Diari La Veu del País Valencià
La Mostra de València s’inaugura amb la intenció de potenciar les veus del Mediterrani

La Mostra de València ha inaugurat la 33 edició, en la qual pretén recuperar, “amb il·lusió i força”, l’essència amb la qual el certamen va nàixer en 1980: projectar “les veus de totes les ribes del Mediterrani”.

Després d’una pausa de sis anys, el festival va celebrar la nit d’aquest dijous 18 d’octubre la gala d’inauguració en el Palau de la Música de València, amb autoritats com el conseller de Cultura i Educació, Vicent Marzà; l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, i edils com Glòria Tello o Pilar Soriano. Del món de la cultura, no van faltar a la cita representants de l’escena local i l’equip de la pel·lícula inaugural, M’esperaràs?, encapçalat pel seu director, Carles Alberola (fotogaleria).

Aquest segell valencià de la vetlada es va fondre amb la multiculturalitat de la conca mediterrània des de l’inici de la cerimònia, a través d’un muntatge d’imatges que va mostrar els paisatges de la regió, els seus habitants, la seua herència cultural, la gastronomia i les seues ribes. Els presentadors María Minaya i Miquel Vinyoles van alternar valencià, castellà, anglés i francés per a internacionalitzar la Mostra, “la nostra”, van insistir al llarg de la nit.

Joan Ribó va explicar que “la Mostra de València torne després de sis anys d’absència a la vida cultural de la ciutat i amb ella li retornem a la ciutadania alguna cosa més que deu intensos dies de pulsió cinematogràfica pròpia dels festivals.”El primer edil va destacar també la “vocació de promoure la cultura cinematogràfica i la identitat mediterrània” i “establir llaços d’amistat” entre uns països la frontera marítima dels quals “s’ha convertit en una tomba insalvable”.

Veus de tot el Mediterrani

Des de l’organització del certamen, la seua directora tècnica, Rosa Roig, va explicar que la Mostra torna “amb l’esperit amb el qual es va concebre en 1980”. Roig va apuntar també que la 33 edició, després d’anys sense projectar en la ciutat, pretén “anar a l’essència” del festival, “al seu concepte més bàsic i que parteix de la seua pròpia definició”. Un certamen “per a la ciutadania i pensat per a una ciutadania diversa”, que dibuixa la “mirada única dels creadors” i plasma, a través de les cintes de les seues seccions, “les veus de totes les ribes del Mediterrani”, va afegir la directora.

D’aquesta forma, la Mostra de València “torna amb il·lusió i força”, en una “aposta decidida per l’essència mediterrània” i per a “convertir València, durant deu dies, en l’epicentre de la cultura cinematogràfica del Mediterrani”, va recalcar Roig.

Efthimis Flippou, Palma d’Honor

Un dels moments més esperats de la gala va ser el lliurament de la Palma d’Honor de la Mostra al guionista grec Efthimis Filippou. Després de la projecció d’una selecció d’escenes d’algunes de les seues cintes més conegudes, com ara Llagosta, Caní o El sacrifici d’un cérvol sagrat, el cineasta va arreplegar el guardó.

Flippou es va mostrar “molt honrat” de rebre aquest “interessant i pesat premi”, que “pertany a molta gent” i el va dedicar, especialment, al director Yorgos Lanthimos, amb el qual ha col·laborat en les cintes cim de la seua filmografia. “No crec que haja rebut cap premi abans, és un moment realment estrany”, va reconéixer el guionista.

Carles Alberola presenta M’esperaràs?

La vetlada va acabar amb la projecció de la primera pel·lícula del dramaturg Carles Alberola, M’esperaràs?. L’artista i actor va eixir a l’escenari junt amb la resta de protagonistes del seu debut com a director en la pantalla gran, Cristina García, Alfred Picó i Rebeca Valls.

Alberola es va congratular “com a ciutadà” que la Mostra “torne a ser una realitat” i va valorar que inaugure la seua nova etapa amb un llargmetratge “cent per cent valencià”, “fet per gent d’ací”. “Gran part de l’equip està ací en el pati de butaques”, va detallar, abans de reivindicar “suport” per a la indústria valenciana. Precisament, M’esperaràs?, segons va destacar el director, “parla de les segones oportunitats” i de la “ficció”, un “territori que necessitem com l’aire per a respirar”.

Comparteix

Icona de pantalla completa