'Octubre de 2017 es van realitzar progressivament fins a 13 detencions i un total de 24 identificacions i imputacions dels agressors de la diada d'ara fa un any. En febrer de 2018, Defenem Valéncia (sic), un dels grupuscles ultra més actiu en els últims mesos i vinculat amb España 2000, va convocar a la plaça de Sant Agustí, al "lloc on va començar tot", una manifestació en suport als investigats pels atacs d'octubre.

Actes feixistes pel territori

Després del 9 d'Octubre de 2017 el feixisme ha tractat de paralitzar cada esdeveniment organitzat per partits d'esquerra, intimidar polítics i omplir els carrers d'adhesius amb símbols feixistes. La tradicional celebració de l'Aplec del Puig de l'any passat va veure perillar la seua normal celebració a causa de la presència de membres d'España 2000. La marxa cívica, que es duu a terme l'últim diumenge d'octubre des de fa dècades per part del nacionalisme i l'independentisme valencià, s'inicia a les Torres de Serrans de València i acaba al municipi d'El Puig de Santa Maria, on segueixen distintes activitats al llarg del dia. L'ajuntament d'aquesta localitat de l'Horta Nord va mostrar la seua preocupació per la protesta autoritzada i organitzada pel partit ultra, organització d'extrema dreta que ja ha protagonitzat altercats i accions feixistes, com ara l'assetjament que va patir la vicepresidenta del govern, Mónica Oltra, el 19 d'octubre de 2017 quan un grup d'homes liderats per José Luis Roberto es va presentar al domicili de la coportaveu de Compromís durant la nit i amb presència de menors en l'interior de l'habitatge.

El diputat d'Esquerra Republicana Joan Tardà també ha vist com durant els últims mesos el mateix col·lectiu feixista, Defenem Valéncia, ha intentat boicotejar actes polítics organitzats per ERPV. De nou, amb José Luis Roberto com a cap de files, els ultres van concentrar-se a Vinarós per a impedir l'esdeveniment on participaven diversos regidors valencians. Aleshores, la manifestació dels ultres autoritzada per la delegació del govern espanyol va rebre certa benevolència per part d'Isabel Bonig. La presidenta del PPCV, des de la convenció del partit a Sevilla, no va denunciar l'acció repressiva dels revoltats sinó que va qualificar l'acte de Tardà com "una ofensa per al poble valencià".

Sentandreu ataca el mural d'Elías Taño. / DANIEL GARCÍA-SALA

Tardà, però, va tornar a ser testimoni d'una nova concentració ultra durant un acte d'ERPV en juliol, en aquesta ocasió a Barxeta. El mateix diputat va denunciar els insults i el setge dels ultres als assistents. Pocs dies després, el 23 de juliol, a plena llum del dia, un motorista es va gravar mentre pintava amb esprai negre el mural del passeig de la Petxina que feia menys de 12 hores havia pintat l'artista urbà Elias Taño. El dibuix en suport als joves d'Altsasu i els presos polítics de l'il·lustrador canari va entrar llavors en el punt de mira de col·lectius feixistes com el GAV, España 2000 i Defenem Valéncia, que, liderats en aquesta ocasió per Juan García Sentandreu, van intentar pintar el mur que aleshores ja presentava escrits signats per grups ultres. Sentandreu va ser detingut aleshores per pintar un policia. El mur amb el grafit de Taño va ser totalment emblanquinat posteriorment.

L'Aplec del Camp de Túria que va tindre lloc a Bétera el passat 14 de setembre va haver de celebrar-se amb una concentració d'España 2000 a escassos metres dels assistents. L'organització de la trobada va denunciar la "passivitat" de la guàrdia civil, que va permetre que els ultres s'ubicaren a tocar de l'escenari per a coaccionar, amenaçar i insultar els participants.

Les seus dels partits polítics tampoc no s'han escapat dels atacs feixistes durant l'últim any. España 2000 es va concentrar el 25 d'abril davant de la seu de Compromís a València, un acte que va liderar Juan García Sentandreu en què els ultres van aprofitar l'autorització de la delegació del govern espanyol per a denunciar el "catalanisme de Mónica Oltra i Compromís" –un any abans, el mateix partit ultra es va concentrar també a la seu de la coalició. Tres mesos després de la protesta d'España 2000, la seu sofria pintades amb símbols catalanòfobs a les parets efectuats per uns encaputxats durant la nit del 17 de juliol. El mateix dia, i amb els mateixos missatges, la seu del Centre Octubre de Cultura Contemporània a València era atacada. I un dia abans, el 16 de juliol, el feixisme actuava a la facultat de Psicologia de la Universitat de València. A la porta apareixia escrit: "España aguanta que Franco se levanta".

Els actes vandàlics amb símbols feixistes, proclames franquistes, concentracions ultres i amenaces amb els tribunals també han augmentat, sobretot arran de la retirada d'alguns monuments que xoquen amb la Llei de Memòria Històrica, com ara a Castelló de la Plana, a la Vall d'Uixó i a Callosa de Segura. L'anunci del govern espanyol de Pedro Sánchez de traure el dictador del Valle de los Caídos ha servit de combustible per als grups ultres, que, des de l'1-O i el 9-O de 2017, han omplit poblacions senceres de pintades i adhesius d'exaltació feixista, com ara Alzira.

A la seu de Lambda a València apareixien adhesius en favor de Franco en juliol, els cartells de la ruta Estellés i ca Basot a Burjassot sofrien les pintades d'esvàstiques durant el mateix mes estival. El símbol nazi i la frase 'El valle no se toca' apareixien també a la seu de Compromís a Crevillent i Alzira; l'alcalde de Tormos, a la Marina Alta lluïa una bandera franquista al seu mur de facebook, i, en agost, la seu del PSPV a València apareixia omplida d'adhesius en favor del dictador. El monòlit dedicat a Miquel Grau a Alacant va acabar irrecognoscible després de l'últim atac feixista el 18 d'agost; el pedestal, però, acumula més de tres agressions que s'ha atribuït la Falange Española.

87 delictes d'odi en 2017

Moviment contra la Intolerància ha registrat 87 incidents relacionats amb delictes d'odi al País Valencià en 2017. Concretament, 55 a la demarcació de València; 17, a la de Castelló, i 15, a la d'Alacant. No obstant això, consideren que aquestes xifres no representen la realitat, ja que a la Unió Europea només es denuncia el 20% dels casos. Per això, l'organització afirma que al nostre territori es produeixen entre 400 i 600 incidents a l'any, la meitat d'ells a la demarcació de València. Aquestes eren les conclusions de l'Informe Raxen que presentava el col·lectiu el passat 28 de setembre.

El president de Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, apuntava que el document posa en relleu que "els ultres han eixit de l'estadi i són capaços d'atacar una manifestació", cosa que és "un canvi qualitatiu i una politització extraordinària del grup ultra del futbol" que "té un component ideològic".

El passat 5 d'octubre, 56 entitats socials que treballen amb col·lectius vulnerables van signar un manifest en què denunciaven una campanya d'agressions racistes i xenòfobes contra immigrants a València. Aquestes organitzacions van parlar d'"almenys huit atacs neonazis" contra les seues seus durant els mesos de juliol i agost, després de l'arribada de l'Aquarius.

Publicitat
Publicitat