La Secció Tercera de la Sala penal de l’Audiència Nacional ha confirmat l’arxivament d’actuacions que va dictar aquest mateix tribunal el passat 17 de maig sobre les preferents de Bancaixa dels anys 1999 i 2000, quan en línia amb el criteri de la Fiscalia, va afirmar que no s’havia acreditat que l’entitat emetera aquest producte financer a fi d’enganyar els inversors.
En concret, la interlocutòria confirma la decisió del magistrat Fernando Andreu, qui va optar per arxivar la peça separada que havia obert en el cas Bankia per a investigar el disseny i la comercialització de les preferents de Caja Madrid i Bancaixa i si va haver-hi una deterioració en conseqüència per a les entitats.
Els recurrents consideren que sí que es va produir deterioració i engany i al·leguen que la venda de preferents es va escometre sabent que era impossible que els clients pogueren obtindre alguna rendibilitat. No obstant això, encara que el magistrat va reconéixer “greus deficiències”, no va trobar delicte i en el cas de Bancaixa, a més, hauria prescrit.
Ara, l’acte del qual ha sigut ponent la magistrada Ángeles Barreiro Avellaneda, conclou igualment que “no existeixen elements en l’informe pericial que permeten afirmar la deterioració de l’entitat” i “mostra d’això és que l’emissió va ser parcialment canviada als preferentistes”.
D’aquesta manera, confirma l’arxivament de la causa perquè, en línia amb el dictat pel jutge Andreu en maig, entén que “no s’ha acreditat, si més no indiciàriament” que els emissors de les preferents tingueren coneixement quan van llançar el producte que l’entitat se situaria en una situació d’insolvència que “despullaria de la seua inversió a milers d’inversors”.
