L’escriptor valencià Santiago Posteguillo, Premi Planeta 2018 amb la novel·la Yo, Julia, va assegurar aquest dilluns a la nit que “la igualtat també es construeix mirant al passat sense canviar-lo i buscant noms de dones que van ser importants”. “Estem en un moment particular on s’està treballant per a reconéixer la igualtat de la dona de forma més efectiva que fins ara”, va afegir l’escriptor en la roda de premsa posterior a l’anunci dels premiats.
A parer seu, haver passat per alt el nom de Julia Domna –esposa de l’emperador romà Septimi Sever– “no té perdó”, fet davant el qual Posteguillo es va rebel·lar i per això va decidir enaltir aquest personatge que va construir la quarta dinastia imperial.
Dones que es mouen “amb intel·ligència”
El novel·lista va relatar que el suspens arriba en les seues pàgines quan Còmmode està al final del seu regnat i es posicionen cinc homes per a succeir-lo i assaltar el poder; en aquesta situació, Julia es mourà per a “eliminar els enemics del seu marit”. Posteguillo va explicar que la seua protagonista va apartant els contrincants del tron major: “No li preocupen els hereus, va directament a per emperadors de Roma, fent autèntica caça major”. A més, el Premi Planeta 2018 va manifestar que “en la història hi ha hagut dones en posicions de poder que han sabut moure’s amb més intel·ligència que els homes que les envoltaven”.
Pel que fa a la història que planteja, l’autor va detallar que la seua novel·la comença al final de la pel·lícula Gladiator, amb la diferència que Còmmode no mor com plantegen els americans, i va bromejar: “Ja li agradaria a Russell Crowe”. A partir d’aqueix episodi, l’autor recupera en la seua novel·la la història de Roma de la mà de personatges “que no han sigut novel·lats al nivell que ells mereixien”.
De Yo, Claudio a Yo, Julia
Posteguillo va contar que la història de Yo, Julia va començar en 2012, quan estava de viatge a Mallorca amb la seua dona i va passar per Deià, on va estar establit l’escriptor de Yo, Claudio, Robert Graves. El seu fill, William Graves, li va fer una visita a la casa museu molt profunda per les zones on l’autor va escriure la famosa novel·la, i fins i tot es va asseure en la taula on l’escriptor la va plasmar: “Sempre vaig pensar que d’aquell moment havia d’eixir alguna cosa”, va dir Posteguillo. Després, es va creuar en la seua vida Julia Domna, “un personatge fascinant”.
Preguntat sobre l’ús de la veu femenina, Posteguillo va recordar els seus anys d’estudiant d’escriptura creativa als Estats Units, on va haver de posar-se en el lloc d’una dona, i va concloure que el més necessari és “la capacitat d’empatia” en qualsevol cas. “Un escriptor ha de poder posar-se en el lloc de qualsevol personatge. Vull pensar que Agatha Christie no ha matat tanta gent”, va bromejar Posteguillo, que va considerar que un escriptor ha de ser capaç de crear un personatge creïble com a dona i també “narrar batalles que no ha lliurat”.
