L’exposició ‘Ocultes i il·lustrades. Creixement i èxit de les il·lustradores a València’ pretén visibilitzar el paper de la dona il·lustradora a través de treballs com el de Paula Bonet, Ana Penyas ( guanyadora del Premi Nacional del Còmic 2018 el passat 16 d’octubre) i altres dones artistes de diferents generacions. Un poc més de dues-centes obres de més de 50 il·lustradores –com ara Victoria Francés, Ana Miralles, Nani Serrano, María Herreros, Pitty Bartolozzi, Juana Francisca, Pilar Sanchis, Mila Boutan i Manuela Ballester, entre d’altres– es podran gaudir des d’aquest divendres, 19 d’octubre, fins al 20 de gener al Centre Cultural la Nau.
L’exposició, ordenada historiogràficament, es divideix en tres àmbits: la il·lustració editorial (treballs publicats en revistes, periòdics, llibres de text, novel·les); la publicitat i la cartelleria (il·lustració aplicada al producte), i còmic, novel·la gràfica o llibre il·lustrat.
Segons ha explicat el vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, “l’objectiu és reconéixer la tasca de la il·lustradora, sotmesa a una doble invisibilitat i marginació: per dedicar-se a la il·lustració i per ser dona”. “Anteriorment, els impresos i obres ni tan sols portaven el nom de l’autora sinó que estaven atribuïdes a ‘la filla de’, ‘la vídua de’ o ‘la senyora de'”, s’ha lamentat Ariño, crític amb l’oblit de moltes il·lustradores que van passar desapercebudes, es van mantindre ocultes sota pseudònims o van ser relegades a tasques considerades secundàries al llarg de la història.
Precisament, com a conseqüència de l’ús d’altres noms per part de moltes dones creadors, el procés d’investigació vinculat a aquesta exposició ha sigut dur, ja que ha costat esbrinar la identitat de moltes d’elles i rescatar les còpies originals.
Una de les comissàries de l’exposició, Cristina Chumillas, ha elogiat el reconeixement d’il·lustradores joves com Bonet o Penyas i ha reivindicat el treball de les que porten més temps treballant sense ser reconegudes: “La il·lustració arriba molt més allà, d’ací el nom d”Ocultes i il·lustrades’. Volem visibilitzar també aquelles el treball de les quals és més desconegut i no es vincula al món editorial”.
L’altra comissària de l’exposició, Melanie Lleonart, ha explicat la doble vessant de la mostra, que pensa en el passat però també mira cap al futur: “Reivindica el paper de la dona il·lustradora, però també es pregunta quin és el seu futur i què passarà amb aquestes il·lustradores. En Belles Arts la majoria dels estudiants són dones, però després no hi ha un percentatge tan alt d’artistes reconegudes”. Lleonart ha insistit en la importància de reconéixer el treball d’il·lustració en roba, cartelleria i objectes de la nostra vida quotidiana: “Requereix un treball, i també és art”. “Les il·lustradores han conquistat el seu nom propi, han conquistat la veu pròpia, però els falta conquistar un estatus professional propi, del qual molts il·lustradors i il·lustradores manquen per no haver fet el gran salt i segueixen en condicions econòmiques precàries”, ha conclòs Antonio Ariño.
