“No tots els bancs són iguals” i per al director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú, Joan Ramón Sanchis, un dels principals problemes és que la societat desconeix que hi ha entitats bancàries “diferents”. Per a donar-les a conéixer, l’equip de la càtedra ha publicat aquest octubre la ‘Guia de finances ètiques, cooperatives i locals de la Comunitat Valenciana’. Es tracta d’un manual que recull informació detallada de les quasi 80 entitats de finançament ètic que hi ha al País Valencià i de les institucions públiques que li donen suport.
Al territori valencià hi ha diferents entitats financeres ètiques i locals molt arrelades al territori i que operen “amb criteris de proximitat”. Tot i que la crisi econòmica va acabar amb algunes d’aquestes entitats, en queden diverses, almenys 78 segons la guia, que operen al País Valencià. “Hi ha bancs que ens han portat a la crisi financera, però hi ha altres bancs que funcionen amb valors ètics i humans, que fan una tasca molt important de finançament de l’economia real, d’acord amb un model de banca de proximitat molt arrelat al territori i a les persones”, va explicar Joan Ramón Sanchis en l’acte de presentació de la guia.
Segons la publicació, les entitats financeres ètiques es classifiquen en Bancs Ètics, Bancs Cooperatius, Caixes Rurals i Seccions de Crèdit de les Cooperatives Agràries. En l’apartat de la banca ètica, la guia destaca Coop57 País Valencià, un grup promotor que “busca convertir l’estalvi recollit [del capital dels socis] en crèdit transformador, actuant sota un triple eix: cooperativisme, economia social i solidària i finances ètiques per a ajudar, des del punt de vista financer, aquells projectes que aporten valor afegit al conjunt de la societat”. L’any 2017, va donar crèdits al País Valencià per valor de 46.710 euros. També remarca el projecte Ética Patrimonios EAFI. Es tracta d’una entitat que, aplicant la matriu del bé comú, “s’ocupa de les necessitats de finançament i operacions empresarials com informes, anàlisis financers i ajuda a l’adaptació d’un model empresarial sostenible”. En definitiva “promou les bones pràctiques per a obtindre resultats econòmics i empreses sostenibles”. En 2017 va facturar 214.764 euros.
La publicació recull també altres entitats més conegudes com ara Caixa Ontinyent –que en 2017 va tindre més de 6 milions d’euros de beneficis–, El Grup Caixa Rural –que inclou Caixa Popular–, amb el Grup Cooperatiu Cajamar –que inclou 18 entitats cooperatives valencianes–, a més de les quasi 50 Seccions de Crèdit de les Cooperatives Agràries que han pogut recopilar.
Totes elles, a més d’obtindre beneficis, actuen seguint un conjunt de valors i principis “basats en la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat, la justícia social, la transparència i la participació democràtica” i l’objectiu de la guia és donar-les a conéixer perquè la societat siga conscient que pot optar per elles. “Si ja hi ha gent conscienciada a no comprar roba de marques que fabriquen amb mà d’obra infantil, per què no aplicar aquest mateix criteri ètic als bancs?”, es pregunta Joan Ramón Sanchis.
Un dia abans de la presentació de la guia, es va presentar el ‘Llibre Blanc del Cooperativisme’, una radiografia del sector cooperatiu valencià en tots els seus vessants. La publicació dedica un dels seus apartats a les cooperatives de crèdit valencianes on explica la seua viabilitat econòmica. Així, les cooperatives de crèdit amb domicili social al País Valencià van captar en 2017 6.408 milions d’euros en dipòsits, compten amb una xarxa d’oficines de 265 oficines i donen feina a uns 1.337 treballadors. Segons la publicació, la suma d’ingressos va ascendir a més de 238,7 milions i el marge brut arriba a 183,6 milions d’euros.
